Biologia de la conservació
La biologia de la conservació és una disciplina científica de síntesis que es va consolidar en la década de 1980 com a resposta a la pèrdua de biodiversitat (Simberloff, 1988). S'ocupa d'estudiar les causes de la pèrdua de diversitat biològica en tots els seus nivells (genètica, individual, específica, ecosistémica) i de cóm minimisar esta pèrdua. La biologia de la conservació s'ocupa també de la gestió de la naturalea i la biodiversitat de la Terra en l'objectiu de protegir les espècies, les seues hàbitats i els ecosistemas de taxes excessives d'extinció i de l'erosió de les interaccions biòtiques.[1][2][3] Per a això integra contribucions de disciplines molt diferents que es basen en les ciències naturals i socials —tals com la ecologia, la genètica, la biogeografía, la biologia del comportament, les ciències polítiques, la sociologia, la antropologia, etc.— i la pràctica del maneig de recursos naturals.[4][5][6][7]
Orige
[editar | editar còdic]El terme «biologia de la conservació» i la seua concepció com a nou camp d'estudis es va originar en la convocatòria de la «Primera Conferència Internacional sobre Investigació en Biologia de la Conservació» celebrada en 1978 en la Universitat de Califòrnia en La Jolla i dirigida pels biòlecs Bruce A. Wilcox i Michael E. Soulé en un grup d'conservacionista i investigadors acadèmics i de zoològics, incloent Kurt Benirschke, Otto Frankel, Thomas Lovejoy i Jared Diamond. La reunió va ser motivada per la preocupació per la deforestación tropical, la desaparició o extinció d'espècies i l'erosió de la diversitat genètica dins de les espècies.[8] La conferència i els procediments resultants,[2] varen buscar unir la brecha entre la teoria en la ecologia i la genètica evolutiva per una part, i la política i pràctica de conservació, per una atra.[lower-alpha 1] La biologia de la conservació i el concepte de la diversitat biològica varen sorgir junts i varen contribuir a definir l'era moderna de la ciència de la conservació i la política ambiental. La base multidisciplinario de la biologia de la conservació va donar lloc a noves subdisciplinas, inclós la ciència social de la conservació, comportament animal i conservació i fisiologia de la conservació.[9] Va fomentar també el major desenroll de la genètica de la conservació, la disciplina que Otto Frankel havia iniciat en anterioritat, encara que hui en dia a sovint es considera una subdisciplina
de la biologia de la conservació.
Descripció
[editar | editar còdic]Pel ràpit decliu global dels sistemes biològics establits, la biologia de la conservació és a sovint caracterisat com una «disciplina [científica] en data llímit».[10] La biologia de la conservació és estretament relacionat en la ecologia per investigar temes propenques a la ecologia de poblacions (dispersió, migració, demografia, tamany efectiu de la població, depressió endogàmica, i viabilitat mínima de la població) d'espècies rares o en perill d'extinció.[11][12] La biologia de la conservació comprén l'estudi dels fenomens que afecten el manteniment, la pèrdua i la restauració de la biodiversitat i la ciència dels processos que engendren la diversitat genètica, poblacional, d'espècies i dels ecosistemas.[5][6][7][12] La preocupació prové d'estimacions que sugerixen que desapareixeran fins a 50 % de totes les espècies del planeta en els pròxims 50 anys,[13] lo que contribuïx a l'aument de la pobrea, l'inanició, i canviarà el curs de l'evolució en este planeta.[14][15]
Els biòlecs de la conservació es dediquen a l'investigació i l'educació sobre el procés de pèrdua de biodiversitat, la extinció d'espècies i l'efecte negatiu d'este procés en la capacitat de sostindre el benestar en les societats humanes; els biòlecs de la conservació solen trobar ocupació en organisacions governamentals, universitats, organisacions sense fins de lucre i l'indústria. Els temes d'investigació són diversos, ya que es tracta d'una ret interdisciplinària en aliances professionals tant en les ciències biològiques com a socials. Aquells dedicats a la causa i la professió, advoquen per una resposta global a la actual crisis de biodiversitat basant-se en consideracions moralés, èticas, i científiques. La resposta institucional i de la ciutadania davant la crisis de biodiversitat es manifesta a través de plans d'acció que dirigixen programes d'investigació, monitoreo i educació.[4][5][6][7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “Recovery from the most profound mass extinction of all clave” (2008). Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences 275 (1636): 759–65. doi:. PMID 18198148.
- ↑ 2,0 2,1 (1980) Conservation biology: an evolutionary-ecological perspective, Sunderland, Mass: Sinauer Associates. ISBN 0-87893-800-1.
- ↑ “What is Conservation Biology?” (1986). BioScience 35 (11): 727–34. American Institute of Biological Sciences. doi:.
- ↑ 4,0 4,1 Soule, Michael E. (1986). Conservation Biology: The Science of Scarcity and Diversity, Sinauer Associates, p. 584. ISBN 978-0-87893-795-0.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Hunter, Malcolm L. (1996). Fundamentals of conservation biology, Oxford: Blackwell Science. ISBN 0-86542-371-7.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 (2006) Principles of conservation biology, 3.a edició, Sunderland, Mass: Sinauer Associates. ISBN 0-87893-518-5.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Van Dyke, Fred. Conservation biology: foundations, concepts, applications, 2.a edició, New York: Springer-Verlag. doi:10.1007/978-1-4020-6891-1. OCLC 232001738. ISBN 9781402068904.
- ↑ J. Douglas. 1978. «Biologists urge US endowment for conservation». Nature, vol. 275, 14 de setembre de 1978.
Kat Williams. 1978. «Natural Sciences». Science News, 30 de setembre de 1978. - ↑ “What is conservation physiology? Perspectives on an increasingly integrated and essential science” (2013). Conservation Physiology 1 (1): cot001. doi:. PMID 27293585.
- ↑ Wilson, Edward Osborne (2002). The future of life, Boston: Little, Brown. ISBN 0-316-64853-1.Plantilla:Page needed
- ↑ “Indigenous Uses, Population Density, and Conservation of Threatened Medicinal Plants in Protected Areas of the Indian Himalayas” (2005). Conservation Biology 19 (2): 368–78. doi:.
- ↑ 12,0 12,1 “Links between global taxonomic diversity, ecological diversity and the expansion of vertebrates on land” (2010). Biology Letters 6 (4): 544–7. doi:. PMID 20106856.
- ↑ “Species coextinctions and the biodiversity crisis” (2004). Science 305 (5690): 1632–4. doi:. PMID 15361627. Bibcode: 2004Sci...305.1632K.
- ↑ Millennium Ecosystem Assessment (2005). Ecosystems and Human Well-being: Biodiversity Synthesis. World Resources Institute, Washington, DC.[1]
- ↑ “Ecological extinction and evolution in the brave new ocean” (2008). Proceedings of the National Academy of Sciences 105 (Suppl 1): 11458–65. doi:. PMID 18695220. Bibcode: 2008PNAS..10511458J.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Biología de la conservación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>