Anar al contingut

Bromelia alsodes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
chak salbay (Bromelia alsodes)

El chak salbay (Bromelia alsodes) és una planta herbàcea sense un talle evident pertanyent a la família Bromeliaceae.

Classificació i descripció

[editar | editar còdic]

Fulls simples, alternes, pero densament agrupades en una roseta, d'aproximadament1 m de llarc, les baïnes blanc-tomentosas; les làmines de lineares a allargat-triangulars, de 2.5 a 4 cm d'ample, el fes pla, el envés densament adpreso-escmaoso, el marge espinós, sésiles. #Inflorescència tipo panícules, emergint del centre de la roseta, d'aproximadament 20 -30 cm de llarc, en pubescencia blanca i densa, de 20 a 30 cm de llarc, en 5 a 15 flors ascendents, bràctees florals de 0.8 a 2.5 cm de llarc, flors subsésiles o pediceladas; sépals d'1.3 a 2 cm de llarc, densament blanc-lanosos; pétals de color blau o rosats. Fruts tipo bayas, d'aproximadament 2 cm de diàmetro, subglobosos, grocs quan maduren, en poques llavors.[1][2]

Distribució

[editar | editar còdic]

És una espècie que es distribuïx de Mèxic fins a Nicaragua. En Mèxic es localisa en els estats de Sinaloa, Nayarit, Colima, Chiapas, Tamaulipas, Veracruz, Yucatán i Quintana Rosegue.[3][2]

Esta espècie es troba en selva seca caducifolia i en elevació que varien de 50 a 1500 m s. n. m., a on la temperatura promig varia entre 20 i 29 °C i la precipitació és de 300 a 1300 mm anuals. Es desenrolla en sols someros i pobres en matèria orgànica.[1]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

És una espècie d'us multipropósito, en Mèxic es té reporte de que s'utilisada en fins alimenticis, medicinals, ornamentals, religiosos i com prop viva, este aprofitament és de les espècies que es troben de forma selvada i no es troba domesticada.[4]

En Mèxic no es troba en cap categoria de protecció de la NOM059. Tampoc està en alguna categoria en la llista roja de la IUCN (International Union for Conservation of Nature). Ni en CITES (Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades).

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Chízmar, F. C. 2009. Plantes Comestibles de Centroamérica. Institut Nacional de Biodiversitat (INBio). Costa Rica. p. 360.
  2. 2,0 2,1 Davidse, G., M. Sousa i A. O. Chater. 1994. Flora Mesoamericana. Vol. 6. Alismataceae a Cyperaceae. Institut de Biologia UNAM. Missouri Botanical Garden i The Natural History Museum (London). pp 547
  3. [enllaç trencat] (visitada el 14 dic 2015)
  4. Sandoval-Bucio, I. N.; M. Flores-Cruz, i A Martínez- Bernal. 2004. Bromelias útils de Mèxic. Cactáceas i suculentes mexicanes. Tom XLIX. No. 4 pp.