Anar al contingut

Bosc tropófilo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El bosc tropófilo o selva tropófila és un tipo de formació vegetal format generalment per arbres caducifolios en àrees de clima intertropical de sabana, que la seua marcada estacionalitat de les pluges genera una adaptació de la vegetació a l'existència d'una época de molt escasses pluges. El seu nom és un neologisme, encara que en realitat té prou temps de haver segut creat i procedix del terme grec tropos (canvi) i talls (amant). Es tracta d'una vegetació d'arbres caducifolios (de full caediza) que perden els seus fulls durant l'época de sequia[1] i, en les zones més favorables, arbres de full perenne que solen tindre raïls profundes i que ocupen els millors sols (també més profunts) que ocupen les àrees de piedemonte en Veneçola, Colòmbia i atres països. També s'ha caracterisat a la sabana com a vegetació tropófila ya que també està adaptada a un clima estacional en dos époques (una de sequia i una atra de pluges). I en varis estudis es parla d'una vegetació de bosc tropófilo que ha segut substituït per la sabana pels incendis ocasionals des de l'etapa històrica indígena fins a l'actualitat.[2] Aixina es parla d'una selva tropófila que es convertix en sabana antrópica (en anar eliminant els arbres) o en sabana pirófila, de piros (fòc), que fa referència a les cremes produïdes per el home en àrees de sabana al final de les pluges, en la finalitat d'aprofitar els sols en l'agricultura.

El clima estacional del pla sembla no afectar molt al bosc tropical de la zona. És cert que l'escassea d'aigua durant l'época de sequia és un factor limitante de la vida, pero el bosc dels plans casi sempre creix i es desenrolla en sols que d'algun modo tenen constant suministrament d'aigua, encara que el nivell freàtic descendixca prou durant eixa época de sequia. Estos boscs són cridats caducs, degut a que estan constituïts per espècies d'arbres que perden els seus fulls, com un mecanisme de conservació d'aigua quan la sequia apreta.

Hidrografia i sols

[editar | editar còdic]

Este bioma es caracterisa per temperatures altes, entre 23 i 28 °C, i precipitacions pluvials moderades. Els arbres d'este bioma generalment perden els fulls en l'estació seca, per lo que també és cridat bosc tropical caducifolio. Es troba en el nort de Guayana, en els estats Portuguesa, Barinas i en els Plans. La penetració de la llum solar en este bioma permet el creiximent de herbes i arbustos, que formen un conjunt boscós. Té arbres de gran valor maderero, com jabilo, araguaney i yagrumo. La fauna està composta per reptils com matos, camalleons, tuqueques, moltes espècies de culebras, com mapanares, corals venenoses, tragavenados; aus com a colomes montanyenques, pavas de mont, guacharacas, paujíes; i mamífers com a tels, venados, chigüires, mones i cachicamos.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Com l'araguaney, indi nuet i molts atres
  2. Argenis Montilla Pacheco. Contribució a l'estudi de les sabanes en Veneçola. Barquisimeto: UPEL – Institut Pedagògic de Barquisimeto. Revista Geoenseñanza. Vol. 15, 2010 (1) giner - juny / p. 35-48 / ISSN 1316-6077 [1]