Bradysaurus

Archiu:Bradysaurus im NHM Wien.JPG

Bradysaurus

Bradysaurus és un gènero extint de reptil pareiasaurio primitiu, els fòssils del qual s'han trobat en la Zona faunística de Tapinocephalus (edat del Capitaniense) en la zona del Karoo en Suràfrica. Junt als dinocéfalos de tamany similar, Bradysaurus constituïa la megafauna d'herbívors del Pérmico Mig. En vida serien animals llents i terramaner, que varen desenrollar una cobertura d'escuts òsseus per a protegir-se dels seus depredadors, els gorgonopsios.

Descripció

Bradysaurus media 2.5 metros de llongitut i entre 500 kg a 1 tonellada de pes. El cràneu era gran (entre 42 a 48 centímetros de llarc), ampli i redonejat en el front. Posseïa una textura rugosa i en protuberàncies, en sutures entre els ossos poc visibles. Les dents marginals eren de corona alta, en solament uns pocs cims, la qual és una característica primitiva. Els peus eren curts i amples, el número de falanges és de 2,3,3,3,2 en la mà i de 2,3,3,4,3 en el peu. El cos sancer estava protegit per escuts dérmicos, si ben estos no són tan grossos i pesats com en les formes més alvançades.

Classificació i espècies

Archiu:Bradysausus baini copia.jpg

B. baini

Archiu:Bradysaurus seeleyi 2 copia.jpg

B. seeleyi

Bradysaurus és l'únic membre de la subfamília Bradysaurinae. És el pareiasaurio més primitiu conegut i pot ser considerat com un bon model ancestral del com es varen desenrollar els demés pareiasaurios. Les seues grans dimensions mostren que, inclús a principis de la seua història evolutiu, estos animals ya havien alcançat un tamany òptim. Les formes posteriors i més alvançades, com Scutosaurus, no eren molt majors. La ventaja del gran tamany era proveir-li defensa contra els depredadors i mantindre una temperatura corporal estable (gigantotermia).

Oskar Kuhn en 1969 va enumerar a no menys de nou espècies per a este gènero, pero certament est és un número excessiu. Boonstra en 1969 va distinguir a sol quatre espècies basant-se en l'estructura de les dents, dos de les quals Kuhn havia situat en el gènero Embrithosaurus. Els gèneros Brachypareia, Bradysuchus, Koalemasaurus i Platyoropha són sinònims més moderns de Bradysaurus.

B. baini (Seeley, 1892) procedix de la zona de Tapinocephalus, en els llits inferiors de Beaufort, en la conca del Karoo, Suràfrica. És l'espècie tipo del gènero i es caracterisa per tindre una regió cuadratoyugal (els os de la galta) a penes desenrollats, el hocico era ample i redonejat i tenia 15 a 16 parells de dents sobreponent-se en cada mandíbula. Este animal podria ser considerat com un pareiasaurio genèric primitiu. D'acort en Lee (1997) el material disponible de B. baini carix de traces úniques distintius (autapomorfias).

B. seeleyi (Haughton i Boonstra, 1929) procedix de la mateixa zona de Tapinocephalus en el Karoo que B. baini, pero és una forma menys comuna. Boonstra (1969) ho va considerar com una espècie vàlida de Bradysaurus i Llig (1997) va considerar que este animal és el grup germà dels pareiasaurios més alvançats. B. seelyi sembla estar cercanamente relacionat en Nochelesaurus i Embrithosaurus. En contrast en B. baini (de tamany similar), els ossos de la galta d'esta espècie són robusts i molt engrandits. Tenia entre 19 a 20 parells de dents molt sobrepostes en cada mandíbula.