Càncer de laringe
El càncer de laringe és una malaltia maligna en l'orgue del tracto respiratori conegut com laringe o "caixa de la veu".
La laringe es localisa en la part central i anterior del coll, és notori en el varó la proyecció externa de la seua cartílec major (cartílec tiroides) comunament cridada "anou" o "poma d'Adán".[1]
Les funcions de la laringe són tres: la fonació (emissió de veu), deglució i respiració. Quan la laringe és afectada per un càncer (tumor maligne), es voran alterades en major o menor mida qualsevol de les seues funcions, depenent de la localisació o lloc d'implantació del tumor i de les seues dimensions.[2]
Anatómicamente, la laringe es compon de tres parts bàsiques: la glotis (la part que dona estage a les cordes vocals), la regió supraglótica (el teixit per damunt de les cordes vocals i en comunicació en la faringe) i la regió subglótica (el teixit baix de les cordes vocals i en comunicació en la tráquea). El fluix d'aire que respirem circula en forma consecutiva a través del nas i/o cavitat oral, faringe, laringe, tráquea, bronquis i, finalment, fins als pulmons.[1]
Existixen distints factors de risc que s'associen al desenroll d'este tipo de càncer, com aquelles persones en antecedents de tabaquisme i alcoholisme, lesions per papilomatosis laríngea crònica, inhalació de diverses substàncies químiques i l'irritament crònic per refluix d'àcit gàstric. Està reconegut que aproximadament el 90% dels casos està directament relacionat en el tabaquisme.[3]
Síntomes
[editar | editar còdic]El síntoma principal és l'alteració en l'emissió de veu (fonació) degut a que la majoria dels tumors es localisen en les cordes vocals. La dificultat per a respirar o asfíxia es presenta conforme el tumor obstruïx la via respiratòria; habitualment en estos casos el tumor és de gran tamany i el càncer és alvançat. Les alteracions en la deglució es manifesten com a dificultat per a deglutir (impossibilitat de passar l'aliment de la boca a l'esòfec) o tós al moment de deglutir (aspiració) quan part de l'aliment passa a la via respiratòria en lloc de l'esòfec, en sensació d'ofegue. Un síntoma poc freqüent, principalment en tumors de localisació supraglótica, és el dolor en l'oït, conegut mèdicament com a otàlgia referida.[4]
Diagnòstic
[editar | editar còdic]
El mèdic especialiste en laringologia (laringólogo) o el otorrinolaringólogo general són els indicats per a examinar adequadament la laringe. Antany s'examinava la laringe en un espill dental, pero açò impedia la detallada i adequada valoració. Afortunadament, la tecnologia ha permés el desenroll d'instruments de endoscopía i vídeograbaació que han segut de gran utilitat per a l'observació de la laringe. Els endoscopis poden introduir-se a través de la boca o de les fosses nassals, aplicant anestésicos atomizados per a disminuir molèsties en el pacient. El endoscopi s'esgolarà per la gola fins a visualisar la laringe i els teixits circumdants.
En cas de trobar una lesió o tumor en la laringe, en el passat recent, el mege otorrinolaringólogo prenia una biòpsia (fragment de teixit) per al seu anàlisis pel patólogo. Esta biòpsia era presa en endoscopis especials en consultori o en la sala d'operacions, decisió a càrrec el mege, segons apliquen les condicions del pacient, del tumor i equipament disponible.
En l'actualitat, en els alvanços del camp de la laringologia, enfocat en la màxima preservació de la veu, en detectar estes lesions, s'envia directament al pacient al quirófan, per a que per mig d'anestèsia general i la correcta exposició i visualisació de la lesió en un laringoscopi, microscopi quirúrgic i instruments quirúrgics laringológicos, es revise i es remoga la lesió, sense danyar les distintes capes de les cordes vocals, ajudant aixina a la resolució del problema en la conservació i/o millora de la veu.[5]
L'examen complet inclou la revisió del coll en busca de creiximents anormals, principalment de ganglis que puguen estar afectats pel càncer. Una volta confirmat el diagnòstic de càncer de laringe, el mege ho classificarà sobre la base de la seua localisació (glótico, supraglótico, subglótico), tamany, extensió i afecció de la funció de les cordes vocals, les característiques dels ganglis limfàtics afectats o no (metàstasis ganglionar o regional) i la presència o no de sembres de tumor en atres òrguens (metàstasis a distància). Açò es coneix com a classificació TNM desenrollada pel Comité Americà Unit de Càncer (AJCC, American Joint Comittee on Cancer).[6] Sobre la base de lo anterior, es classificarà la malaltia en una etapa primerenca o alvançada, entre menor o major siga el número de teixits o estructures afectades, respectivament.
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 <cite style="font-style:normal" id="CITAREFQuiroz Gutiérrez1945">Quiroz Gutiérrez (1945). Tractat d'Anatomia Humana, Llibreria de Porrúa, Hnos. i Cia., pp. 7-24.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCummings1993">Cummings (1993). Otolaryngology Head and Neck Surgery, Mosby Year Book, pp. 1925-1973. ISBN 0-8016-6286-9.
- ↑ Armada-Vega, I.; Tamez-Velarde, M.. «Experiència en el diagnòstic i tractament». Annales d'Otorrinolaringologia Mexicana. Consultat el 29 de giner de 2012. «AN ORL MEX 2005;50(4):67-75»
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFShah2003">Shah, Jatin (2003). Head and Neck, Surgery and Oncology 3d. ed., Mosby, pp. 267-352. ISBN 0-7234-3223-6.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFZeitels S./Lopez-Guerra, Gerardo2013">Zeitels S./Lopez-Guerra, Gerardo (2013). Karger Editors (ed.). Pearls and Pitfalls in Head and Neck Surgery, Boston, Mass., Estats Units: Karger, p. 74. ISBN 978-3-8055-8425-8.
- ↑ 10. American Joint Committe on Cancer (2002). AJCC Cancer Staging Manual 6th ed, Nova York: Springer-Verlag.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cáncer de laringe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.