Bolletí Oficial de l'Estat
El Bolletí Oficial de l'Estat (BOE) és el diari oficial nacional espanyol dedicat a la publicació de lleiés, disposicions i actes d'inserció obligatòria. La seua edició, impressió, publicació i difusió està encomanada, en règim de descentralisació funcional, a l'Agència Estatal Bolletí Oficial de l'Estat.
La Constitució de 1978 dispon en el seu artícul 9.3 que «La Constitució garantisa […] la publicitat de les normes». És per tant un imperatiu llegal la publicació de les normes, canalisant-se dita publicació a través dels distints bolletins oficials, el BOE en el seu cas.
D'acort en el Real Decret 181/2008, de 8 de febrer, d'ordenació del diari oficial Bolletí Oficial de l'Estat,[1] el BOE és el diari oficial de l'Estat espanyol, el mig de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Conté ademés les lleis aprovades per les Corts Generals, les disposicions emanades del Govern d'Espanya, les disposicions generals de les comunitats autònomes i les lleis emanades de les institucions de l'Unió Europea (prèvia publicació en el DOUE).
Precedit per la Gasseta de Madrit, ha tingut diverses denominacions a lo llarc de l'història del país.
Història
[editar | editar còdic]Durant el XVII, l'imprenta va propiciar el naiximent de numerosos bolletins o gassetes en, pràcticament, tota Europa; estes publicacions sorgiran de mans de l'iniciativa privada i en un contingut estrictament informatiu.
En Espanya este fenomen es concreta en la creació, en febrer de 1661, de la Relació o Gasseta d'alguns casos particulars, aixina polítics com a militars, succeïts en la major part del món, fins a fi de 1660, convertint-se en el primer periòdic d'informació general que sorgix en Espanya.
Actualment, el BOE és el segon diari editat en paper més antic del món, encara que la seua edició en paper és des de 2009 únicament testimonial, a efectes de conservació i permanència, sense distribució pública (vore avall). El diari més antic és el Opregte Haarlemsche Courant (actualment cridat Haarlems Dagblad), fundat en 1656 en Holanda. Encara més antic seria el Post-och Inrikes Tidningar, diari oficial de Suècia, fundat en 1645 baix el nom de Ordinari Post Tijdender, pero des de 2007 ya no es publica en paper.[2]
La Gasseta, en el moment del seu naiximent, estava dirigida i administrada des de l'iniciativa privada. Esta circumstància varia per complet durant el regnat de Carlos III, qui, en 1762, decidix otorgar a la Corona el privilegi d'imprimir la Gasseta. D'esta forma, la publicació passa a convertir-se en un mig d'informació oficial que reflectix els criteris i decisions del Govern.
Posteriorment, per la Real orde circular del Govern dirigida á totes les autoritats del regne de 22 de setembre de 1836, s'establix que els decrets, órdens i instruccions que dicte el Governe es consideraran d'obligació des del moment en que siguen publicats en la Gasseta. D'esta manera, la Gasseta passava a convertir-se en un orgue d'expressió llegislativa i reglamentària, característica que conservarà fins a l'actualitat.
Per lo que es referix a la denominació, la Gasseta adopta en caràcter definitiu el nom de Gasseta de Madrit en 1697, encara que ya des de 1677 li la coneixia com a tal. Serà en 1936 quan esta capçalera se substituïxca en el bando franquiste per Bolletí Oficial de l'Estat, nom que ha perdurat fins als nostres dies.
De la mateixa manera, l'existència de l'Imprenta Nacional, com a entitat anexa al Bolletí, és frut d'una decisió que conta ya en més d'un sigle d'antiguetat.
Sobre l'estructura de la Gasseta, és en 1886 quan s'establix que la publicació solament contindrà documents d'interés general (lleis, decrets, sentències de tribunalés, contractes de l'Administració Pública, anuncis oficials, entre uns atres); aixina mateix s'establix un orde de preferència en la publicació de les disposicions que atén a criteris d'urgència i un orde de prioritat de l'inserció de documents: Lleis, Reals Decrets, Reals Órdens. Per últim, es prescriu que, dins de cada secció, l'orde de publicació ha de ser el d'antiguetat dels Ministeris, sempre despuix de la Presidència del Consell de Ministres. Tota esta estructura serà perfilada per una Real Orde de 6 de juny de 1909.
Posteriors normes de 1948, 1957, 1960 i el Real Decret 181/2008, de 8 de febrer, d'ordenació del Diari Oficial de l'Estat, han anat conformant el funcionament del Bolletí Oficial de l'Estat.
Conforme en lo dictat per la Llei 11/2007 de 22 de juny d'accés electrònic dels ciutadans als Servicis Públics i el Real Decret 181/2008 de 8 de febrer d'ordenació del diari oficial Bolletí Oficial de l'Estat, el 31 de decembre de 2008 es publica l'últim BOE imprés. A partir d'eixe moment desapareix l'edició en paper, tal i com es coneixia, que se substituïx en l'electrònica, en la seua web oficial, sent la seua consulta totalment gratuïta.[3][4] No obstant, l'inici de l'edició electrònica del Bolletí no supon la desaparició de l'edició impresa, que es manté, en el mateix caràcter oficial i autèntic, a efectes de conservació i permanència del diari oficial, i també com a mig de difusió en els supòsits en que no resulte possible l'aparició de l'edició electrònica. Esta edició impresa és obtinguda de l'edició electrònica.
Denominacions
[editar | editar còdic]Des del seu inici en 1661 i a lo llarc de la seua història, la Gasseta va rebre diferents títuls, sent important resaltar que en determinats moments històrics varen conviure, al mateix temps, varis diaris oficials en denominacions distintes.[5]
|
|
Contingut
[editar | editar còdic]En el Bolletí Oficial de l'Estat es publiquen:
- a) Les disposicions generals dels òrguens de l'Estat i els tractats o convenis internacionals.
- b) Les disposicions generals de les Comunitats autònomes, d'acort en lo establit en els Estatuts d'Autonomia i en les normes en ranc de llei dictades per al desenroll dels mateixos.
- c) Les resolucions i actes dels òrguens constitucionals de l'Estat, d'acort en lo establit en les seues respectives lleis orgàniques.
- d) Les disposicions que no siguen de caràcter general, les resolucions i actes dels departaments ministerials i d'atres òrguens de l'Estat i Administracions públiques, quan una llei o un real decret aixina ho establixquen.
- i) Les convocatòries, citacions, requisitorias i anuncis quan una llei o un real decret aixina ho establixquen.
El Consell de Ministres podrà excepcionalment acordar la publicació d'informes, documents o comunicacions oficials, la difusió de les quals siga considerada d'interés general.
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
- Diari Oficial de l'Unió Europea
- Bolletí Oficial del Registre Mercantil
- Agència estatal (Espanya)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Cita BOE
- ↑ The World's Oldest Newspapers Still Being Published Today (en anglés).
- ↑ 2008, fi del BOE en paper, EL PAÍS. 3 de giner de 2008.
- ↑ El BOE abandona l'edició en paper i es passa a Internet, EL PAÍS. 2 de giner de 2009.
- ↑ BOE. és: Gazeta, colecció històrica: ajuda i contingut: Taula en les diferents denominacions del Diari Oficial
- Este artícul conté una traducció derivada de «Boletín Oficial del Estado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.