Anar al contingut

Beta Sextantis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Beta Sextantis (β Sex / 30 Sextantis)[1] és una estrela en la constelació de Sextans, el sextant. De magnitut aparent +5,06, és la tercera més lluenta en la seua constelació despuix de α Sextantis i γ Sextantis. Més distant que elles, es troba a 406 anys llum del sistema solar.

Beta Sextantis és una estrela blanc-azulada de la seqüència principal de tipo espectral B6V.[1] Encara que la major part de les estreles de les seues característiques es troben sobre el pla de la Via Làctea, este no és el cas de Beta Sextantis, alluntada del círcul galàctic. Té una temperatura efectiva de 14.300 K i la seua lluminositat —incloent la llum ultravioleta que emet— és 316 voltes superior a la lluminositat solar. En un radi 2,9 voltes més gran que el del Sol, trencada en una velocitat proyectada de 93 km/s. Això implica que el seu periodo de rotació és igual o inferior a 38,4 hores. Té una massa quatre voltes major que la massa solar i una edat aproximada de 70 millons d'anys, alguna cosa menys de la mitat del temps que permaneixerà dins de la seqüència principal. Conclourà la seua vida com una nana blanca de 0,8 masses solars.[2]

Beta Sextantis està catalogada com variable Alfa2 Canum Venaticorum. La seua variació de lluentor és molt chicoteta, a penes 0,1 magnituts, sense que hi haja constància de cap periodo.[3] En la volta celest està situada mig grau al sur del equador i, junt a α Sextantis i 69 Leonis, a un i un atre costat d'ella, definixen la llínea de l'equador celest. Pel moviment de precesió de la Terra, fins a 1875 aproximadament Beta Sextantis va estar en el hemisferi nort celest.[2]

Referències

[editar | editar còdic]