Bromur d'estany (II)
El bromur d'estany (II) és un compost químic d'estany i bromo la fòrmula del qual és SnBr2. L'estany es troba en l'estat d'oxidació +2. L'estabilitat dels composts d'estany en este estat d'oxidació s'atribuïx al efecte de parell inerte.[1]
Estructura i enllaç
[editar | editar còdic]En fase gaseosa, el SnBr2 és no llineal i presenta una configuració doblada similar a la del SnCl2 en fase gaseosa. L'àngul entre els àtoms de bromo i estany és de 95° i la llongitut de l'enllaç entre ells és de 255 pm.[2] Hi ha indicis de dimerización en la fase gaseosa.[3] l'estructura en estat sòlit està relacionada en la de SnCl2 i PbCl2, i els àtoms d'estany tenen cinc àtoms de bromo pròxims en una configuració bipiramidal aproximadament trigonal.[4] Existixen dos polimorfos: un polimorfo ortorrómbico a temperatura ambiente i un polimorfo hexagonal a alta temperatura. Abdós contenen cadenes (SnBr2)∞, pero la disposició del empaquetamiento és diferent.
Preparació
[editar | editar còdic]El bromur d'estany (II) es pot preparar per mig de la reacció d'estany metàlic i HBr, destilant l'H2O/HBr i gelant:[5]
- Sn + 2 HBr → SnBr2 + H2
No obstant, la reacció produirà bromur d'estany (IV) en presència d'oxigen.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Greenwood, Norman N.; Earnshaw, {{{nom2}}} (1997). Chemistry of the Elements, 2 edició, Butterworth-Heinemann.. ISBN 978-0-08-037941-8.
- ↑ J.L Wardell "Tin:Inorganic Chemistry" Encyclopedia of Inorganic Chemistry Ed: R Bruce King John Wiley & Sons (1994) ISBN 0-471-93620-0
- ↑ “Thermochemistry of tetrabromoditin and bromoiodotin gaseous” (1991). J. Phys. Chem. 95 (19): 7261–7266. doi:.
- ↑ “Inert Pair Effects in Tin and Lead Dihalides: Crystal Structure of Tin(II) Bromide” (2000). Journal of Solid State Chemistry 149 (1): 28–32. doi:. Bibcode: 2000JSSCh.149...28A.
- ↑ (1999) Advanced inorganic chemistry, 6th ed edició, J. Wiley. ISBN 978-0-471-19957-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bromuro de estaño (II)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.