Bono vert
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
Els abonaments verts són títuls de crèdit emesos per institucions públiques o privades en l'objectiu de finançar proyectes que promoguen la sostenibilitat ambiental. Estos instruments financers, considerats actius líquits i d'ingrés fix, busquen atraure a inversionistes interessats en recolzar iniciatives verdes i, al mateix temps, oferir rendiments competitius.[1]
El mercat d'abonaments verts ha experimentat un creiximent significatiu en els últims anys, transformant la manera en que s'invertix i les expectatives sobre la tornada de l'inversió.[2] Institucions com el Banc Mundial i la Corporació Financera Internacional (CFI) varen promocionar este tipo d'instruments, en facilitar el desenroll de mercats orientats a la sostenibilitat i oferir opcions d'inversió en liquidea i rendiments estables.[3][2][4]
En Amèrica Llatina, el Banc Interamericano de Desenroll (BID) treballa en colaboració en bancs nacionals de desenroll, agències governamentals i organismes reguladors per a fomentar la creació de mercats d'abonaments verts. Actualment, s'implementen proyectes en països com Perú, Colòmbia, Argentina, Brasil, Mèxic i Equador. El BID brinda assistència tècnica a lo llarc de tot el procés d'estructuració i emissió d'estos instruments financers.[5]
Història
[editar | editar còdic]El mercat d'abonaments verts es va iniciar en juliol de 2007 en l'emissió dels primers abonaments d'este tipo per part del Banc Europeu d'Inversions (BEI). En 2008, el Banc Mundial va llançar la seua primera emissió d'abonaments verts destinada a inversionistes institucionals tradicionals.[6] Durant els seus primers anys, la majoria d'estos abonaments varen ser emesos per bancs multilaterals de desenroll, com el Banc Mundial, el Banc Interamericano de Desenroll (BID) i la Corporació Financera Internacional (CFI), en l'objectiu de finançar proyectes que no tingueren un impacte negatiu en el mig ambient ni en el clima.[7][4]
Entre els proyectes finançats en els primers anys destaquen:[4]
- Ampliació del suministrament d'energia solar en zones rurals de Perú.
- Desenroll de fonts d'energia renovable a gran escala en Mèxic.
- Millora de l'eficiència en sistemes de rec en Tunis.
- Promoció del transport urbà net en Colòmbia.
L'interés inicial dels inversionistes es va deure a la combinació d'ingressos fixos i sostenibilitat ambiental. En el temps, més inversionistes institucionals, com fondos de pensions, varen incloure abonaments verts en les seues carteres. Estos abonaments conten en calificacions de crèdit 'AAA', otorgades pel Banc Mundial i la CFI, lo que reforça el seu atractiu com una inversió segura.[1][2][7]
En Estats Units, per eixemple, el govern de Massachusetts va emetre abonaments verts que varen atraure a més d'1,000 inversionistes individuals interessats en recolzar proyectes sostenibles en l'estat.[7]
De 2008 a 2015, el Banc Mundial va emetre abonaments verts per un total de més de 6,000 millons de dólars en 65 transaccions realisades en 17 monedes diferents.[8]
En 2013 es varen emetre abonaments verts per un valor estimat d'11.000 millons de dólars. El president del Banc Mundial, Jim Yong Kim, va proyectar que esta sifra es duplicaria abans de finalisar l'any 2015. Efectivament, en 2015 es varen emetre abonaments verts per 41.800 millons de dólars.[9][10]
En 2014, un grup de 13 bancs comercials i d'inversió va introduir un conjunt de principis voluntaris per als abonaments verts. Estos Principis per als abonaments verts, actualisats per l'Associació Internacional de Mercats de Capitals (ICMA) en juny de 2021, establixen recomanacions per al disseny, divulgació, gestió i reporte d'informació sobre estos actius. El seu objectiu és proporcionar major claritat i transparència tant per a emissors com para inversionistes.[11][12]
En 2016, la sifra va ascendir a 81.000 millons de dólars, mentres que en 2017 va aplegar a 155.500 millons de dólars.[13][14] En 2018, l'emissió d'abonaments verts va alcançar els 183.000 millons de dólars, i al tancament de 2021, es va situar en els 452.200 millons de dólars, lo que representa un aument del 52,2% en comparació a 2020.[15][16][17]
A juny de 2021, i segons senyes de Climate Bond Initiative, l'emissió acumulada d'abonaments verts en Amèrica Llatina va alcançar un volum de 30.200 millons de dólars.[18]
Tipos d'abonaments verts
[editar | editar còdic]Les finances verdes han impulsat el desenroll de diversos tipos d'abonaments verts, dissenyats per a complir en objectius específics de sostenibilitat i estructuració financera. Estes categories permeten a emissors i inversors alinear les seues metes ambientals de manera més efectiva.[19][20]
Bono vert d'us de fondos: És el tipo més comú, a on els recursos obtinguts es destinen a proyectes verts, encara que el respal financer prové de tot el balanç de l'emissor, oferint als inversors accés a tots els actius de l'emissor.
Bono d'ingressos verts: Els recursos s'invertixen en proyectes verts, i els pagaments als inversors es realisen exclusivament en els ingressos generats per dites iniciatives, com a instalacions d'energia renovable o infraestructures sostenibles.
Bono de proyecte vert: Els fondos es destinen directament a un proyecte específic, i els reembossos provenen dels ingressos generats per dit proyecte, lo que vincula als inversors en l'eixercite del mateix.
Bono vert titulizado: Agrupa múltiples proyectes verts i emet abonaments respalats pels fluix d'ingressos combinats, com ocorre en un conjunt de proyectes solars que generen ingressos per a reembossar als inversors.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «a-el-financiamiento-climatico/ Abonaments verts, una font de recursos en ràpida expansió per al financiamiento climàtic | Finances Carbono». finanzascarbono.org. Archivat des d'el a-el-financiamiento-climatico/ original, el 4 de març de 2016. Consultat el 31 d'octubre de 2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Els abonaments verts estan canviant les expectatives dels inversionistes i facilitant les inversions sostenibles». www.bancomundial.org. Consultat el 31 d'octubre de 2015.
- ↑ «Abonaments verts» (en és). World Bank. Consultat el 2026-07-02.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Green Bond Definition | Investopedia» (en en-us). Investopedia. Consultat el 31 d'octubre de 2015.
- ↑ «Plataforma de Coneiximent Green Finance LAC».
- ↑ «Els abonaments verts complixen 10 anys: un model per a fomentar la sostenibilitat en els mercats de capital». Consultat el 27 de giner de 2022.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Preguntes Freqüents Protocol de Kyoto». cambioclimatico.inecc.gob.mx. Archivat des d'el original, el 1 de setembre de 2015. Consultat el 31 d'octubre de 2015.
- ↑ «Abonaments verts atrauen nou financiamiento del sector privat per a abordar el canvi climàtic». www.bancomundial.org. Consultat el 31 d'octubre de 2015.
- ↑ «Els abonaments verts estan canviant les expectatives dels inversionistes i facilitant les inversions sostenibles». www.bancomundial.org. Consultat el 31 d'octubre de 2015.
- ↑ «2015 Green Bond Market Roundup».
- ↑ «Nou abonament vert del Banc Mundial és un reflex del creiximent i l'innovació del mercat». www.bancomundial.org. Consultat el 31 d'octubre de 2015.
- ↑ «Banca de Desenroll». www.cnbv.gob.mx. Consultat el 6 de novembre de 2015.
- ↑ «Green Bonds Highlights 2016».
- ↑ «Green Bond Highlights 2017».
- ↑ SEB (2019).
- ↑ «Les emissions d'abonaments verts globals enguany superen en un 52% les de 2020». Consultat el 27 de giner de 2022.
- ↑ «2021 Already a Record Year for Green Finance with over $350bn Issued». Consultat el 27 de giner de 2022.
- ↑ «Brasil, Chile, i Mèxic lideren l'emissió d'abonaments verts». Consultat el 5-7-2022.
- ↑ «Abonaments verts: ¿qué són i cóm utilisar-los? | VASS» (en és). vasscompany.com. Consultat el 2024-12-07.
- ↑ «¿Qué són els abonaments verts? | EBN Banc» (en és). EBN Banc 2024. Consultat el 2024-12-07.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bono verde» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.