Bikini de Pequín
.jpg){kind=link}
El bikini de Pequín és una pràctica poc comuna en China, especialment vista durant els mesos calorosos d'estiu, quan els hòmens a sovint es arremangan la camisa per a mantindre els seus estòmecs exposts. També, hi ha aquells que es referixen al fenomen de manera despectiva utilisant el terme " bǎngyé " (膀爷), que es traduïx aproximadament com "expondre's com un yayo".[1]
Pràctica
[editar | editar còdic]La frase "bikini de Pequín" es referix a la pràctica en la que els hòmens en China es arremangan les camises per a expondre les seues panches durant els calorosos mesos d'estiu,[2] incloent en parcs, cantons, quan manegen motocicletes i mentres mengen en restaurants.[3] La pràctica també ha guanyat visibilitat a nivell internacional, ya que certs turistes chinencs exhibixen el bikini de Pequín en llocs emblemàtics com són els museus d'art de la ciutat de Nova York, el Palau de Buckingham en Londres i la Torre Eiffel en París.[1]
Basant-se en la medicina tradicional chinenca, es creu que la pràctica d'expondre l'abdomen facilitaria la circulació de l'energia anomenada " qi " al voltant dels òrguens interns. Per lo tant, molts hòmens s'alcen les penyores, adoptant esta creència cultural.[3]
Percepció pública
[editar | editar còdic]Si ben els seus defensors argumenten el convenient benificio per a aguantar les altes temperatures, la pràctica enfronta crítiques de segments de la societat que la consideren de mala educació. Les normes socials dissuadixen a les dònes de participar en comportaments similars.[1]
En una entrevista de 2019 en Beijing Youth Daily, un portaveu del departament de civilidad de Jinan li va dir al periòdic que el bikini de Pequín afectava "l'image de la ciutat i la percepció i els sentiments del públic". També varen mencionar que la pràctica hauria disminuït durant els últims anys.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Bikini de Pekín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.