Càrrega de Planck

En física, la càrrega de Planck ($q_P$), és una de les magnituts bàsiques del sistema d'unitats de Planck. Es tracta d'una mida de càrrega elèctrica, definida sobre la base de constants universals.

La càrrega de Planck es definix com:

$q_P=\sqrt{4\pi {ϵ}_0\hslash c}=\sqrt{2{ϵ}_{0}hc}=\frac{e}{\sqrt{\alpha }}$

Símbol	Nom	Valor	Unitat	Fòrmula
$q_P$	Càrrega de Planck	1.8755459E-18	C
$e$	Càrrega elemental		C
${ϵ}_0$	Permitividad del buit		C2 / (N m2)
$h$	Constant de Planck		J s
$\hslash$	Constant de Planck reduïda		J s	$\hslash \equiv \frac{h}{2\pi }$
$c$	Velocitat de la llum en el buit		m / s
$\alpha$	Constant d'estructura fina	7.297352568E-3

La càrrega de Planck és ${\alpha }^{-1/2}\approx 11,706$ voltes major que la càrrega de l'electró.

En el sistema d'unitats gaussiano $4\pi {ϵ}_0=1$, per lo tant $q_P$ pren la forma:

$q_P=\sqrt{\hslash c}$