Bioarqueología
La bioarqueología, també coneguda com osteoarqueología és una sub-especialitat de l'Antropologia física la meta de la qual és, com tota ciència antropològica, estudiar la diversitat en poblacions humanes del passat per mig de l'anàlisis dels restants òsseus provinents de llocs arqueològics. Esta subdisciplina combina métodos i teories provinents de l'Antropologia cultural, de l'Arqueologia i de la Biologia. A pesar de que els conceptes de la bioarqueologia hagen segut prèviament amprats en molts països d'Europa baix el nom de Zooarqueologia, el terme usat actualment va ser propost per Jane Buikstra en l'any 1977[1] i continua tenint preferència en països com els EE. UU., Espanya, Perú i Argentina, pero este varia regionalment.
Especialitats
[editar | editar còdic]Dins de la Bioarqueología s'han desenrollat especialitats per a abordar diferents temàtiques o llínees d'evidència. Cada una requerix de metodologia i ferramentes específiques. Les primeres senyes que s'obtenen dels restants humans són el sexe i l'edat. A partir d'ells es poden establir una série de paràmetros demogràfics.[2]
Per a obtindre la determinació del sexe i l'estimació de l'edat hi ha un conjunt d'indicadors en diferents grau de precisió[3] i permanentment s'estan desenrollant nous, en funció de les noves mostres analisades o alvanços tecnològics.
Després s'analisen traces vinculades a atres paràmetros com la salut i la malaltia, el tipo d'activitat, la nutrició, la movilitat o els hàbits fúnebres del grup al que pertanyen els restants, entre uns atres. Quan s'obtenen senyes d'una determinada cantitat d'individus, en conjunt en l'informació provinent del context arqueològic, és possible fer inferència sobre la població.[2]
Indicadors no específics d'estrés
[editar | editar còdic]Indicadors dentals d'estrés
[editar | editar còdic]Encara que la genètica determina la formació i calcificació de les dents, el mig ambient pot aplegar a interrompre el procés, deixant marques visibles que poden ser utilisades pels investigadors per a estudiar l'estat de salut de l'individu.[4] Aixina mateix, les dents no posseïxen la capacitat de regeneració o reconstitució com els ossos; convertint-se en el millor criteri per a estudiar els primers anys de vida.
Llínees de hipoplasia d'esmalt
[editar | editar còdic]L'apariència física d'este indicador es presenta com a llínees horisontals visibles en la superfície de les dents.[5] La presència del mateix es deu a l'interrupció del desenroll dentario, resultant en dèficit d'esmalt. Les causes principals de llínees de hipoplasia són la mala nutrició i malaltia. La visibilitat de les mateixes poden ser micro o macroscòpiques, depenent de la duració i severitat de la causa. Quan l'hipoplasia és macroscòpica, les llínees i regates entre elles són medits per a estimar per quant temps l'organisme va estar baix estrés.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Biocultural dimensions of archeological study: a regional perspective.
- ↑ 2,0 2,1 Buikstra, Jane E.; Beck, Lane A. (2006). Bioarchaeology : the contextual analysis of human remains, Academic Press. OCLC 68192604. ISBN 978-0-12-369541-3.
- ↑ Haas, Jonathan; Buikstra, Jane E.; Ubelaker, {{{nom3}}}; Aftandilian, {{{nom4}}} (1994). Standards for data collection from human skeletal remains : proceedings of a seminar at the Field Museum of Natural History, organized by Jonathan Haas, Arkansas Archeological Survey. OCLC 31287883. ISBN 1-56349-075-7.
- ↑ http://www.scielo.org.co/pdf/antpo/n3/n3a12.pdf
- ↑ Mays, Simon. The Archaeology of Human Bones. 1998. Second ed. New York: Routledge, 2010. 2010.
- ↑ http://ejournals.ebsco.com/direct.asp?AccessToken=2931L9F8SMXYB31HBSXA9SBWAWFM819FY1&Show=Object
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bioarqueología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.