Batalla del Hidaspes
.jpg){kind=link}
La batalla del Hidaspes (conegut aixina pels grecs) va ser una batalla lliurada per Alejandro Magne l'any 326 a. C. contra Poros (Pururava o Purushotthama en sánscrito), el rei de Paura (regne ubicat en Punyab, hui partix de Pakistan, vore Panyab pakistaní), prop del riu Vitastā (des de el XVII nomenat com riu Jhelum, i cridat "Hydaspes" pels antics grecs), tributari del riu Indo. La batalla va tindre lloc en el marge oriental del riu, prop de Bhera, Pakistan.
Esta va ser l'última gran batalla campal lliurada per Alejandro: encara que victoriós, l'eixèrcit macedonio, exhaust, es va amotinar, negant-se a alvançar més cap a l'interior d'Índia. Va ser la primera volta des de la batalla de Gaugamela, cinc anys abans, que l'eixèrcit d'Alejandro es va enfrontar a elefants de guerra. El rei Poros i els seus hòmens varen presentar una resistència tan fera contra el invasor macedonio que es varen guanyar el respecte i l'admiració del propi Alejandro.[1]
Preludi
[editar | editar còdic]En acabant de que Alejandro vencera als últims vestigis del Imperi Aqueménida liderats per Bes i Espitamenes en el 328 a. C., va iniciar una nova campanya per a estendre encara més el seu imperi cap a Índia en el 327 a. C. Alguns acadèmics estimen la força d'invasió en uns 120000 hòmens, mentres que uns atres parlen de 41000 o 46000.
La força principal es va dirigir a l'actual Pakistan a través del pas de Khyber, mentres una força menor baix el mando personal d'Alejandro es va dirigir per la ruta del nort, prenent pel camí una fortalea en Aornos (l'actual Pir-Sar, en Pakistan). A principis de la primavera de l'any següent, va reagrupar abdós forces i es va aliar en Taxiles (en realitat Ambhi, rei de Taxila), per a enfrontar-se contra el seu veí el rei de Paura, Poros, que va decidir plantar cara a Alejandro. L'eixèrcit del macedonio era molt més numerós, pero Poros tenia un as en la mànega: dos centenars d'elefants de guerra, la presència de la qual amenaçava en tornar inútil la cavalleria grega per la por que causaven els paquidermos als seus ensellaments. Abdós forces es varen trobar a la vora del Vitastā; els grecs en la vora occidental, els indis en l'oriental.
La batalla
[editar | editar còdic]Poros, que havia aplegat abans a la seua vora del riu Vitastā, es va situar front a l'eixèrcit d'Alejandro i es va preparar per a rebujar qualsevol intent de creuament. La corrent era forta per les pluges monsòniques, i el caixer profunt, per lo que qualsevol intent de creuar per la força provocaria enormes baixes. Conscient d'això, Alejandro es va esforçar per trobar un vau alternatiu, i va passar les dos semanes següents desplaçant a les seues tropes dalt i avall per la vora, en l'eixèrcit de Poros seguint-li sense perdre-li mai de vista.
Despuix de les contínues fintas i contrafintas, va localisar un bon lloc per a creuar, a uns 30 km ric dalt del seu campament. Eixa mateixa nit va traslladar en secret a eixe punt una part substancial de les seues forces, incloent casi tota la cavalleria, en l'intenció de fer-la creuar en secret i sense oposició (es parla d'uns 10000 infants i 5000 ginets). El contingent principal va quedar al mando de Crátero, en instruccions de creuar el riu tan pronte com no hi haguera elefants oponent-se i Poros estiguera enfrontant-se a Alejandro en la major part de les seues tropes. Llavors l'eixèrcit indi seria atrapat per un clàssic moviment de pinça d'abdós forces.
El creuament va resultar més difícil de lo esperat. Per a sorpresa dels grecs, lo que creïen ser la vora va resultar ser una illa en un canal darrere. No obstant, tota la força va conseguir creuar abans del alba i descansar una miqueta abans de marchar sobre el campament de Poros, qui encara no sabia res del vadeo. El rei indi va despertar per a trobar-se en que una força indeterminada de grecs havia creuat el riu Vitastā durant la nit i es dirigia cap a la seua posició.
Convençut de que es tractava d'una maniobra de distracció, va manar un chicotet contingent de cavalleria i carros dirigit pel seu propi fill (qui provablement es dia també Poros). No obstant, esta chicoteta força va resultar aniquilada pels grecs, i el fill del rei va caure en combat. En rebre les notícies, Poros va decidir enfrontar-se a Alejandro en el gros de les seues tropes i deixar un chicotet destacament front al gros del eixèrcit macedonio liderat per Crátero, a fi d'impedir el seu creuament.
Els elefants de Poros suponien un greu problema per a Alejandro. L'èxit del macedonio en les seues batalles es devia majorment a la seua habilitat per a crear buits en les llínees enemigues a través dels que poder carregar en els Hetairoi; eixa va ser la tàctica que li va guanyar les aplastants victòries d'Issos i Gaugamela. No obstant, els elefants sembraven el pànic en els cavalls. La simple olor dels paquidermos els tornava totalment ingovernables. I Poros havia desplegat als seus elefants formant una llínea compacta enfront de la seua infanteria, en la cavalleria dividida per igual en abdós flancs. Carregar contra l'infanteria en eixes condicions era impossible per a la cavalleria macedonia, ya que la llínea d'elefants era, a tots els efectes, tan impenetrable per a ella com un mur de pedra.
Alejandro, situat a la dreta de la llínea macedónica i decidit a no desperdiciar la seua cavalleria contra els elefants de Poros, va ordenar a un contingent de arqueros montats que disparara sobre la cavalleria del flanc esquerre indi, i va llançar una càrrega contra la mateixa immediatament despuix. No obstant, Alejandro no havia dut en si a tota la seua cavalleria. Abans de l'assalt va separar una gran unitat al mando de Sope, en órdens de tornar grupas i passar, ocultant-se, per darrere de la falange macedonia, en la finalitat d'atacar per sorpresa el flanc dret indi. Esta maniobra, que resultaria crucial per al resultat de la batalla, va conseguir passar totalment inadvertida a les forces índies.
Com era d'esperar, la cavalleria índia de l'ala dreta va escomençar a dirigir-se de colp i repent en auxili de les seues forces en l'atre flanc, creuant l'encara buit camp de batalla per davant de les seues pròpies llínees en un intent d'atacar a la cavalleria liderada per Alejandro per la seua desguarnecido flanc dret i tallar-li la ruta de tornada a les seues pròpies llínees. pero el seu moviment es va vore interromput res més escomençar per l'atac per sorpresa de Sope, que assaltant-la des del flanc esquerre macedónico va agarrar a l'ala dreta índia pràcticament per l'esquena. Pronte va quedar desbaratada i fugint directament cap a les seues llínees, mentres Sope i les seues forces, proseguint el seu alvanç, campaban a les seues amples per la retaguàrdia índia.
L'ala dreta índia es va mesclar en la seua fugida en la llínea d'elefants, provocant un enorme caos en les seues pròpies files. Eixe va ser el moment en que Alejandro va ordenar a la falange iniciar el seu alvanç. Fins al moment havia conseguit esclafar a la cavalleria índia mentres al mateix temps mantenia la pròpia llunt dels amoladors elefants. l'infanteria macedonia, lliure de l'amenaça de la cavalleria enemiga, va resistir una càrrega dels elefants i va conseguir posar-los en fuga, encara que a costa de moltes baixes. En la seua fugida, els animals esclafaven indiscriminadament tant a amics com a enemics, aumentant la confusió i facilitant l'alvanç de la falange que els chafava els talons. Crátero havia iniciat el creuament del riu, i encara que la força principal a penes va intervindre, la batalla va acabar en una rendició en massa de l'eixèrcit indi, totalment rodejat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fuller, p.198
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Batalla del Hidaspes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.