Belting

En vora, el belting (del anglés belt, «cinturó») és una tècnica vocal per mig de la qual un cantant du el seu veu de pit per damunt del seu passaggio en una chicoteta proporció de veu de cap. El belting a voltes es descriu com una "veu de pit alta", encara que si s'eixecuta de manera incorrecta, pot aplegar a danyar la veu. A voltes també és definit com un registre vocal, encara que açò és tècnicament incorrecte, puix més be és un terme descriptivo per a l'us d'un registre. Esta tècnica permet una veu forta, potent, clara i en tons molt alts, sent la tècnica utilisada per actors musicals i per molts cantants professionals. Se sol utilisar en musicals com, per eixemple, en Broadway, ya que en ells la veu que canta necessita eixir clara i en volum.

El belting s'utilisa en molts gèneros musicals com roc, pop, góspel i jazz, pero és especialment coneguda per la seua adopció en el teatre musical nortamericà. A sovint es fa referència a el "belting" com una forma d'estendre el registre de la veu de pit a una regió més alta o aguda, més allà de la regió del passage a on normalment canviaria a la veu de cap. No obstant, existix cert consens en que un belting saludable no deu entendre's com una "veu de pit" pura, sino més be com una extensió de la mateixa a través d'una combinació d'una major resonància en la veu mixta. En este registre vocal, la veu no sona ni com una veu de cap ni com una veu de pit, sino com una combinació d'abdós, encara que sona més com una veu de pit.

Vore també

• Tècniques vocals esteses