Cànon miner en Perú
El cànon miner en Perú és la participació de la que gogen els governs locals i regionals sobre els ingressos i rendes obtinguts per l'Estat peruà per l'explotació de recursos minerals, metàlics i no metàlics. Este cànon va ser creat en l'any 1992 i estava conformat pel 20 % de l'impost sobre els beneficis pagats per les empreses mineres.[1]Este cànon va ser derogat per mig de la llei n.° 27506, Llei de cànon, aprovada pel Congrés de la República el 15 de juliol de 2001 i promulgada durant el govern de Valentí Paniagua el 9 de juliol de 2001.[2] Actualment està conformat pel 50 % del Impost a la Renda que paguen les empreses mineres per les seues utilitats.[3]
A continuació, es presenta la descripció de les mineria:[4]
- Mineria metàlica: Comprén l'explotació de minerals metalíferos, per eixemple: or, argent, coure, ferro.
- Mineria no metàlica: Comprén l'extracció de recursos minerals que es transformen en productes aplicables en diversos usos, per eixemple: calcàrea, formigó, sal comuna, arena.
Esta llei llimita l'impost a la renda solament del titular miner (propietari), deixant de costat les rendes pagades al fisc per les persones naturals de quarta i quinta categoria, i de les diverses empreses de servicis, reconegudes com a contractistes.[5]
Al 2023, les regions en majors montos transferits per recursos del cànon miner i les regalías són: Áncash (S/ 1628 millons), Arequipa (S/ 1047 millons), Ica (S/ 896 millons), Tacna (S/ 561 millons) i Moquegua (S/ 505 millons).[6]
Història
[editar | editar còdic]La definició jurídica del cànon s'expon en l'artícul 77° de la Constitució Política del Perú de 1979:[5]
D'acort al Text Únic Ordenat (TUO) de la Llei de mineria, aprovada per mig de Decret Suprem n.° 014-92-EM el 3 de juny de 1992. Es fixava el cànon miner com un percentage de l'impost a la renda. Posteriorment per mig de el D.S. Nº 88-EF, promulgat en maig de 1995 se senyala que:[5]
Durant 1996 ix una primera llei que reglamenta al cànon miner. Producte d'esta llei, entre 1997 i 2002 el cànon miner va estar constituït pel 20% de l'impost a la renda. Dit percentage va ser incrementat al 50% per lo establit en la Llei del cànon de 2001.[7]
Durant el 2000 s'observa una distància immensa entre l'ingrés per exportacions i el monte assignat al cànon miner, tal com s'expressa en el següent quadro:[5]
| Empresa | Ingrés per exportacions | Cànon miner | Departament |
|---|---|---|---|
| Southern Perú | 638 millons de dólars americans | 361 el meu dólars americans | Tacna i Moquegua |
| Minera Yanacocha | 510 millons de dólars americans | 6.8 millons de dólars americans | Cajamarca |
| Barrick Misquichilca | 238 millons de dólars americans | 372 mil dólars americans | Áncash |
| B.H.P. Tintaya | 128 millons de dólars americans | 166 dólars americans | Cusco |
Entre el 2001 al 2011, l'inversió en el sector miner va créixer a una taxa de promig anual de 35.5 %. Sent el valor d'inversió en el 2011 de 7202 millons de dólars americans. Esta pujada d'inversió es va vore reflectida en la comparativa de producció d'or en la década de 1980 de 72 tonellades, en el periodo 2006-2010 de casi 900 tonellades, i entre el 2013-2022 de 1294 tonellades.[8][9] Açò ha generat que els montos d'exportació de minerals durant els anys 2011 i 2012 resulten en 27 361 millons de dólars americans i en 25 921 millons de dólars americans. A continuació, es presenta la comparativa en el periodo 1996-2014 dels montos de transferència de cànon miner: [10]
| Any | Monte (millons de sols) |
|---|---|
| 1996 | 15 |
| 1997 | 113 |
| 1998 | 169 |
| 1999 | 87 |
| 2000 | 55 |
| 2001 | 81 |
| 2002 | 136 |
| 2003 | 286 |
| 2004 | 451 |
| 2005 | 888 |
| 2006 | 1746 |
| 2007 | 5157 |
| 2008 | 4436 |
| 2009 | 3434 |
| 2010 | 3090 |
| 2011 | 4157 |
| 2012 | 5124 |
| 2013 | 3817 |
| 2014 | 2979 |
En juliol de 2014, les regions que més varen rebre cànon varen ser Áncash, Arequipa, La Llibertat, Cajamarca, Moquegua, Ica, Tacna, Puno, Cusco, Pasco, Llima i Junín.[11]
Distribució
[editar | editar còdic]D'acort a la llei n.° 27506, el cànon miner es distribuïx de la següent manera:[12]
- El 10 % va per als governs locals de la municipalitat o municipalitat (municipalitat distritales)
- el 25 % per als governs de la mateixa municipalitat o municipalitat distritales i provincials (municipalitat provincials)
- el 40 % es repartix entre els governs locals ubicats dins del departament o departaments de les regions (governs departamentals)
- el 25% per als governs regionals, del com el 20 % va per a les universitats nacionals en la seua jurisdicció.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Colòmbia Internacional.Consultat el 18-12-2023.
- ↑ Diari El Peruà.Consultat el 05-12-2023.
- ↑ «¿Qué és el cànon miner i cóm s'utilisa en el Perú?».
- ↑ Ortiz (2015): 20.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Cànon Miner: Anàlisis Jurídic». www2.congrés.gob.pe. Consultat el 2023-12-11.
- ↑ «El cànon: qué és i com es distribuïx». Gestió (diari). Consultat el 7 de decembre de 2023.
- ↑ Societat Nacional de Mineria, Petròleu i Energia.Consultat el 11-12-2023.
- ↑ «exportar-des de-peru-mes-de-2600-tonellades-de-or-sense-orige En l'última década es varen exportar des de Perú més de 2600 tonellades d'or sense orige conegut» (en és). Convoca.pe - Agenda Pròpia. Consultat el 2023-12-11.
- ↑ Ortiz (2015): 35,36.
- ↑ Ortiz (2015): 35,36,37.
- ↑ Ortiz (2015): 39.
- ↑ Diari El Peruà.Consultat el 05-12-2023.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canon minero en Perú» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.