Bothriechis aurifer
La nauyaca verdinegra, cantil loro o cantil vert (Bothriechis aurifer) és una espècie de serp venenosa que pertany a la subfamília Crotalinae, l'àrea de la qual de distribució inclou Mèxic i Guatemala. L'espècie no té subespecies reconegudes.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Els adults solen alcançar una llongitut de menys de 70 cm, encara que en alguns casos varen alcançar fins a més de 100 cm. El cos és relativament prim en una coa prensil.[2]
A cada costat del cap té una foseta loreal ubicada entre l'ull i el morro, que servix per a detectar assuts que emeten radiació infrarroja, característica compartida en les demés escurçons de foseta.
La escamación inclou 1-5 escales intersupraoculares, 8-12 supralabiales, 9-13 infralabiales i 18-21 (promig: 19) files de escamas dorsals a mig cos. La segona escama supralabial està fusionada en la prelacunal per a formar una lacunolabial, i les escamas interrictales conten 16-21. Machos tenen 148-167 escamas ventrales i 58-64 subcaudales (en la seua majoria no dividides), mentres que les femelles tenen 152-162 escamas ventrales i 48-61 subcaudales.[2]
El patró de colors consta d'un color de fondo vert, superpost dorsalmente d'una série de taques grogues, vorejades de negre. Entre les taques es pot vore una ralla dorsal irregular. La pancha és de color vert groguenc, a sovint més llauger que l'esquena. El cap té franges postoculares obscures. El iris és generalment de color vert groguenc, a voltes de bronze, en taques de color negre o reticulaciones. Més del 90% de totes les mostres tenen l'habitual patró dorsal obscur, pero algunes són uniformes verts i no tenen ralles postoculares. La coloració de jovenils inclou un color vert pàlit i la punta de la coa colorida.[2]
Distribució geogràfica i hàbitat
[editar | editar còdic]Ocorre en Mèxic en les montanyes de l'est de Chiapas, aixina com el nort de Guatemala. El seu hàbitat natural consistix de bosc núvol a una altitut de 1200-2300 m s. n. m. (en rares ocasions, a altituts molt més baixes). Pot també ocórrer en boscs subtropicales humits (bosc de pi-encino) a lo llarc de barrancs humits. En Guatemala, es troba en les regions de la Serra de les Mines i Serra de Chuacús.[3] La localitat tipo és "Cobán, [Alta] Vora Pau, Guatemala."
Noms comuns
[editar | editar còdic]Guatemala: cantil loro, cantil vert, cotorra, gushnayera, tamagás verda, escurçó de l'arbre, escurçó vert, yaaxcan. Mèxic: nauyaca, tacada, nauyaca verdinegra.[3]
Comportament
[editar | editar còdic]És una espècie diürna i per lo general arbòrea, encara que també pot ser trobada en el sol o en vegetació baixa. Normalment no és agressiva i es manté tranquila, esperant en la vegetació. No obstant, atacarà quan és tocada.[3]
S'alimenta principalment de granotes, fardachos i ocasionalment chicotets rosegadors o aus. És Ovovivípara, donant llum a un promig de 5-8 críes per ventrada.[3]
Verí
[editar | editar còdic]El verí de Bothriechis aurifer conté Hemotoxina, i mordeduras d'esta espècie han resultat en un número de víctimes mortals.[3]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Esta espècie està classificada com a Vulnerable (VU) en la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la IUCN en els següents criteris: B1ab(iii,v) (v3.1, 2001).[4] Una espècie està inclosa com tal quan l'informació disponible indica que l'extensió de l'àrea de distribució geogràfica s'estima en menys de 20.000 km², quan s'estima que la població és severament fragmentada o que existix en menys de 10 localitats, i que es proyecta una continuació del descens poblacional, una reducció de l'extensió i/o calitat de l'hàbitat i del número d'individus adults. Per això es considera que l'espècie està enfrontant un alt risc d'extinció en estat selvat. Es considera que la tendència poblacional d'esta espècie està en descens. Any de l'evaluació: 2007.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bothriechis aurifer en l'ITIS.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Campbell JA, Lamar WW. 2004. The Venomous Reptils of the Western Hemisphere. 2 volumes. Comstock Publishing Associates, Ithaca and London. 870 pp. 1500 plates. ISBN 0-8014-4141-2.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 AFBMP. «Bothriechis aurifer». AFBMP Living Hazards Database. AFBMP. Consultat el 1 d'agost de 2010.
- ↑ 4,0 4,1 Bothriechis aurifer en la llista roja de la UICN.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bothriechis aurifer» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.