Brachygastra lecheguana
La avespa lechiguana, Brachygastra lecheguana (Latreille 1824), anteriorment coneguda com Nectarina lecheguana,[1] és una espècie d'avespa[2] que es troba en América Central i Sudamérica.[1] Anida en arbustos en praderies i produïx una mel característica de les avespes del gènero Brachygastra.[1] Alguns noms comuns són marimbondo-do-camp i marimbondo-do-pastura,[3] marimbondo-exu, marimbondo-de-pote, marimbondo-de-purrão i avespa-de-pote,[4] entre uns atres.
Taxonomia
[editar | editar còdic]B. lecheguana pertany a la tribu Epiponini de la subfamília Polistinae,[5] a voltes cridada Polybiinae.[1][5] És una espècie neotropical social.[5][6]
B. lecheguana està emparentada íntimament a B. mellifica i B. borellii.[6] Inclús alguns autors sugerixen que B. lecheguana i B. mellifica són una sola espècie; li les pot diferenciar solament pel lloc a on es troben en base en estudis de les seues distribucions.[1] No obstant, hi ha diferències morfològiques i genètiques entre estes dos espècies.[6][7][8]
Història del seu estudi
[editar | editar còdic]Brachygastra lecheguana va ser descrita per Latreille en 1824;[1] li la va cridar originalment Nectarina lecheguana.[1] El canvi de Nectarina a Brachygastra no va anar totalment acceptat fins a la década de 1940.[6] Entre 1824 and 1943, li l'acceptava com a membre dels gèneros: Polistes, Vespa, Nectarinia, Brachygaster, Melissaia, i Caba.[1][6][9][10][11][12][13]
Descripció i identificació
[editar | editar còdic]Bequaert proveïx una descripció detallada de l'anatomia i traces de B. lecheguana.[1] Esta espècie és negra en franges grogues lluentes i en marques també grogues en el tórax i el cap.[3] L'abdomen és ample i truncat.[6] Les reines i obreres són de 7.5–9 mm de llarc i els machos van de 7.5 a 8 mm de llarc.[1] Es diferencia de B. mellifica basant-se en l'anatomia dels òrguens reproductors del macho; en B. lecheguana els machos tenen un digitus (part de l'aparat reproductor) més ample que el de B. mellifica.[6]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]B. lecheguana es troba en América Central i Sudamérica, des de Mèxic a Argentina. S'ha observat unes poques voltes en Texas i Arizona, pero és molt rara al nort de Mèxic.[1]
Els nius són ovales, del tamany d'un cap humà, fets d'un material com a paper grisáceo, construïts prop del sol.[1] Bequeart explica en detalle el procés de construcció en la seua publicació sobre avespes polistinas.[1][3] Sembla que estes avespes preferixen locals més templats i protegits i en menys humitat que els ambients de praderies obertes.[12][14][15]
Mimetisme
[editar | editar còdic]Bequaert descriu les similituts entre B. lecheguana i atres espècies d'avespes de coloració i disseny paregut. Enumera espècies de Vespidae, subfamília Eumeninae dels gèneros Pachodynerus, Odynerus i Ancistrocerus, aixina com varis crabronidos dels gèneros Gorytes i Cerceris. També menciona abelles megaquílidas dels gèneros Megachile, Anthidiellum, Hypanthidium i Dianthidium, abelles cuco del gènero Epeolus, abelles sense aguijón com Trigona i Halictidae del gènero Halictus. També menciona mosques soldat del gènero Stratiomys.[1]
B. lecheguana és l'espècie més abundant d'este complex de mímicos. No obstant Bequaert s'absté de declarar que este podria ser el model del complex de mímicos i sugerix que es necessita més investigació.[1]
Dieta
[editar | editar còdic]Néctar
[editar | editar còdic]Se sap que B. lecheguana visita un número de plantes per a obtindre néctar.[2] Està ben documentada visitant flors de Baccharis spp.,[16] Erythrina crista-galli,[17] Ziziphus cotinifolia, Solanum paniculatum, Sidastrum paniculatum, Erythroxylon catingae[12] i unes atres.[1] Ademés de néctar de flors se sap que B. lecheguana visita nectarios extraflorales en espècies com Banisteriopsis malifolia.[2][11]
Depredación
[editar | editar còdic]Ademés de néctar esta avespa necessita alimentar a la crío en artròpodes; per això caça una varietat d'espècies.[18] Caça escarabats del gènero Anthonomus[2][18] i minadores de fulls del café Leucoptera coffeella.[10][19][20]
Interaccions específiques
[editar | editar còdic]Polinisació
[editar | editar còdic]Encara que esta avespa visita una varietat d'espècies de flors,[1] solament s'ha provat que poliniza un número llimitat d'elles, per eixemple Baccharis spp.[16]
Paràsits
[editar | editar còdic]Es coneixen alguns casos de parasitisme, com Strepsiptera.[1]
Depredadors
[editar | editar còdic]Servix d'assut d'una varietat de depredadors.[21] Per eixemple el fardacho Tupinambis teguixin té accés als nius perque se solen trobar prop del sol.[1] Un número d'aus s'alimenten de B. lecheguana,[1][4] també la formiga Eciton dulcius depreda a estes avespes.[21] Les mosques asílidas figuren entre els depredadors.[1]
Importància per als humans
[editar | editar còdic]Agricultura
[editar | editar còdic]B. lecheguana és un enemic de l'arna minadora del café Leucoptera coffeella, de la mateixa manera que atres avespes com Polistes versicolor, Polybia paulista,[22] Polybia occidentalis,[10] Polybia scutellaris i Protonectarina sylveirae.[11] A voltes s'usa B. lecheguana com control biològic d'esta plaga.[9]
Mel
[editar | editar còdic]Algunes referències indiquen que la mel de B. lecheguana es cull per al seu consum.[1] En alguns llocs de Mèxic li la manté en forma semidomesticada.[4] És necessari anar en conte perque a voltes la mel és tòxica si les avespes arrepleguen néctar de plantes com Datura.[4][1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 Bequaert, J.Q. (1932). “The Nearctic social wasps of the subfamily polybiinae (Hymenoptera; Vespidae)". Entomologica Americana. 13(3):87-150.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Alves-Silva, I., Baronio, G.J., Torezan-Silingardi, H.M., Del-Clar, K. (2013). “Foraging behavior of Brachygastra lecheguana (Hymenoptera: Vespidae) on Banisteriopsis malifolia (Malpighiaceae): Extrafloral nectar consumption and herbivore predation in a tending ant system.” Entomological Science. 16:162-169.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Henrique-Simõés, M., Cuozzo, M.D., Frieiro-Costa, F.A. (2011). “Social wasps of Unilavras/Boqueirão Biological Reserve, Ingaí, state of Mines Gerais, Brazil.” [1] archivat en Wayback Machine. Check List: Journal of Species Lists and Distribution. 7(5)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Costa Net, I.M. (2004). “La etnoentomología de les avespes (Hymenoptera, Vespoidea) en el poblat de Pedra Branca, estat de Bahia, nordest de Brasil.”
- Archivat el 3 de març de 2016 archivat en Wayback Machine. Bolletí de la Societat Entomológica Aragonesa. 34:247-262.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Noll, F.B., Wenzel, J.W., Zucchi, R. (2004). “Evolution of caste in Neotropical swarm-founding wasps (Hymenoptera: Vespidae; Epiponini).” American Museum Novitates. 3467:1-24.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Andena, S.R. (2012). “A phylogenetic analysis of the social wasp genus Brachygastra Perty, 1833, and Description of a new species (Hymenoptera: Vespidae: Epiponini).” American Museum Novitates. 3753:1-38
- ↑ detalls de cita
- ↑ Zhu, I., Queller, D.C., Strassman, J.I. (1999). “A phylogenetic perspective on sequence evolution in microsatellite loci.” Journal of Molecular Evolution. 50:324-338.
- ↑ 9,0 9,1 Fernandes, F.L., Da Silva, P.R., Gorri, J., Pucci, L.F., Da Silva, I.W. (2013). “Selectivity of old and new organophosphate insecticides and behavior of Vespidae predators in coffee crop.” [2] archivat en Wayback Machine. Sociobiology. 60(4):471-476.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Gusmão, M.F., Picanço, M., Alfredo, H.R.G., Moura, M.F. (2000). “Selectividade fisiològica d'insecticida a vespidae predadores do bicho-mineiro-do-cafeeiro.” Perquisició Agropecuária Brasileira. 35(4):681-686.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Reis Jr., R., DeSouza, O., Vilela, I.F. (2000). “Predators impairing the natural biological control of parasitoids.” Anais dona Sociedade Entomológica do Brasil. 29(3):507-514.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Sants, G.M.D.M., Aguiar, C.M.L., Gobbi, N. (2006). “Characterization of the social wasp guild (Hymenoptera: Vespidae) visiting flowers in the Caatinga (Itatim, Bahia, Brazil).” [3] archivat en Wayback Machine. Sociobiology. 47(2):1-12.
- ↑ Traveset, A., Helé, R., Chamorro, S., Vargas, P., McMullen, C.K., Castro-Urgal, R., Nogales, M., Herrera, H.W., Olesen, J.M. (2013). “Invaders of pollination networks in the Galápagos Islands: emergence of novell communities.” Proceedings of the Royal Society B. 280:1-9.
- ↑ Hermes, M.G. & Köhler, A. (2006). “The flower-visiting social wasps (Hymenoptera, Vespidae, Polistinae) in two areas of Rio Gran do Sul State, southern Brazil.” Revista Brasileira de Entomologia. 50(2):268-274.
- ↑ De Souza, M.M., Pires, I.P., Prezoto, F. (2014). “Seasonal richness and composition of social wasps (Hymenoptera, Vespidae) in areas of tancat biome in Barroso, Mines Gerais, Brazil.” Bioscience Journal. 30(2):539-545.
- ↑ 16,0 16,1 Freitas, L., & Sazima, M. (2006). “Pollination biology in a tropical high-altitude grassland in Brazil: interactions at the community level.” Annals of the Missouri Botanical Garden. 93(3):465-516.
- ↑ Galetto, L., Bernardello, G., Isele, I.C., Vesprini, J., Speroni G., Berduc, A. (2000). “Reproductive biology of Erythrina crista-galli (Fabaceae).” Annals of the Missouri Botanical Garden. 87(2):127-145.
- ↑ 18,0 18,1 Reis-Roses, M.A., López-Riera, J.I., Buck, M., Loera-Gallardo, J. (2011). “First report of a predaceous wasp attacking nymphs of Diaphorinacitri (Hemiptera: Psyllidae), Vector of Hlb.” Florida Entomologist. 94(4):1075-1077.
- ↑ Sants, G.M.D.M. & Presley, S.J. (2010). “Niche overlap and temporal activity patterns of social wasps (Hymenoptera: Vespidae) in a Brazilian cashew orchard.”
- Archivat el 6 de octubre de 2014 archivat en Wayback Machine. Sociobiology. 56(1):121-131.
- ↑ De Souza, A.R., Venancio, D.F.A., Zanuncio, J.C., Prezoto, F. (2011). “Sampling methods for assessing social wasps species diversity in a Eucalyptus plantation.” Journal of Economic Entomology. 104(3):1120-1123.
- ↑ 21,0 21,1 Jeanne, R.L. (1975). “The adaptiveness of social wasp nest architecture.” The Quarterly Review of Biology. 50(3):267-287.
- ↑ Scalon, J.D., Avelar, M.B.L., Alves, G.F., Zacarias, M.S. (2011). “Spatial and temporal dynamics of coffee-leaf-miner and predatory wasps in organic coffee field in formation.” Ciència Rural, Santa Maria. 41(4):646-652.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Brachygastra lecheguana» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Brachygastra lecheguana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.