Bots Gran i Chic

Els bots Gran i Chic són les dos caigudes majors que històricament presentaven la zona de ràpits del ric Uruguai mig, un àrea de correderas, baixos fondos rocosos, ràpits i chicotetes cascadas, generades per importants afloraments de basalt que interrompen la navegabilitat del curs fluvial, el qual allí oficia de llímit jurisdiccional entre Argentina i Uruguay. Hui, el major d'ells —el bot Gran— es troba completament sumergit pel llac artificial produït per les obres de la represa hidroelèctrica de Bot Gran, mentres que el bot Chic, ubicat aigües avall del primer, es manté en la seua estructura morfològica original, conformant chicotetes cascades d'una miqueta més d'un metro, encara que la seua altura depén del nivell de les aigües del riu, quedant també sumergit durant les creixents i inundacions.

Ubicació

Els bots Gran i Chic se situen en la frontera argentí-uruguayana sobre el curs mig del riu Uruguay.

En Argentina es localisen en el nordest del país, en la cridada regió mesopotámica, en la partix nordest de la província d'Entre Rius, el bot Chic en el departament Concòrdia, i el bot Gran en el departament Federació casi el llímit en el primer departament.

En Uruguai s'ubiquen en el departament de Bote, al nort de la ciutat homònima en la marge oriental o esquerra del citat curs fluvial.

El bot Chic

El bot Chic es troba just front al parc Sant Carlos de la ciutat de Concòrdia, en la marge occidental o dreta i al nort de la ciutat de Bot en l'oposta. Les seues coordenades són: 31°21′29.83″S 57°59′25.21″O</noinclude>. L'àrea de bot Chic és reputada per ser destí per a la peixca deportiva de grans eixemplars de dorat (Salminus brasiliensis).

El desaparegut bot Gran

Cascada de l'Uruguay en Bot Gran, Concòrdia.

Cascada de l'Uruguay en Bot Gran, Concòrdia.

El bot Gran hui està completament sumergit, ya que la represa hidroelèctrica homònima ho va inundar al moment del seu omplit en 1979. Es va ubicar precisament allí per la diferència de nivell de les aigües que representava dita cascada, ademés de contar en una bona base rocosa per a assentar la paret de l'assut. Hui el bot Gran es troba en el llit del embassament, a al voltant de 25 metros baix la seua superfície. L'ubicació del bot Gran és a aproximadament 20 quilómetros ric dalt del bote Chic, en la zona limítrofa entre el departament Concòrdia i el departament Federació.

El bot Gran, fent alusió al seu nom, era molt major que el bot Chic. Quan el riu estava baix mostrava cascades pronunciades i varietat d'atres caigudes, junt a torrents i profunts pous, en una bona cantitat de canals, entre grans roques, peñascos i barrancs de pedra. Les cascades més notables eren les cridades: “Cascades de Peo”, “Santa Bàrbara”, “Caiguda del Bou” i “Boqueró de l'Infern”.

Història

Fort de Sant Antonio del Bote Chic

Entre 1757 i 1763 va existir en l'àrea del bote Chic un establiment militar i comercial del Imperi espanyol: el fort de Sant Antonio del Bote Chic.

Èxodo del Poble Oriental

També el bot Chic va ser escenari d'un destacat acontenyiment de l'història uruguaya, el cridat Èxodo del Poble Oriental, ya que precisament allí es va produir el creuament cap a Entre Rius de l'emigració colectiva d'habitants de la Banda Oriental seguint al seu líder, José Gervasio Artigas, ocorregut en decembre de 1811.

Esculls per a la navegació

Els bots afecten a tot el transport que s'efectua a través del riu Uruguay. Per eixemple, la llínea de jangadas que venien baixant des de les selves de l'Alt Uruguai en la seua càrrega de grossa fusta rolliza d'espècies d'alt valor comercial, devien desarmar-se en aplegar al bot Gran. Es retirava els troncs del riu i li'ls transportava cap a la ciutat de Federació (una de les de major història maderera de la regió); allí rebien un primer serrat, abans de rearmar les jangadas aigües baix de Concòrdia, per a després continuar el descens aquàtic rumbo a Buenos Aires.

Hi ha proyectes per a estendre la navegació pel riu Uruguai uns 200 quilómetros més cap al nort, activant la prevista esclusa de navegació de Ayuí (la qual carix d'equips electromecànics), ubicada en la marge argentina de la represa, i continuant-la cap al sur en un canal llarc (d'uns 12,7 km) o un canal curt (d'uns 3 a 4 km).

En la primera opció (la més econòmica) s'eludiria al bote Chic, ya que en aplegar a ell des del sur s'entraria en el complex de canals i esclusa que es cavaria en la ribera occidental.

En el segon proyecte (el més costós) es volaria algun sector del bote Chic i es navegaria sobre els seus restingas ya que tota l'àrea es cobriria baix les aigües d'una nova represa, que compliria la funció de compensadora de l'alçada en el Ayuí, ademés de generar també hidroelectricitat. Esta segona represa, es denominaria “dic compensador Pepeají” o “Bote Chic”,

S'alçaria en algun punt a determinar sobre el tram que corre aigües avall fins a 200 km com a màxim de l'assut de Bot Gran, postulant-se com a aptes la zona de l'illa Pepeají i el pas Pepeají superior -un estrangulamiento del riu en el km 250- i la zona del Monigote. El llac artificial que formaria haguera aplegat al peu mateix de l'assut de Bot Gran. No obstant, des de 2003 la llei provincial 9092 prohibix la construcció de noves represas en els rius d'Entre Rius.

Una alternativa que mantindria l'actual conformació del bote Chic és el denominat “Esclusa de Sant Antonio”, iniciativa de l'ingenier agrimensor Guillermo Dubosc, el proyecte crearia un by-pass utilisant la riera Santa Antonio, un curs d'aigua natural en territori uruguayà, per a crear una hidrovía que, per mig d'esclusa, dics i canals, conectaria les aigües del riu Uruguai en la zona de Bot en les de l'embassament.