Botes de potro
Les botes del potro, part del parament tradicional del gaucho, habitant dels territoris corresponents als estats que hui són Argentina, Chile, Sur de Brasil, Uruguay és un tipo de calcer utilisat fins a aproximadament 1850.
Originalment varen ser creades pels mapuches també coneguts com "araucanos", i varen aplegar a ser usades per atres pobles indígenes de Chile com els pehuenches, posteriorment en l'araucanización el seu us es masifico en la pampa argentina, aplegant a ser usada pels tehuelches, els ranqueles i els indis pampes. Alguna cosa important que destacar és que els mapuches solament usaven estes botes per a montar a cavall, a diferència dels indis de la pampa que no li les treen ni per a dormir.[1]
Segons «L'història del parament» de Fernando Azzunçao i segons l'investigadora italiana Ornella Panisello en el seu llibre Ciao mondo" («Hola món»), la bota de potro està feta en cuiro de la part baixa de la cama del cavall o potro (porció matecarpo falángica) preferentment este últim per la major resistència de la seua dermis, que servia per a la protecció dels peus, i la seua canya (elevació) d'ampara per a les espines del mont i les irregularitats de la vegetació. També es pot fer en cuiro de vaca, pot tindre o no la puntera (en dits fòra o no). En el sur de Brasil li les coneix com "bota de garrão de potro".
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Botas de potro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.