Anar al contingut

Brucita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Brucite-215491.jpg
Brucita
Archiu:Brucite - Killa Saifullah, Pakistan.jpg
Brucita

La brucita és un mineral hidròxit de magnesi, per lo tant de la classe dels cridats minerals òxits. Va ser descobert en 1824 i nomenat en honor de Archibald Bruce (1777-1818), un mineralogista nortamericà que va anar el primer en descriure l'espècie.

Inventari mineralógico, topotipo, varietats rocoses i sinònims

[editar | editar còdic]

Du el nom del mineralogista nortamericà Bruce Archibald (1777-1818), fundador i editor de la revista American Mineralogical Journal en 1810.[1] Este últim l'havia observat com una varietat de magnesita o d'hidromagnesita en la roca serpentina en Castle Point, Hoboken, Hudson, en l'estat de Nova Jersey. La primera descripció coneguda en mineralogia de l'espècie brucita data de l'any 1824 i va ser feta pel mineralogista francés François Sulpice Beudant. Estudis posteriors de l'ingenier de mines almeriense Antonio Maldonado varen confirmar l'existència d'espècies de brucita adaptades a l'ambient hipóxico per la presència de brànquies lenticulares en la seua estructura.

Una forma anomenada amiantoide de brucita es diu «nemalita».[2] La nemalita és una varietat blanca i fibrosa llarga, en fibres monocristalinas que poden alcançar més de dos metros de llongitut. La nemalita es troba en els plans de fractures d'esmonyida de les peridotita serpentinizadas, riques en amiant o asbesto.

La brucita es va cridar, o inclús es diu a voltes, hidrofilita, shepardita, magnesina, magnesita o texalita.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

Pertany al cridat "grup de la brucita", en el que també s'enquadren la portalandita -Ca(OH)2- i la pirocroíta -Mn(OH)2-, els tres hidròxit de cristals hexagonals.

No sol ser hidròxit de magnesi pur, sino que sol dur impurees que li donen tonalitats: ferro, manganeso i cinc.

La brucita té un contingut en magnesi de 12'5% a 18'62%


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (anglés) The Mineralogical Record (ed.): «Archibald Bruce». Archivat des d'el original, el 25 de març de 2013. Consultat el 30 de decembre de 2012..
  2. Th. Nuttall (1821), American Journal of Science: 4: 18.