Blancoa canescens
Blancoa és un gènero monotípico de plantes fanerógamas de la família Haemodoraceae. La seua única espècie, Blancoa canescens Lindl., Sketch Veg. Swan R.: 45 (1839), és endèmica del suroest d'Austràlia Occidental,[1] generalment coneguda com a campana d'hivern. Va ser nomenada aixina en honor a Francisco Manuel Blanco, un flare espanyol i botànic quí compiló la primera flora comprensible de les Filipines.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta rizomatoser, cespitosa, herbas perennes que alcancen els 0.1-0.4 m d'altura. Les inflorescèncias són de color roig a rosa.[3]
Les seues fulles formen mechones llineals de 25 cm de llarc per 0.5 cm d'ample, en màrgens sancers i prominents venes paraleles, cobertes de pèls sedosos quan la planta és jove.
Florix entre maig i setembre, en temporada humida.[4] L'exterior de les flors tubulars està cobert de fins pèls de color roig oxidado, mentres que l'interior no té pèls.
Hi ha un nectario en la base del tubo que proporciona abundant néctar, i les flors són polinizadas per pardals. Els polinisadors principals són el cantant honeyeater (Gavicalis virescens) i el rojos wattlebird (Anthochaera carunculata), a pesar les abelles i atres pardals també poden visitar-la: les aus més grans es paren en el sol, alcançant les flors per a beure néctar, mentres que les aus més menudes es pengen del pedicel, en el cap i el pico cobert de polen.[5] Despuix de la polinisació, les flors es desvanixen i marchitan, no obstant, permaneixen en el seu lloc mentres les frutes es desenrollen en el seu interior.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Blancoa canescens va ser descrit per John Lindley i publicat en Edwards's Botanical Register 45. 1839.[6]
Blancoa: nom genèric que va ser otorgat per Blume en honor del botànic espanyol Francisco Manuel Blanco.
canescens: epítet llatío que significa "gris, canoso"[7]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]La campana d'hivern és endèmica de la franja costera del suroest d'Austràlia Occidental, a on es troba en laComarca d'Irwin, la Comarca de Gingin i àrees adjacents en la província botànica del suroest. Creix en arena profunda en el bosc de Banksia i en kwongan, una comunitat oberta de xares.[9] Esta regió té un clima de tipo mediterràneu en hiverns frets i humits i estius secs i calents.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Blancoa canescens en The Plant List
- ↑ «The History of Botany in the Philippine Islands».Journal of the New York Botanical Garden.7(76)
- 104–112.
- ↑ «{{{nombre}}}» (en inglés). FloraBase. Departamento de Medio Ambiente y Conservación, Gobierno de Australia Occidental.
- ↑ Corrick, Margaret G.; Fuhrer, Bruce Alexander, {{{nom2}}} (2009). [1], Rosenberg Publishing, p. 83. ISBN 978-1-877058-84-4.
- ↑ 5,0 5,1 (1981).«Pollination and the Generic Status of Blancoa canescens Lindl. (Haemodoraceae)».Flora.171(6)
- 521–524.doi:10.1016/S0367-2530(17)31303-8.
- ↑ «Blancoa canescens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 3 de maig de 2014.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Blancoa canescens». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 20 de març de 2010.
- ↑ Corrick, Margaret G.; Fuhrer, Bruce Alexander, {{{nom2}}} (2009). [2], Rosenberg Publishing, p. 83. ISBN 978-1-877058-84-4.
- ↑ Rainfall figures from "Western Austràlia: an atles of human endeavour 1829-1979" (Western Australian Government Press)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Imàgens en Google
- Este artícul conté una traducció derivada de «Blancoa canescens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.