Anar al contingut

Brochantita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Brochantita

La brochantita o brocancita és un mineral del grup dels minerals sulfat. És un hidroxisulfato de coure molt comú, en la típica coloració verda dels minerals del coure. Sinònims molt poc usats d'este mineral són: blanchardita, konigita, krisuvigita i waringtonita.

Descobert per primera volta en 1824 en el jaciment de coure Mednorudjanskoje en Nizhny Tagil / Yekaterimburgo, en l'óblast de Sverdlovsk, Rússia, descrit per Armand Lévy (1795–1841)[1] i nomenat en honor d'André Brochant de Villiers (1772–1840).

Ambient de formació

[editar | editar còdic]

Apareix en climes àrits o en depòsits de sulfat de coure en procés d'oxidació ràpida baix condicions de baixa acidea, junt a atres associats a ell com azurita o malaquita, en els jaciments de coure. És per tant secundari, podent a la seua volta alterar-se a crisocola.

Localisació i extracció

[editar | editar còdic]

La brochantita és un mineral codiciat pels coleccionistes, pels seus cristals verts tan cridaners, i en algunes ocasions ha segut utilisat com mena de coure.

Apareix abundant en el desert de Atacama (Chile), en els monts Urales (Rússia), Anglaterra, Itàlia, Romania, Zaire i Estats Units. En Espanya es troba en les mines de Riotinto (Huelva) i en la serra Almagrera (Almeria).


Referències

[editar | editar còdic]