Benincasa hispida

carabassa chinenca (Benincasa hispida)

"Carabassa chinenca", "carabassa blanca", "carabassa de la cera", redirigixen ací. Potser estiga buscant: calabacita chinenca, o formes de Cucurbita ficifolia de clafoll blanc. Atres usos d'estos térmens en Carabassa.

La carabassa chinenca, carabassa blanca, carabassa de la cera (nom científic Benincasa hispida) és una espècie de la família de les cucurbitáceas cultivada en China i afores, de la que no es coneixen representants selvats. És l'única espècie del gènero monotípico Benincasa.

Descripció

Són plantes herbàcees, anuals, trepadoras. Tallos anguloso-sulcados, densament vellosos, el indumento de color pardo obscuro. Fulls de 6-20 cm i casi igual o poc més d'ample, anchamente ovado-cordatas a orbicular-reniformes, subcoriáceas, 5-7-anguloso-lobadas, la base cordata, els màrgens dentados, l'àpiç agut a acumiado, el fes peloso a híspido-escabroso, el envés híspido-setuloso especialment sobre les venes; pecíols 3-20 cm, sulcados, velloso-híspidos. Zarcillos 2-3 partits, hispidulosos. Flores estaminadas, axilars; pedicels 4-15 cm, vellosos, bracteada en la base, la bràctea 5-18 mm, obovado-oblonga; hipanto 5-8 mm i poc més d'ample en el llim, pelosos o velloso, glabrescente; sépals 5, 5-16 × 1.5 mm, reflexos, esparcidamente puberulentos a glabros; corola de color groc lluent, en venes llongitudinals verts, 5-dividida casi fins a la base, els pétals 2-4 × 1.5-2 cm, obovados, esparcidamente pelosos. Flores pistiladas en diferent aixella que les estaminadas; pedicels 1-6 cm, robusts, vellosos; ovari globoso a elíptic o cilíndric, densament velloso. Fruts 25-35 (tal volta més) × 15-25 cm, subglobosos a cilíndrics o elíptics, quan jóvens híspidos i de color vert, en madurar tornant-se glabros, blanquecinos o groguencs i usualment coberts per una prima capa crosa; mesocarpi de color blanc; pedúncul 5-6 cm, llaugerament expandit cap a dalt; llavors 8-14 × 5-8 mm, ovadas, pardusco-rojós pàlit, la testa plana o molt finamente granulosa.

Usos

El seu hàbit és una planta de guia que es desenrolla durant l'estiu, secant-se en els fruts madurs en l'autumne. El frut, que en madurar té un aspecte blanc per les ceres que ho recobrixen, posseïx un clafoll resistent que li permet conservar-se fins a 1 any, i és un dels vegetals que més es consumixen durant l'hivern en China, que posseïx una marcada estacionalidad i poca oferta d'alimentació en hivern.

Benincasa hispida es cull quan està totalment madura i pot menjar-se cuita, preparades de diverses maneres, o com a sopa gratinada, agridulce. També s'utilisen en productes de confitería.

Els fruts jóvens, verts, es poden menjar crus com el pepino. També es conserven en vinagre. Les llavors es mengen torrades en Àsia.

En la medicina Ayurveda s'usen per a aumentar la gana.

Taxonomia

El gènero va ser descrit per Thunb. Cogn. i publicat en Monographiae Phanerogamarum 3: 513. 1881.

Sinonímia

• Benincasa cerifera Savi
• Benincasa cylindrica Ser.
• Benincasa pruriens (Parkinson) W.J.de Wilde & Duyfjes
• Benincasa vacua (F.Muell.) F.Muell.
• Cucurbita alba Roxb. ex Wight & Arn.
• Cucurbita farinosa Blume
• Cucurbita hispida Thunb.
• Cucurbita littoralis Hassk.
• Cucurbita pruriens Parkinson
• Cucurbita pruriens Seem.
• Cucurbita vacua F.Muell.
• Cucurbita villosa Blume
• Gymnopetalum septemlobum Miq.
• Lagenaria dasystemon Miq.
• Lagenaria leucantha var. clavata Makino
• Lagenaria leucantha var. hispida (Thunb.) Nakai
• Lagenaria siceraria var. hispida (Thunb.) H.Hara
• Lagenaria vulgaris var. hispida (Thunb.) Nakai

Enllaços externs

• Multilingual taxonomic information from the University of Melbourne
• Benincasa hispida Clic on Benincasa in the list on the lower left.