Biblioteca (Focio)

La Biblioteca o Myriobiblion (en grec, Βιβλιοθήκη, Μυριόβιβλος, lliteralment, 'Dèu mil llibres') són títuls que se li varen donar a partir de el XVI a una obra de Focio (patriarca de Constantinopla de el IX) el títul original de la qual era Inventari i enumeració dels llibres que he llegit, o dels quals el nostre volgut germà Tarasio em va demanar un anàlisis general.

Es tracta d'una colecció de resenyes bibliogràfiques que comprén 280 còdexs, alguns dels quals descriuen més d'un volum manuscrit, o més d'un llibre. L'us que fa el patriarca Focio d'estes paraules nos informa de la realitat física del llibre en la seua época, si atenem a la varietat de térmens del camp semàntic estudiat per José Ochoa.^[1]

El 43% de les obres descrites en la Biblioteca són religioses i inclouen obres judeues i heréticas mentres el 57% són obres llaiques o paganes. Estes últimes comprenen molt diversos temes: oratòria, ficció en prosa, medicina, mitologia, paradoxografía, filosofia, ciències, epistolografía, biografies i història, que ocupa un lloc destacat en els seus interessos. El seu concepte de l'Història i el seu criteri per a jujar la calitat de les obres d'este gènero va marcar bona part de la historiografia cristiana posterior, com a evidència un estudi exhaustiu de tots els passages que usen el terme (tasca que va realisar José Ochoa).^[2] L'importància d'esta obra de Focio residix, en part, en que a sovint oferix les úniques senyes que nos han aplegat sobre numeroses obres lliteràries d'autors antics que no s'han conservat i dels que és font indirecta principal ^[3] Per un atre costat, és un testimoni de la cultura bibliotecària i del món de la llectura durant l'Edat Mija en la cultura de Bizancio ^[4]

Capítuls

Conté els següents capítuls o còdexs:

Referències

↑ José Ochoa (1990), el_llibre_en_la_Biblioteca_de_Focio_lliure_f%C3%ADsico_i_obra_lliterària “La terminologia del llibre en la Biblioteca de Focio: llibre físic i obra lliterària”, en Atti del 1º Seminari vaig donar Studi Lessici Tecnici Greci i Latini, Mesina, p. 113-128.
↑ José Ochoa (1990), “El terme Biblioteca en la Biblioteca de Focio”, en “Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica”, 5, p. 85-98. ISSN 2386-4753
↑ Juan Luis Posades Sánchez (2016), El Història antiga en la Biblioteca de Focio, en Panta Rei. Revista Digital de Ciència i Didàctica de l'Història, pp. 87-95. ISSN 2386-8864.
↑ Ochoa, José, (1992), el_llibre_en_la_Biblioteca_de_Focio_denominaci%C3%B3n_de_la_obra_lliterària “La terminologia del llibre en la Biblioteca de Focio: denominació de l'obra lliterària”, en “Erytheia”, 13, 103-109. ISSN 0213-1986.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Biblioteca (Focio)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] José Ochoa (1990), el_llibre_en_la_Biblioteca_de_Focio_lliure_f%C3%ADsico_i_obra_lliterària “La terminologia del llibre en la Biblioteca de Focio: llibre físic i obra lliterària”, en Atti del 1º Seminari vaig donar Studi Lessici Tecnici Greci i Latini, Mesina, p. 113-128.

[2] José Ochoa (1990), “El terme Biblioteca en la Biblioteca de Focio”, en “Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica”, 5, p. 85-98. ISSN 2386-4753

[3] Juan Luis Posades Sánchez (2016), El Història antiga en la Biblioteca de Focio, en Panta Rei. Revista Digital de Ciència i Didàctica de l'Història, pp. 87-95. ISSN 2386-8864.

[4] Ochoa, José, (1992), el_llibre_en_la_Biblioteca_de_Focio_denominaci%C3%B3n_de_la_obra_lliterària “La terminologia del llibre en la Biblioteca de Focio: denominació de l'obra lliterària”, en “Erytheia”, 13, 103-109. ISSN 0213-1986.

[1]

[2]

[3]

[4]