Anar al contingut

Borojoa patinoi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Borojoa patinoi.jpg
Borojoa patinoi
Archiu:Borojó Fruto.jpg
Frut de borojó; s'enfosquix en madurar, la qual solament conseguix permaneixent en l'arbre.

El borojó (Borojoa patinoi) és una espècie arbòrea de la família de les rubiáceas.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És originari del bosc humit tropical del Va chocar biogeográfico (Pacífic colombià, sur de Panamà i del nort-occident d'Equador), en una humitat relativa del 85%, una pluviosidad anual de 4.000 mm i una temperatura promig de 28 °C. Es troba en estat selvat i en plantacions familiars i comercials. Este arbre alcança una altura de 3 a 5 m.

El nom prové de la llengua emberá: bor = cap, ne-jo = frut, fruta del cap, frut cabezón; o simplement borojoa = redó, globoso.

La fruta és globosa, té de 7 a 12 cm de diàmetro, és de vert a marró. S'arreplega del sol en madurar completament. Pesa entre 740 i 1000 grams, dels quals són en polpa el 88%. Esta polpa és àcida i densa; conté principalment fructosa i glucosa, i cantitats importants de proteïnes, fòsfor i vitamines B i C, aixina com aportes de calcio i ferro. S'utilisa per a preparar compota, melades, caramelos, va vindre i el famós suc de l'amor, en supostes propietats afrodisíaques.

En la medicina tradicional s'utilisa per a tractar les afeccions bronquials, la desnutrición, l'hipertensió, el càncer, erisipela. S'utilisa com energisant i tractament capilar. En el coneiximent cultural es tendix a creure que servix d'afrodisíac, encara que no hi ha evidència que siga aixina.[1]

La producció en les plantacions és de 15 a 20 tonellades per hectàrea. Cada fruta té de 90 a 640 llavors. La planta es propaguen per mig de les llavors, per acodos o per mig d'esgalls.

La polpa també és utilisada com emplasto per a curació, com mascarillas per a la pell grassa.

La fruta del borojó és utilisada també per a embalsamar, s'utilisa per a massage capilar.

El suc de borojó servix per als renyons.

La polpa també és utilisada com emplasto per a curació, tals com la erisipela hui cridada celulitis, per als unflament de colps en el cos humà, com diurético, com a afrodisíac d'estímuls per a les parelles.

El borojó també és utilisat para:

  • Embalsamar als cadàvers.
  • Massages per al cabell.
  • Mascarilla facial
  • Refrescar i baixar la calor.
  • Afrodisíac. Existixen indicis d'una evidència molecular per a la seua activitat afrodisíaca.[2]
  • Antimicrobiano
  • Anticáncer

La seua Composició fitoquímica recolza estos usos.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Productes afrodisiacos ¿Mit o realitat?
  2. SN Applied Sciences.5(1)
    27.ISSN 2523-3971.doi:10.1007/s42452-022-05251-1.Consultat el 2022-12-16.
  3. Molecules.29(12)
    2904.ISSN 1420-3049.doi:10.3390/molecules29122904.Consultat el 2024-06-20.