Buda d'or


El Buda d'or és l'estàtua d'or massiç més important del món. Es troba en el temple Wat Traimit en Bangkok (Tailàndia).
Història
[editar | editar còdic]A principis dels anys 1930, uns treballs d'acondicionament de les vores del riu Chao Phraya, prop del barri chinenc de Bangkok, varen requerir la destrucció d'un vell temple abandonat que contenia una estàtua de Buda en estuc dorat. Com era impensable destruir l'estàtua, a pesar del seu aspecte poc atractiu, es va decidir traslladar-la al Wat Traimit, una pagoda de poca rellevància, com hi ha tantes en la ciutat, i perque estava en el barri chinenc. El temple no tenia edifici apte per a almagasenar-la, i l'estàtua va estar 20 anys en l'exterior, baix un simple sostre de chapa.
En 1955 devia construir-se un nou edifici i els monges varen decidir instalar allí l'estàtua. Una grua tenia que desplaçar-la en precaució, pero desafortunadament va cedir un cable i l'estàtua va caure en el fanc. Este mal presagie va esglayar als presents, i despuix d'una fuga multitudinària, l'estàtua va quedar abandonada en el sol. Era l'estació de les pluges, i com per a donar la raó als mals presagies, una formidable tormenta es va desencadenar tota la nit, anegando la ciutat baix trombes d'aigua.
Al alba, el superior de la pagoda va tornar a pesar de tot a evaluar els danys, i va escomençar a llevar els restants de fanc de l'estàtua, observant que l'estuc mullat estava badat i deixava vore un metal lluent. Despuix d'algunes indagacions es apercibió que baix l'estuc, l'estàtua era d'or massiç. Esta notícia va donar el regrés a la ciutat, assegurant al temple una fama, una riquea i un increment en les visites mai més disminuïda.
Se supon que l'estàtua, procedent d'Ayutthaya, va ser dissimulada baix una capa d'algeps per a sostraure-la de la codícia dels birmans que sitiaven la ciutat. Més vesprada, transportada a Bangkok, es va perdre el seu recort, permaneixent sepultada en l'oblit durant casi 200 anys.
Característiques
[editar | editar còdic]
Té una altura de 3 metros i un pes de 5,5 tonellades. És la major estàtua d'or massiç del món.[1] Està treballada en l'estil de Sukhothai (1238-1370) pero podria haver segut fabricada posteriorment. La seua procedència de l'antiga capital Ayutthaya impedix considerar una data posterior a 1750.
El Buda està representat en la tradicional postura del Bhumisparshamudra (tocar la terra com a testic, la mà dreta cap al sol). Les estàtues clàssiques d'estil Sukhothai estan assentades en un zócalo ordinari. La flama que corona la protuberància del cràneu o ushnisha és una innovació de Sukhothai que simbolisa la resplandor de la seua energia espiritual.[2] La llínea del seu pentinat forma una llarga « V » en la raïl dels cabells, subrallada per la curva elegant de les celles que es recolzen sobre l'arc del nas aguileña en forma de « pico de loro », segons les normes prescrites. Els tres plecs en el coll i els lòbuls de les orelles molt allargats, senyal del seu anterior status de príncip, també formen part del còdic, lo mateix que els seus amples muscles i el pit henchido per una inspiració imaginària.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Turisme en Tailàndia: 10 experiències imprescindibles» (en és-es). Llança Digital. Consultat el 20 de maig de 2019.
- ↑ «seus-distints-significats-un-viage-per-la-iconografia-del-budisme_3832/ Buddha i els seus distints significats: un viage per l'iconografia del budisme» (en és). www.cultura.gob.ar. Consultat el 2021-03-02.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Buda de oro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.