Bistorta officinalis

bistorta (Bistorta officinalis)

La bistorta (Polygonum bistorta) és una planta natural de les zones templades de Norteamérica, Europa i Àsia. Creix en prats humits i ombrosos en les zones montanyoses. Actualment li la considera una sinonímia de Persicaria bistorta en haver-se transferit esta espècie al gènero Persicaria.

Alguns autors ho consideren un sinònim de Persicaria bistorta (L.) Samp. i uns atres un sinònim de Bistorta officinalis.

Descripció

És una planta perennifolia de 20-80 cm d'altura que viu en colónies. En talle erecto, té les fulls verdes azuladas, ovales i cordadas per la base, les que es troben en la base, en llarc peciol. Les florés són de color rosa, molt menudes, en una corola de cinc pétals agrupats en una mechó terminal cilíndrica, gran i densa que aplega a medir 15-25 cm d'altura. El rizoma és ric en taninos. El frut és una nuececilla dehiscente, rodejada pel periant persistent.

Hàbitat

Zones humides. Prats encharcados de montanya.

Ecologia

Les plantes d'esta espècie servixen d'alimentació a les larves de les arnes Pseudeustrotia candidula.

Història

L'us medicinal de la bistorta és vell, com ho demostra la seua presència en la Capitulara de villis vel curtis imperii, una orde emesa per Carlomagno que reclama als seus camps per a que cultiven una série d'herbes i #condiment incloent "dragantea" identificada actualment com Polygonum bistorta.

Les raïls de bistorta eren un component del diascordium pertanyent a la farmacopea marítima occidental de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

.

Propietats

En fins de medicina tradicional s'utilisen els fulls i el rizoma que s'arreplega en la primavera (parts aérea) i autumne (les parts subterrànees). Normalment s'utilisa a través de #decocció i infusions.

• Utilisat com a tònic digestiu i contra la diarrea.
• La maceración del rizoma s'usa contra la disenteria i la leucorrea.
• En ser astringente s'aplica com a supositori per a les hemorroides.

Productes químics: àcit oxálico, almidó, àcit gálico, vitamina C, taninos i sucreés. Propietats: antipirético, astringente, antidiarreico, calmant, tònic i vulnerario. Els fulls actuen com hemostático. En l'antiguetat s'utilisava per les seues propietats astringentes per a frenar el sagnat, úlceres, hemorroides i les ferides internes en general.

Taxonomia

Polygonum bistorta va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 360. 1753.

Etimologia

Vore: Polygonum

bistorta: del llatí "bistortus" = doble retortillat (forma de la raïl).

Sinonímia

• Bistorta abbreviata Kom.
• Bistorta carnea (K.Koch) Kom.
• Bistorta elliptica (Willd. ex Spreng.) Kom.
• Bistorta ensigera (Juz.) Tzvelev
• Bistorta lapidosa Kitag.
• Bistorta major Gray
• Bistorta nitens (Fisch. & C.A.Mey.) Kom.
• Bistorta officinalis Delarbre
• Bistorta officinalis Raf.
• Bistorta pacifica (Petrov ex Kom.) Kom. ex Nakai
• Bistorta plumosa (Small) Greene
• Bistorta subauriculata Kom.
• Bistorta vulgaris Hill
• Colubrina intorta Montandon
• Polygonon bistortum St.-Lag.
• Polygonum bistortoides Boiss.
• Polygonum lapidosum (Kitag.) Kitag.
• Polygonum plumosum Small

Noms comuns

• Castellà: bistorta, bistorta femella, bistorta macho, bistorta menor, romaza retortillada, sierpe tendida, suelda colorada.