British thermal unit
La British thermal unit («unitat tèrmica britànica»; símbol: BTU) és una unitat de calor utilisada principalment en equips d'aire acondicionat. S'usa en els Estats Units, encara que ocasionalment també es pot trobar en documentació o equips d'orige britànic o en Iberoamèrica. En la major part dels àmbits tècnics i la física, ha segut substituïda pel juliol, que és l'unitat corresponent en el Sistema Internacional d'Unitats.
Una BTU és, aproximadament, la calor necessària per a elevar 1 °F la temperatura d'1 lb d'aigua líquida a una pressió constant d'1 atmòsfera. Actualment, les variants de BTU estan definides en calories, en el cas de les quals compartixen l'ambigüitat d'esta unitat obsoleta, o be en juliol. Una volta elegida la variant de caloria, es pot calcular el valor corresponent a 1 BTU per mig de les conversió °F = (5/9) °C i 1 lb = 453,592 37 g; de manera que 1 BTU = (453,592 37 × 5/9) calç = 251,995 76Plantilla:Overline calç ≈ 252 calç.
| Unitat (segons NIST)[1] |
Conversió a SI (aproximada) |
|---|---|
| BTU basada en la Taula Internacional sobre les Propietats del Vapor (BTUIT) |
1 055,056 J |
| BTU basada en la caloria termoquímica (BTUth) | 1 054,350 J |
| Unitats relacionades | |
| BTUIT/h | 0,293 071 1 W |
| BTUth/h | 0,292 875 1 W |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Guide for the Use of the International System of Units (SI)»; NIST 2008, pp. 45-46.
- Este artícul conté una traducció derivada de «British thermal unit» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.