Bous de Costitx
Els toros de Costitx[1] (en català, bous de Costitx) són tres peces de bronze de la Cultura talayótica, datades entorn als sigles V i III a. C. Estes escultures varen ser trobades en 1895 en el santuari de Sò Corró, Costitx (Mallorca, Espanya), i actualment s'exponen en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya (Madrit), a on varen aplegar en acabant de que el propietari del terreny de Sò Corró, Juan Vallespir, les venguera al museu per 3500 pessetes.[2]
El bou: cult en la religió Talayótica
[editar | editar còdic]En el Mediterràneu la fertilitat era un factor vital per a la supervivència, ya que estava vinculat en l'abundància i les bones collites, i per això el bou va ser admirat per la seua vitalitat i la seua força, encarnant eixa fortalea, poder i virilitat per a les civilisacions de Anatolia, Mesopotamia, Egipte i tota la zona del Egeo. En l'Edat del Bronze el cult al bou va guanyar pes, quedant lligat a la Civilisació minoica i a la seua forma de vida, representacions artístiques i creències.
Esta tradició de cult va aplegar a la Península en els grecs i fenicios, cobrant gran rellevància en el poble hispà i les seues tradicions, destacant la zona del sur i surest. En els temples talayóticos és habitual vore la representació de bous en distints materials com a bronze, fanc, i en ocasions estes figures apareixen acompanyades per una coloma, símbol de la deesa Tanit. El bou en esta cultura simbolisava la força, la fecunditat, i s'associa en antics ritos astrales, sent eixemple d'això els restants d'ofrenes i sacrificis trobats en els llocs dedicats al cult d'estos animals. En el cas del santuari de Costitx, es varen trobar els tres caps allumenades per llànties d'oli, en escassa llum, i rodejades d'ofrenes.
Descripció
[editar | editar còdic]Els tres caps estan elaborades en bronze, en l'interior buit, i destaquen pel seu considerable tamany, pels seus prominents morros i profundes fosses nassals.
Tots els caps tenen varis elements que s'han insertat en la peça per mig de passadors i tècniques de fundició, com les orelles i les astes, sent estes últimes molt elevades i en una forma similar a la d'una lira. Les conques oculars es troben huecas, i se sap que en el seu moment varen estar reblixes de pasta vítrea per a recrear globos oculars.
El detallisme d'estes peces mostra una excelent manufactura, ya que varen reparar en detalls com arrugues que es poden percebre en el hocico, coll o papada; donant una gran sensació de naturalitat, destacant per això el cap més menut, que inclou detalls com les venes que s'observen en les orelles, el llagrimal, o inclús pestanyes i pèl rullat del testuz, i que s'està realisat per mig de traços de buril.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Grup Enciclopèdia Catalana (ed.): «Bous de Costitx». L'Enciclopèdia.cat.
- ↑ 4
- 166-169.
- ↑ Museu Arqueològic Nacional.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- BLANCO, A., (1961-62): "El bou ibèric", homenage a el Prof. C. Mergelina, (Múrcia 1961-62).
- FERNÁNDEZ-MIRANDA, M. (1978): Seqüència cultural de la Prehistòria de Mallorca. Bibliotheca Praehistorica Hispana XV. Madrit.
- ROSELLO-BORDOY, G. (1970): "El bou en la prehistòria mallorquina". IX Congrés Nacional d'Arqueologia. Mèrida. Saragossa 1968.
- ROSELLO-BORDOY,G. (1970-71): "El prótomo de Vilar de Talapí (Búger, Mallorca)". Zephyrus, 21-22.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Toros de Costitx» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.