Bayesianismo quàntic

L'enfocament hui conegut com QBism (en espanyol, Qbismo) va tindre en els seus primers anys el nom informal de Bayesianismo quàntic, utilisat principalment per alguns comentaristes externs. A partir de 2010, els seus proponentes varen adoptar de manera estable el terme QBism per a evitar les connotacions errònees associades al bayesianismo tradicional.

El QBismo és una interpretació de la mecànica quàntica que considera que l'estat quàntic és una ferramenta que reflectix les expectatives personals d'un agent sobre les conseqüències de les seues pròpies accions en el món. Baixe esta perspectiva, la funció d'ona no és una entitat física, sino una expressió normativa de creències que l'agent utilisa per a prendre decisions. En este marc, moltes de les paradoxes habituals de la mecànica quàntica deixen d'aparéixer perque s'originen en suposicions objetivistas que el QBismo no adopta. En este sentit, fonamenta matemàticament l'idea de Niels Bohr de que la funció d'ona és un formalisme estrictament simbòlic útil solament per al càlcul.

Desenrollat a partir d'un artícul de 2002 escrit per Carlton M. Caves, Christopher A. Fuchs i Rüdiger Schack, este model, que es recolza en l'estadística bayesiana, sugerix que la funció d'ona no està vinculada a una realitat objectiva; pel contrari, afirma que deuria entendre's com una ferramenta que l'observador utilisaria per a assignar un valor a la seua percepció sobre la propietat que posseïx el sistema quàntic considerat. Conseqüentment, un mateix succés quàntic tindria tantes funcions d'ona com a observadors; el resultat de la combinació de les seues observacions seria una visió coherent de lo observat.

l'interpretació estàndar de la mecànica quàntica indica que l'observació provoca que la funció d'ona d'un electró colapse cap a un únic valor. Este colapse es dona necessàriament en tots els punts cap als que es dirigixca l'observació, per lo que sembla violar el principi de localitat.

Davant açò, el bayesianismo quàntic apela a la necessitat d'interpretar la funció d'ona en térmens de creències subjectives que es van actualisant d'acort en les regles de l'inferència bayesiana. Aixina, eixe colapse solament reflectiria lo que ocorre quan un observador actualisa, de forma discontínua i repentina, les provabilitats que presupon als distints successos. En conseqüència, el sistema quàntic no canvia; lo que es modifica és la funció d'ona elegida per l'observador per a donar conte de les seues expectatives.

Aplicat a la paradoxa del gat de Schrödinger, el bayesianismo afirma que la funció d'ona no descriu una propietat objectiva del gat, sino una propietat subjectiva de l'observador. El gat o està viu o està mort. La superposició és de les expectatives de l'observador, no de la realitat observada.

Una conseqüència del bayesianismo quàntic seria la necessitat de reconsiderar la noció de provabilitat, seguint les idees de Thomas Bayes i de la seua continuador Pierre-Simon Laplace: superar la perspectiva frecuentística i aproximar-se cap a un concepte subjetivista de la mateixa, entenent que la provabilitat proporciona una mida del grau de confiança que depositem en un succés.

Bibliografia

• arXiv:1705.03483.

93 págs.. (en espanyol)

• Investigació i Ciència, 443.

págs. 32-37..