Batalla de Menorca (1756)
La batalla de Menorca va ser un conflicte bèlic naval i terrestre que va tindre lloc entre maig i juny de 1756 i que va enfrontar a França i Gran Bretanya pel control de l'illa de Menorca, en el Mediterràneu occidental, a l'inici de la guerra dels Sèt Anys. El combat naval, el 20 de maig de 1756, va enfrontar a l'esquadra francesa de Tolón, comandada pel marqués de la Galissonière, en la de John Byng, arribada de Gibraltar per a socórrer a l'illa despuix del desembarc de forces terrestres del mariscal de Richelieu, portat a terme en anterioritat en el més d'abril. La victòria francesa va provocar la tornada de la maltrecha armada britànica al seu refugi de Gibraltar i va supondre la rendició de l'illa de Menorca el 29 de juny de 1756. L'illa va quedar en mans franceses fins al fi de la guerra.
Context
[editar | editar còdic]Els francesos amenaçaven la guarnició de Menorca, que havia segut arrebatada als espanyols pels britànics en 1708 durant la guerra de Successió Espanyola. Les hostilitats entre França i Gran Bretanya havien començat en 1754 en Amèrica durant la guerra Franco-índia i, en eixe moment, la situació per a Gran Bretanya no era halagüeña. Gran Bretanya volia protegir les seues possessions propenques a la metròpoli perque temia, inclús, que França planejara invadir Gran Bretanya, en una reedició de lo que va fer durant la guerra de Successió Austríaca en el respal dels pretenents jacobites.
La dilació dels francesos per a traslladar tropes a Menorca va deixar als britànics temps per a actuar, encara que en retart, i es va desplegar una flota de dèu navío vinguts de Gibraltar per a defendre Menorca, baix la direcció del vicealmirante John Byng, que va ser ascendit a almirant per a l'ocasió.
Preludi
[editar | editar còdic]La flota de Byng, reforçada en l'esquadró de Menorca que havia escapat de l'illa, va arribar a Menorca el 19 de maig i es va trobar en que l'illa ya es trobava invadida, únicament les tropes britàniques del castell de Sant Felipe resistien en Maó. Les órdens de Byng varen ser les de donar respal a eixa guarnició pero l'esquadró francés de 12 navío i 5 fragates anava a impedir-li-ho eixa vesprada. Les dos flotes es varen posicionar, la batalla es portaria a terme al sendemà.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Anderson, Fred. Crucible of War: The Seven Years' War and the fate of Empire in British North America, 1754-1766. Faber and Faber, 2000.
- Brown, Peter Douglas. William Pitt, Earl of Chatham: The Great Commoner. George Allen & Unwin, 1978.
- Dull, Jonathan R. The French Navy and the Seven Years' War. University of Nebraska, 2005.
- Lambert, Andrew. Admirals: The Naval Commanders Who Made Britain Great. Faber and Faber, 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Batalla de Menorca (1756)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Conflictes en 1756
- Història de Menorca
- Batalles de França en la guerra dels Sèt Anys (1754-1763)
- Batalles de Gran Bretanya en la guerra dels Sèt Anys (1754-1763)
- Batalles navals del sigle XVIII
- Regnat de Fernando VI
- Espanya en 1756
- Batalles en Illes Balears
- Batalles navals en la mar Mediterràneu
- Batalles navals de Gran Bretanya
- Batalles navals de França