Bothrops insularis

Bothrops insularis (Bothrops insularis)

Bothrops insularis, també coneguda com a serp cap de llança dorada, és una espècie de serp de la família Viperidae, endèmica de la chicoteta illa de Queimada Gran, situada front al estat de São Paulo, Brasil. És de color beige groguenc i el seu cap és triangular, #lo que és característic del gènero Bothrops.

Descripció

Bothrops insularis pot aplegar a créixer fins a 1200 mm de llarc, presentant un color marró groguenc pàlit en un patró de taques a lo llarc del cos que poden ser triangulars o quadrangulars. En captiveri, este color groguenc a sovint es torna molt més obscur; açò pot ser el resultat de la mala circulació causada per la termorregulación ineficaç. Bothrops insularis també té una coa més llarga que el seu parent més propenc, B. yarara, #lo que és una provable adaptació desenrollada per a que la serp puga moure's i maniobrar millor entre les branques dels arbres.

Verí

Per l'aïllada zona en la que viu, no hi ha hagut cap informe oficial d'un ser humà que haja segut mossegat per B. insularis. Pero el gènero Bothrops, és el que causa més accidents ofídicos en Amèrica. Els síntomes per l'enverinament de Bothrops inclouen: dolor local, nàusees i bossada, ampolles de sanc, moretones , sanc en la bossada i l'orina, sagnat intestinal, insuficiència renal, hemorràgia en el cervell i necrosis greu del teixit muscular, etc. Els anàlisis químics del verí de B. insularis sugerixen que és cinc voltes més potent que el de B. jararaca i que és el que actua més ràpit entre les espècies del gènero.

Distribució geogràfica i hàbitat

És endèmica de l'illa Queimada Gran, illa de sol 43 hectàrees d'extensió, en a on es troben diferents hàbitats com: boscs, clars, arbustos, etc. La temperatura de l'illa és suau, no supera els 18 graus centígrats, i per l'ampli terreny rocós, no és molt accessible per als sers humans. Estes serps preferixen els arbres per a caçar als seus assuts, o també en la #fulleram i entre els clavills de les roques a on digerix als seus assuts tranquilament. Pero el seu hàbitat seguix disminuint, per la constant disminució de la vegetació.

Alimentació

S'alimenten principalment d'aus i menuts fardachos, i inclús poden recórrer al canibalisme. Les crío recent naixcudes i els jovenils s'alimenten d'invertebrats.

Conservació

Esta espècie es troba en perill crític d'extinció, degut a que en l'illa l'espai és menut, solament pot oferir una chicoteta població; lo que fa a l'espècie sensible a qualsevol atre problema. La seua principal amenaça és la pèrdua d'hàbitat pels incendis provocats, entre atres motius per part de la Marina de Brasil en la finalitat de construir un far en l'illa.

Comportament

Bothrops insularis pot ser tant terrestre com a arbòrea; a pesar de que no té una verdadera coa prensil, es troba en els arbres per a caçar als seus assuts, ya que la seua dieta està composta principalment per aus. A diferència d'atres serps que mosseguen al seu assut, la deixen anar i després la seguixen, Bothrops insularis manté al seu assut aferrat a la seua boca despuix de l'enverinament. Durant el periodo reproductiu, que és entre agost i setembre, es aparean tant en els arbres com en el sol; una femella de Bothrops insularis té de mija 6,5 crío.