Biblos (en grec Βύβλος, en àrap, جبيلǦubail, cridada també Gibello, Gibelletto o Jebail) és una ciutat ubicada en el Líban, en la costa del nort del país, a 30 km de Beirut.
La seua etimologia prové del tossal en la que estava situada (𐤂𐤁𐤋 Gubla, «montanya» en fenicio) que va derivar en el seu nom bíblic Gebal, passant d'ací a la forma gregaByblos i d'allí la paraula Biblion ('llibre', 'papir' i 'rolls'), orige dels térmens Bíblia i biblioteca. El nom àrap, Ŷubayl, és diminutivo de ŷabal, 'montanya'.
El nom Bíblia, en el que es coneix al llibre sagrat, és atribuït a esta ciutat ya que la primera Bíblia es va realisar en papir provinent de la mateixa.
Situada en un tossal, va ser una antiga ciutat fenicia, denominada Gubla en els texts cuneïformes i Gebal en la Bíblia.[1] Es creu que va ser fundada al voltant de l'any 5000 a. C., i segons fonts atribuïdes a l'historiador fenicio Sanjuniatón, va ser construïda per Crono, i va ser la primera ciutat fenicia.[2] Actualment, és àmpliament reconeguda com la ciutat més antiga del món habitada ininterrompudament.
Ademés, s'atribuïx a esta ciutat i als fenicios que l'habitaven com el lloc a on va nàixer l'alfabet fenicio que va donar orige als distints alfabets del món[3]
Va ser una activa ciutat mercantil, mercat de papirs, fusta de cedre i coure del Caucas, convertida en el centre comercial del Mediterràneu oriental. Va mantindre vassallage en els faraons del antic Egipte; posteriorment va ser ciutat tributària d'assiris i perses.
De l'antiga Biblos es conserva una muralla de començos de l'Edat del Bronze, restants de temples, una necròpolis i numerosos restants de l'época romana i medieval. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 1984.
També es conserven alguns edificis d'inspiració renaixentista aixina com una immensa cantitat de ruïnes de diferents periodos.
En estiu es pot observar la seua vibrant vida nocturna (comparada en les millors del Mediterràneu); quan cau la nit lo que solia ser un mercat antic es convertix en un carrer ple de pubs i vida.
La Font del Rei o Ain el-Malik, que en l'antiguetat va abastir a la ciutat d'aigua, es troba en una cavitat d'uns 20 m de profunditat accessible per escales de caragol. Segons la versió de Plutarco del mit de Osiris, els sirvientes del rei de Biblos varen coincidir en Isis al voltant de les escales del manantial i la varen dur al palau real, a on va trobar el cos del seu espós Osiris incrustat en un dels pilars del palau.
El Temple en forma de L, cridat aixina per la seua forma, va ser erigit al voltant del 2700 a. C.
El Temple dels Obeliscs, construït entre el 1600 i el 1200 a. C., en la part superior de el "temple en forma de L", va ser traslladat pels arqueòlecs a la seua ubicació actual. Els molts menuts obeliscs trobats en este temple eren ofrenes religioses. En el subsol del temple s'han trobat una gran cantitat de estatuillas humanes fetes de bronze cobertes d'or, ara exhibides en el Museu Nacional de Beirut.
