Batalla de Cornualles
La batalla de Cornualles, del 2 d'agost de 1595, va anar un atac a les costes britàniques per part de la Corona Espanyola en la que es varen arrasar vàries viles angleses del Comtat de Cornualles. Va ser una de les vàries voltes que Espanya ha invadit territoris d'Anglaterra. Els resultats varen ser:
• Saquejos de pobles anglesos
• Incendis de pobles anglesos. Inclós la crema de la parròquia de St Pol de Léon's Church, Paul (part de l'Iglésia d'Anglaterra)
• Celebració d'una Missa catòlica en burla a la fe Anglicana
• Destrucció de propietats
Antecedents
[editar | editar còdic]Despuix de l'assessinat d'Enrique III de França, la Corona francesa va recaure en el protestant Enrique III de Navarra. La Lliga Catòlica, el papa Sixto V i el rei Felipe II d'Espanya es varen negar a reconéixer-ho com a rei de França. Aixina, el rei espanyol va enviar en 1590 una expedició al país gal al mando de Juan de l'Àguila.
Els anglesos, com a protestants i enemics d'Espanya per la guerra que havia començat en 1585, varen recolzar a Enrique de Navarra i varen enviar tropes a França.
Combat
[editar | editar còdic]En 1595 Juan de l'Àguila va decidir organisar una expedició de castic contra Anglaterra. L'expedició va ser encomanada a Carlos d'Amésquita, qui, al mando de tres companyies d'arcabuceros (uns 400 hòmens), va salpar el 26 de juliol de Blavet (actual Port-Louis) en quatre galeras (Capitana, Patrona, Pelegrina i Bazana) de l'esquadra de Pedro de Zubiaur. Despuix de recalar en Penmarch, varen desembarcar en Anglaterra en la baïa de Mounts (Cornualles) el 2 d'agost.[1]
Les milícias angleses, que aglutinaven a varis mils d'hòmens i eren la pedra angular de la defensa anglesa en cas d'invasió de tropes espanyoles, varen tirar les armes i varen fugir assuts del pànic. En dos dies els espanyols varen prendre tot lo que necessitaven i varen cremar les localitats de Mousehole, Paul, Newlyn i Penzance.[2] També varen desmontar l'artilleria dels forts anglesos i la varen embarcar en les galeras.
Al final del dia, varen celebrar una tradicional missa catòlica en sol anglés, prometent construir una iglésia en acabant de que Anglaterra fora derrotada. Varen embarcar de nou, varen tirar a tots els presoners a les plages, varen afonar una embarcació de la Royal Navy que els havia donat alcanç i varen esquivar una flota de guerra al mando de Francis Drake i John Hawkins que havia segut enviada per a expulsar-els.[3][4][5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mounts Bay Raid by Spaniards in the Year 1595
- ↑ Juan de l'Àguila i Arellano
- ↑ «The Spanish Raid on Mount's Bay». Archivat des d'el original, el 20 de maig de 2011. Consultat el 24 de juliol de 2008.
- ↑ John Barratt. «The Spanish Raid on Mount's Bay. July 1595» (en anglés). Archivat des d'el original, el 20 de maig de 2011. Consultat el 2009.
- ↑ «El desembarc espanyol en Anglaterra 1595» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 3 de setembre de 2014. Consultat el 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Batalla de Cornualles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.