Anar al contingut

Benzoato de sodi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Sodium Benzoate V.1.svg
Benzoato de sodi
Benzoato sòdic
Sodium benzoate
Nomenclatura IUPAC Benzoato Sòdic
Atres noms E211, benzoato de moixa
Fòrmula semidesarrollada NaC6H5CO2
Massa molecular 144,1053 g mol−1
Número CAS [532-32-1]
Densitat 1,44 g cm−3
Punt de fusió 410 °C (770 °F; 683 K)
Punt d'ebullició - SMILES O=C([O-])C1=CC=CC=C1.[Na+]

El benzoato de sodi, també conegut com benzoato de moixa o (E211), és una sal del àcit benzoico, blanca, cristalina i gelatinosa o granulada, de fòrmula C6H5COONa. És soluble en aigua i llaugerament soluble en alcohol. La sal és antiséptica i s'usa generalment per a conservar els aliments.

C6H5-COOH + NaOH ↔ NaC6H5CO2 + H2O

Com aditiu alimentari és usat com conservant, matant eficientemente a la majoria de rents, bactèrias i foncs . El benzoato sòdic només és efectiu en condicions àcides (pH,-6) lo que fa que el seu us més freqüent siga en conserves, en endreç d'ensalades (vinagre), en begudes carbonatadas (àcit carbónico), en melades (àcit cítric), en suc de frutes (àcit cítric) i en salses de menjar chinenc (soja, mostaça i ànet). També es troba en enjuagues de base alcohòlica i en el poliment de l'argent. Més recentment, el benzoato sòdic ve estant present en molts refrescs com Sprite, Fanta, Coke Zero. El sabor del benzoato sòdic no pot ser detectat per al voltant d'un 35 % de la població, pero per als que han provat el producte químic, tendixen a percebre-ho com a dolç, salat o a voltes amarc.

També s'utilisa en pirotècnia, com a combustible en la mescla de la pols que produïx un chiulit quan és comprimida i encesa en un tubo.

En la naturalea ho podem trobar en nabius, pansas, prunas passes, canella, taches d'olor madurs i pomas.

Els gats tenen una tolerància perceptiblemente més baixa contra l'àcit benzoico i les seues sals que les ratas i rates.[1] No obstant, està permés com a aditiu del pens (aliment) fins a en un 0,1 %.[2]

Mecanisme de conservació dels aliments

[editar | editar còdic]

El mecanisme comença en l'absorció del àcit benzoico per la cèlula. Si el pH intracelular canvia a 5 o més baix, la fermentació anaerobio de la glucosa en fosfofructocinasa és disminuïda un 100 %.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bedford PG, Clarke EG(1972).(90)
    53-58. PMID
  2. AFCO(2004).
  3. Krebs HA, Wiggins D, Stubbs M(1983).(214)
    657-663.