Batalla de la Veta de Sant Vicente (1719)

La batalla del Cap Santa Vicente (21 de decembre de 1719) va ser una victòria menor d'un esquadró de la Real Armada Espanyola al mando de Rodrigo de Torres i Morales sobre una força similar de la Marina Real Britànica comandada pel comodoro Philip Cavendish en els voltants del veta de Sant Vicente. Va tindre lloc durant la guerra de la Cuádruple Aliança.

Els navío de llínea Tolosa i Ermiona, de 50 canons, i Guadalupe, de 60, i la fragata Fidela, de 20, al mando de Rodrigo de Torres i Morales, havien eixit de Santander en direcció a Càdis per a evitar ser capturats per les forces anglofrancesas que patrullaven la baïa de Viscaya. De camí varen capturar una fragata i una balandra britàniques.

El 21 de decembre de 1719 es varen trobar en els navío britànics HMS Advice i HMS Norwich, de 50 canons, i la fragata HMS Dover, de 40, al mando del comodoro Cavendish, que pretenien reprendre els bucs capturats pels espanyols.

No obstant, despuix de cinc hores de combat, varen acabar per retirar-se en prou danys a Gibraltar, en 154 morts i ferits. Els espanyols només varen tindre 20 morts i 27 ferits, i varen entrar en Càdis el 2 de giner de 1720 en els seus assuts. Pedro Mesía de la Cerda, futur capità del navío de llínea Gloriós en el que va dur alvance la famosa Carrera del Gloriós i, posteriorment, virrey de Nova Granada, va prendre part en l'acció a bordo d'un dels bucs espanyols.

Bibliografia

• ARSENAL, León, i, PRADO, Fernando (2008): Racons de història espanyola, Madrit: EDAF. ISBN 978-84-414-2050-2.
• FERNÁNDEZ DURO, C. (1898): Armada espanyola des de l'unió dels regnes de Castella i de León. Madrit: Successors de Rivadeneyra. Vol. VI, pp.