Brachinus crepitans
El escopetero o escarabat bombardero (Brachinus crepitans) és una espècie d'escarabat de la família Carabidae.[1]
L'escarabat bombardero pot volar (macróptero) i, com la majoria dels escarabats terrestres, és un depredador nocturn. Les larves també són depredadores i es desenrollen com ectoparásitos en les buas d'atres escarabats terrestres. Els adults es poden trobar des de la primavera fins a l'autumne; el seu periodo d'activitat s'estén d'abril a octubre en una activitat màxima a principis de l'estiu, de maig a juny.
Distribució
[editar | editar còdic]El gran escarabat bombardero és una espècie caracterisada per un fort víncul en el mig ambient.[2] L'espècie vola de maig a juny. Pot viure en tres tipos d'ecosistemas: bosc, estepa i cultives.[3] Viu baix de les pedres en les vores dels camps en zones càlides i seques de pedra calcàrea.[4] Esta espècie no es troba en tots els llocs, pero a on sí, sol estar present en abundants cantitats.[5] Es distribuïx pel paleártico: Europa encara que desaparegut en la zona nort. A l'est, la seua distribució s'estén per la mitat occidental d'Àsia fins a Siberia i el llac Baikal en Rússia.[1][6]
Descripció
[editar | editar còdic]Brachinus crepitans pot alcançar una llongitut de Plantilla:Convertir. L'espècie és molt similar a Brachinus efflans. Com la majoria dels escarabats terrestres, el color és obscur. El cap, el tórax i les pates són de color roig òxit i les antenas, del mateix color, estan revestides d'una curta pubescencia. Els élitros són de color vert blau obscur en una lluentor mat i tenen estrías llongitudinals poc profundes en chicotets orificis casi imperceptibles escampats irregularment entre ells.[4]
La larva és ovalada allargada en un diàmetro llongitudinal de Plantilla:Convertir i un diàmetro travesser de Plantilla:Convertir. Les larves eclosionadas tenen la forma típica dels escarabats terrestres, allargades i en pates ben desenrollades. Naixen de color blanc i s'enfosquixen llaugerament en les primeres sis hores.
L'espècie rep el seu nom "bombardero", perque quan se'ls molesta, l'espècie dispara líquit de dos glándulas a través de l'ano. Com una de les glándulas conté peròxit d'hidrogen i l'atra hidroquinona,[7] quan dos dels seus continguts es mesclen en enzimes en una "cambra de dispar", el líquit explota i danya als atacants. L'expulsió del líquit es veu acompanyat d'un chicotet sò explosiu i un fil de fum.[4]
Cicle de vida
[editar | editar còdic]Les larves són paràsits externs que s'alimenten de les bues d'atres espècies d'escarabats, com la Amara convexiuscula i un escarabat estafilínido, el Tasgius ater. El apareament i la posada d'ous tenen lloc principalment en primavera.[3] Els ous es posen individualment sobre partícules de terra o en cambres d'ous fetes de fanc fi, que servixen de protecció.
Hi ha tres estadis larvarios.[8] Hi ha dos fases de desenroll distintes, que es distinguixen pel comportament típic d'escarabats en el primer i tercer estadi. El primer estadi és una fase de busca, la larva recent naixcuda és típicament caraboide, de color blanca a excepció dels ulls i els àpiços de les mandíbules i enfosquix després de les primeres 6 hores de vida. Despuix de la eclosió, la larva busca un hoste, que dura des d'unes poques hores fins a 4 dies. Algunes larves troben ràpidament el seu hoste, es varen posar en la bua durant vàries hores, pero l'abandonen i continuen buscant un nou hoste. La provabilitat d'atacar a una bua hoste aumenta en l'edat larvaria.[9]
En el segon i tercer estadi, les larves s'assemblen a les orugas de les palometes, són blanques i tenen pates poc desenrollades. En el segon estadi la larva és erucoide, en un cos bla i blanc sense alluntar-se de la bua hoste que encara esta viva. Comença a alimentar-se immediatament, morint la seua bua hoste, la larva perfora la cutícula de l'hoste en varis llocs i succiona la hemolinfa. Els seus llocs d'alimentació preferits solen ser la membrana intersegmentaria que conecta el cap i el protórax, la pleura protorácica, l'esternó pronotal o la pleura abdominal, encara que pot alimentar-se en èxit en atres llocs. Si la larva abandona temporalment la bua hoste, aumenta el temps de desenroll.[5]
En el primer i segon instar larvario, només es consumix la hemolinfa de la bua; en el tercer i últim estadi larvario, també es menja el teixit de la bua. La larva és erucoide, en una cutícula profundament plegada, #lo que permet un gran aument de volum durant el curt periodo d'alimentació intensiva. Despuix de la muda, la larva adopta una posició típica d'alimentació, unida per la seua superfície dorsal al cos de l'hoste i en el cap i el tórax inclinats cap a arrere 180°. Les larves del tercer estadi masteguen els teixits dels seus hostes en les seues mandíbules. Després de consumir la bua hoste les larves permaneixen immòvils i descansen en el sol junt a la closca de la bua buida durant varis dies i posteriorment es convertixen en bues.[8] Durant este periodo, la forma de la larva canvia reflectint la forma del cos de l'adult.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Anichtchenko A. et al. (ed.): «Brachinus crepitans». Carabidae of the World. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 22 d'abril de 2014.
- ↑ Saudi Journal of Biological Sciences.29(9)
- 103371.ISSN 1319-562X.doi:10.1016/j.sjbs.2022.103371.Consultat el 2024-02-17.
- ↑ 3,0 3,1 Travaux du Muséum National d’Histoire Naturelle “Grigore Antipa”.59(2)
- 161–178.ISSN 1223-2254.doi:10.1515/travmu-2016-0021.Consultat el 2024-02-17.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Winkler, Josef Rudolf (1964). A Book of Beetles (en en), Spring Books.
- ↑ 5,0 5,1 Journal of Zoology.262(1)
- 29–36.ISSN 0952-8369.doi:10.1017/s0952836903004412.Consultat el 2024-02-16.
- ↑ de Jong, I.S.D.M. (ed.): Fauna Europaea version 2.6.2 Brachinus crepitans [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «ARKive - Bombardier beetle videos, photos and facts - Brachinus crepitans». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2012. Consultat el 2024-02-16.
- ↑ 8,0 8,1 Annals of the Entomological Society of America.101(3)
- 533–538.ISSN 0013-8746.doi:10.1603/0013-8746(2008)101[533:soacpb]2.0.co;2.Consultat el 2024-02-17.
- ↑ Journal of Zoology.262(1)
- 29–36.ISSN 0952-8369.doi:10.1017/s0952836903004412.Consultat el 2024-02-17.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Brachinus crepitans.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Brachinus crepitans.- Este artícul conté una traducció derivada de «Brachinus crepitans» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.