Batalla de Digues-me

Archiu:Achia.jpg

Batalla de Digues-me

Plantilla:Guerra de Cleómenes La batalla de Digues-me va ser una batalla que va enfrontar a la Lliga Aquea baix el mando del estratego, Arato de Sición i un eixèrcit espartano baix el mando del Rei Cleómenes III d'Esparta, i va ser part de la guerra de Cleómenes. La batalla va prendre lloc prop de Digues-me en el noroest d'Acaya i va tindre lloc en 226 a. C.

Antecedents

Despuix de la declaració de guerra contra Esparta per la Lliga Aquea al voltant del 229 a. C.- 228 a. C., la lluita entre els dos països casi havia segut contínua. Cleómenes havia esclafat dos eixèrcits aqueos baix el mando de Arato de Sición en la batalla del Monte Liceu i en la batalla de Ladocea en 227 a. C.

Despuix d'estes victòries, Cleómenes va tornar a Esparta i va començar les seues reformes radicals. Va suprimir als éforos, va entregar terres a l'estat, va cancelar el deute i va canviar el seu eixèrcit per un d'estil macedonio. Despuix d'estes reformes, Cleómenes en el seu eixèrcit reformat va contestar a les peticions de la ciutat de Mantinea i despuix del libramiento d'ella i del seu guarnició aquea, va alvançar al nort en territori aqueo.

La batalla

Despuix de l'alvanç en el territori aqueo, Cleómenes cayo sobre Fares, un soci fundador de la Lliga. El seu objectiu era provocar una batalla en els aqueos o si ells no venien per a trobar-ho en batalla, desacreditaria a Arato. l'estratego en aquell temps era, Hiperuates, no obstant Arato tenia el control complet de la Lliga. Com Cleómenes sitiava la ciutat de Digues-me, el gran eixèrcit aqueo va eixir per a combatre-ho. Quan Cleómenes els va vore en el camp de batalla, va decidir no combatre a l'enemic mentres la seua retaguàrdia estiguera exposta als atacs de la guarnició de Digues-me, i va alvançar cap a la posició aquea. En la batalla que va seguir, la falange espartana va alvançar contra la falange aquea derrotant-la, les víctimes aqueas varen ser altes i molts dels sobreviviente varen ser capturats.

Referències

Fonts primàries

• Plutarco, traduït per Richard Talbert, (1988). Life of Cleomenes. New York: Penguin Classics. ISBN 0-14-044463-7.
• Polibio, traduït per Frank W. Walbank, (1979). The Rise of the Roman Empire. New York: Penguin Classics. ISBN 0-14-044362-2.

Fonts secundàries

• Peter Green, (1990). Alexander to Actium: The Historical Evolution of the Hellenistic Age. Los Angeles: University of Califòrnia Press. ISBN 0-500-01485-X.