Bobina de Helmholtz

Una bobina de Helmholtz

Una bobina de Helmholtz és un dispositiu que s'utilisa per a produir una regió de camp magnètic casi uniforme. Va ser nomenada aixina en honor al físic alemà Hermann von Helmholtz. Consistix de dos electroimanes en el mateix eix. Ademés de crear camps magnètics, les bobines de Helmholtz s'utilisen també en dispositius científics per a cancelar camps magnètics externs, tals com el camp magnètic terrestre.

Descripció

Una bobina de Helmholtz consistix en dos bobines magnètiques circulares idèntiques, que s'ubiquen de manera simètrica a lo llarc d'un eix comú, una a cada costat d'un àrea experimental, i separades per una distància $h$ igual al radi $R$ de la bobina. Cada bobina transporta una cantitat igual de corrent elèctrica en la mateixa direcció.

Prenent $h=R$ (açò és lo que definix a una parella de Helmholtz) es minimisa la falta d'uniformitat del camp en el centre de les bobines, de modo que es complix que ${\partial }^{2}B/\partial x^2=0$ (implicant aixina que la primera derivada no nula del camp magnètic és ${\partial }^{4}B/\partial x^4$). No obstant, seguix existint una variació d'al voltant del 7% entre el camp en el centre de l'àrea experimental i els plans de les bobines. Un valor llaugerament major de $h$ reduïx la discrepància entre el camp en el centre i els plans de les bobines, pero l'uniformitat del camp en el centre disminuïx, cantitat que és medida utilisant ${\partial }^{2}B/\partial x^2$.

En algunes aplicacions, una bobina de Helmholtz s'utilisa per a cancelar el camp magnètic terrestre, produint una regió l'intensitat de la qual de camp magnètic és més propenca a zero.