Betta splendens

peix lluitador siamés (Betta splendens)

El peix lluitador siamés (Betta splendens), comunament conegut com betta, és un peix d'aigua dolça originari del surest asiàtic, concretament Camboya, Laos, Myanmar, Malàsia, Indonèsia, Tailàndia i Vietnam.  És una de les 73 espècies del gènero Betta, pero l'única que du el mateix nom "betta", per la seua popularitat mundial com a mascota; Betta splendens es troba entre els peixos d'aquari més populars del món, per la seua morfologia diversa i colorida i a la seua relativament baix manteniment.

Els peixos lluitadors siameses són endèmics de la planura central de Tailàndia, a on varen ser domesticats per primera volta fa a lo manco 1000 anys, i es troben entre els peixos més longeus. Inicialment varen ser criats per a l'agressió i subjectes a jocs d'encert similars a les baralles de galls. Els bettas es varen fer coneguts fòra de Tailàndia gràcies al rei Branca III (1788-1851).

És natiu del Surest Asiàtic majorment en Tailàndia i Camboya. Alcancen un tamany aproximat de 6 cm i tenen un periodo de vida d'aproximadament 3 a 5 anys.

En l'actualitat, per una críes selectiva, hi ha una gran varietat de colors (roig, blau Steel, blau royal, vert, morat, celofán, turquesa, taronja, cooper, negre, mustard gas) i formes d'aletes. La forma de la coa varia des del tipo vela fins a coes tipo "mija lluna".

Descripció

El peix betta normalment creix fins a una llongitut d'al voltant de 6,5 cm (2,6 polzades). Encara que espècimen d'aquari són coneguts pels seus colors lluents i grans, aletes que fluïxen, la coloració natural del B. splendens és un vert apagat, marró, gris i la combinació de blava, roig i morat i les aletes de espècimen salvages són relativament curtes mentres que els casers allargades. Tenen el cos fusiforme i hidrodinàmic (a ralla, palaya, etc)

Varietats

Per tipo d'aletes es classifiquen en llargues i curtes (plakat). Llargues, tipo vés-ho (els més comuns comercialment), mija lluna o halfmoon en obertura de 180°, delta i súper delta en obertura menor a 180°. Curtes o plakat, mija lluna o halfmoon, over halfmoon en obertura major a 180°, tradicional menor a 180°, per l'aleta ventral simètrica o asimètrica. Doble coa. Corona o crowntail, en absència de membrana en algun percentage de les aletes deixant únicament els radis durs.

Hàbitat

En llibertat, els peixos betta habiten l'aigua estancada o en moviment llent, comunament planicies inundades i arrossars, a temperatures que estan en el ranc de 24–30 °C (75–86 °F); en captiveri necessiten un filtre de moviment llent. Normalment aprofiten els fulls i les roques de l'entorn per a amagar-se i desenrollar la seua rutina de somi.

Comportament i reproducció

Els machos, al moment de vore la femella, despleguen i estenen les seues aletes en un ball de corteig, per a conquistar a la femella i aparearse baix del niu de bombetes. Si la femella està llista per a desovar, enfosquirà el seu color i apareixeran llínees verticals conegudes com a barres de criança (breeding bars) Els mascles construïxen el niu de bombetes de divers tamany i gruixa, en la superfície de l'aigua, baix del mateix es produirà el desove i la fecundació. El mascle començarà a colpejar l'abdomen de la femella per a induir l'expulsió dels òvuls. La fecundació es produïx en forma simultànea quan abdós s'entrellacen abraçant-se baix del niu. El mascle pren en la seua boca els ous fertilizados i els deposita en el niu, mentres la femella es queda immòvil com si haguera mort per uns segons, fins que recupera la movilitat. La seua tasca posterior al desove, és la aireación del niu, tornar a colocar en el mateix als alevinos que cauen, i cuidar-los fins que els alevinos desenrollen la bufa natatoria i poden nadar lliurement, lo que ocorre passada la primera semana. La seua dedicació és exclusiva durant eixe periodo.

Un espècimen macho, en establir contacte visual en un atre del seu mateix gènero no dubtarà en desplegar les seues aletes i atacar al mascle rival, sent el seu comportament prou agressiu.

Alimentació

Són omnívoros en preferència carnívora, en vida salvage, s'alimenten principalment d'organismes vius com zooplancton, larves de mosquits i uns atres insectes. Cacen insectes, larves i ous d'insectes en la superfície de l'aigua. 

Els peixos betta en captiveri s'alimenten una o dos voltes al dia a pur de aliment comercial en hojuelas, pellets, pols, liofilizado de tubifex, preferint una dieta variada afegint aliment viu com a larves de mosco, artemia adulta o recent eclosionada, tubifex, grindal, microgusano de avena, anguililla de vinagre, etcétera. Per lo general els peixos mascles són més grans.

Estat de conservació

Actualment l'espècie està amenaçada per la seua alta comercialisació i destrucció d'hàbitat, La UICN ho classifica com "vulnerable" pels motius ya mencionats.

Bibliografia

Simpson, M. J. A. (1968). The display of the Siamese fighting fish Betta splendens. Animal Behaviour Monographs, 1, 1–73. Thompson, T. (1966). Operant and Classically-Conditioned Aggressive Behavior in Siamese Fighting Fish. American Zoologist, 6, 629–741 doi:10.1093/icb/6.4.629.

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Betta splendens.

• Método de reproducció per al Peix Betta
• Wikispecies té un artícul sobre Betta splendens.