Bateria AGM
La bateria AGM (absorbent glass mat) és una classe d'acumulador de plom en la que l'electrolito s'absorbix dins d'una malla feta de fibres de vidre molt primes. Conté una vàlvula de consol de pressió, ya que és una evolució de les bateries VRLA.[1] Es caracterisa per una cantitat llimitada de electrolito absorbit en un separador de plaques de malla de fibra de vidre, que separa les plaques negatives de les positives deixant uns espais que faciliten la recombinació de l'oxigen dins de la cela, en independència de la posició de la mateixa, i la presència d'una vàlvula de consol que s'obri quan hi ha una pressió excessiva dins de la bateria.[2]
Significat de les sigles AGM
[editar | editar còdic]Les sigles AGM signifiquen Absorbent Glass Mat, són acumuladors de plom-àcit en els que el electrolito s'absorbix en uns separadores consistents en una malla esponjosa de fibra de vidre. En cas de ruptura de l'envàs, l'escape d'àcit es llimita. Gràcies a la divisió de les plaques per fibres de vidre, no existix perill de curtcircuit entre cela i cela. Els acumuladors de placa espiral tenen un temps de càrrega encara més curt.
Història
[editar | editar còdic]
La primera bateria de plom-àcit de gel va ser inventada per Elektrotechnische Fabrik Sonneberg en 1934.[3][4] La bateria moderna de gel VRLA va ser inventada per Otto Jache de Sonnenschein en 1957.[5] Cyclon de Gates: La primera bateria AGM va ser la Cyclon, patentada per Gates Rubber Corporation en 1972 i fabricada per EnerSys. La Cyclon era única ya que la cela té uns electrodos de làmina prima de plom enrollados en espiral, que aumenten la superfície de contacte en el electrolito, per este motiu, alguns fabricants varen aprofitar eixa tecnologia per a implementar-la en celes de plaques planes convencionals.[6]
A mitan de la década de 1980, dos empreses del Regne Unit, Chloride i Tungstone, varen introduir simultàneament bateries AGM en una capacitat de 400 Ah i garantisades en 10 anys de vida útil, responent a una solicitut de British Telecom en una especificació per a bateries per al soport de nous intercanvis digitals. En el mateix periodo Gates va adquirir una atra empresa britànica, Varley, especialisada en bateries per avions militars. Varley va adaptar la tecnologia de làmina de plom en espiral de Cyclon per a produir bateries de placa plana en unes excepcionals altes prestacions, fins al punt de que la tecnologia AGM es va utilisar en el camp de l'aeronàutica i en usos militars, obtenint l'aprovació per a una gran varietat d'avions, incloent els avions de negoci BAE 125 i 146, el Harrier i el seu derivat AV8B, aplegant a ser utilisada també en algunes variants dels caces F16 com a primeres alternatives a les bateries de níquel-cadmi (Ni-Cd) estàndar.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Eismin, Thomas K. (2013). Aircraft Electricity and Electronics, Sixth edició, McGraw Hill Professional, p. 48. ISBN 978-0071799157.
- ↑ Linden, David B. (2002). «24», Handbook of Batteries Third Edition, McGraw-Hill. ISBN 0-07-135978-8.
- ↑ «A Brief History of Batteries and Stored Energy». Netaworld.org. Consultat el 2019-02-19.
- ↑ «Handbook for Gel-VRLA-Batteries : Part 1 : Basic Principles, Design, Features». Sonnenschein.org. Consultat el 2019-02-19.
- ↑ 5,0 5,1 Desmond, Kevin (2016). «Jache, Otto», Innovators in Battery Technology: Profiles of 95 Influential Electrochemists, McFarland. ISBN 978-1476622781.
- ↑ (1997).Journal of Power Sources.64(1–2)doi:10.1016/S0378-7753(96)02516-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Batería AGM» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.