Buddleja incana
Buddleja incana Ruiz & Pav. coneguda comunament com quishuar,[1] és una espècie d'arbre pertanyent a la família Scrophulariaceae.[2] Les seues flors són usades per a elaborar tenyides i els seus tronc, per la seua durea, és amprat en l'elaboració de distints utensilis i materials. Ademés, els seus fulls tenen propietats medicinals.
Descripció
[editar | editar còdic]Arbre de 5 a 7 m d'alt i 20 a 50 cm de diàmetro. Per l'us intensiu que se li dona, se li pot considerar com una espècie amenaçada.
Corfa
[editar | editar còdic]La corfa externa és badada i de color marró cenizo, mentres que la corfa interna és de color crema clar.[2]
Fulls
[editar | editar còdic]Les seues fulles són oblongas, crenuladas, d'envés lanuginoso i blanquecino, fes glabro i rugoso de color vert obscur.[3]
Flores i inflorescència
[editar | editar còdic]Les flors són sésiles, acomodades en cabezuelas pedunculadas i globosas; inicialment les flors són grogues, pero despuix es tornen anaranjadas.[3] Es tenen registres d'inflorescència entre maig i setembre.[2]
Fruts
[editar | editar còdic]Els fruts són menuts, ovoides, d'uns 5 mm a 6 mm de llongitut. S'òbrin en dos parts i contenen gran cantitat de llavors diminutes. Les fructificació es dona entre juny i agost.[2]
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]És natiu de Bolívia, Colòmbia, Equador i Perú, creix principalment en la Puna andina, mostrant presència considerable en la Cordillera Blanca.[4]
En el Perú s'ha registrat en Amazones, Ancash, Cajamarca, Cusco, Huánuco, Junín, La Llibertat, Lima i Pasco, entre els 2300 i 4500 m s. n. m.[3]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Creix a lo llarc de quebrades, vores de rius i àrees pertorbades, formant part del xara.[3]
Usos
[editar | editar còdic]Els Incas varen usar la seua fusta, molt dura, per a tallat. En els sigles XVI i XVII el seu us era similar a l'arbre d'olivera.
Per a fins medicinals s'usa el fullage, en infusió, per a solucionar problemes d'ovari, gastritis, malalties de renyó i úlceres.[5] També s'aplica sobre la pell per a cicatrisar ferides.[6]
De les flors s'obté un tenyida de color groc, amprat per a l'teñir de textils. També és apreciada com a espècie ornamental.[2]
S'ampra en fusteria i construcció: en portes, finestres, voltons, llindars, i en l'elaboració de ferramentes agrícoles.[3]
En la serra central de Perú, s'usa freqüentment com a sege viu al voltant de les vivendes i predios agrícoles. Esta pràctica brinda protecció als cultius davant les inclemències del fort clima andino, el vent i les gelades.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Buddleja incana va ser descrita per Ruiz & Pav. i publicat en Flora Peruviana, et Chilensis 1: 52, pl. 80, f. b. 1798.[7]
Etimologia
[editar | editar còdic]Buddleja: nom genèric otorgat en honor d'Adam Buddle, botànic i rector en Essex, Anglaterra.
incana: epítet latino que significa "gris, canoso".[8]
Sinonímia
[editar | editar còdic]- Buddleja bullata Kunth
- Buddleja incana var. pannulosa Diels
- Buddleja longifolia Kunth
- Buddleja rugosa Kunth[9]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Quishuar[10] (del quechua kishwar) o quisuar (del quechua meridional kiswar)[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Arboles dels ecosistemes forestals andinos.».Arboles d'ecosistemes forestals andinos. Manual d'identificació d'espècies..Consultat el 7-4-2026.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Reynel, C.; Marcelo, {{{nom2}}} (2009). «4», Programa Regional ECOBONA - INTERCOOPERATION (ed.). [1] (en Espanyol), Llima: Serie Investigació i Sistematisació No. 9, p. 40.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Cano (2006). el_Callej%C3%B3n_de_En.html?aneu=be2tHwAACAAJ&redir_esc=i (en és), Museu d'Història Natural, Universitat Nacional Major de Sant Marcos.
- ↑ Distribució en Tropicos
- ↑ Gomar, D. Almorza; Brebbia, {{{nom2}}} (7 d'agost de 2017). [2] (en en), WIT Press. ISBN 9781784661816.
- ↑ «Ethnopharmacology of some Buddleja species».Journal of Ethnopharmacology.11(3)
- 293–308.ISSN 0378-8741.doi:10.1016/0378-8741(84)90075-8.Consultat el 3 de novembre de 2018.
- ↑ «Buddleja incana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 8 de març de 2013.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Buddleja incana en PlantList
- ↑ Acadèmia Peruana de la Llengua. «Quishuar». DiPerú | Diccionari de peruanismos en llínea. Consultat el 2025-03-11.
- ↑ «Acadèmia Major de la Llengua Quechua. Diccionari Espanyol-Quechua, Quechua-Espanyol [PDF]» (en ru). www.twirpx.com. Consultat el 3 de novembre de 2018.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Brako, L. & J.L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
- Cano, A., M. La Torre., S. Castell, H. Aponte., M. Morales., W. Mendoza., B. #León., J. Roque., I.Salines., C. Monsalve., & H. Beltrán. 2006. Les Plantes comunes del Carreró de Conchucos (Ancash, Perú) Guia de Camp. UNMSM. Museu d'Història Natural Série de divulgació No 13.
- Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
- Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Vages of Equador---A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
- Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
- Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Árb. Bolívia 1–958. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, La Pau.
- Luteyn, J. L. 1999. Páramo, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.
- Norman, I. M. 1982. 176. Buddlejaceae. 16: 1–24. In G. W. Harling & B. B. Sparre (eds.) Fl. Equador. University of Göteborg and Swedish Museum of Natural History, Göteborg and Stockholm.
- Norman, I. M. 2000. Buddlejaceae. Fl. Neotrop. 81: 1–225.
- Reynel, C.; Marcelo, {{{nom2}}} (2009). Programa Regional ECOBONA - INTERCOOPERATION (ed.). [3], Llima: Serie Investigació i Sistematisació No.9.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Buddleja incana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.