Càtodo
Reacció de reducció (captació d'electrons):
2i- + Cu2+ → Cu0
Un càtodo, des del punt de vista de la química, és el rol que pren un electrodo quan sofrix una reacció de reducció,[1] per mig de la qual un material reduïx el seu estat d'oxidació en rebre electrons.
| A ![[Pila
galvànica]]||Cèlula electrolítica | ||
|---|---|---|
| Tipo de transformació | Energia química → Energia elèctrica[2] | Energia elèctrica → Energia química |
| Electrodo positiu | Càtodo (reducció) | Ànodo (oxidació) |
| Electrodo negatiu | Ànodo (oxidació) | Càtodo (reducció) |
Des del punt de vista de l'electrònica i de manera similar a com actua una pila, alguns components electrònics tenen sentits predefinits de circulació de la corrent elèctrica tals com un diodo o un tubo de rajos catódicos. Definirem en este cas com a càtodo a aquell extrem del component pel que deu eixir l'intensitat elèctrica (pel que entren els electrons).
La polaridad del càtodo, positiva o negativa, depén del tipo de dispositiu. A voltes la condiciona el modo d'operació, puix s'establix segons la direcció de la corrent elèctrica, atenent la definició universal de corrent elèctrica. En conseqüència, en un dispositiu que consumix energia (com una cela electrolítica) el càtodo és negatiu, i en un dispositiu que proporciona energia, com una pila voltaica (o pila de Volta o una bateria) el càtodo és positiu.[3]
Etimologia
[editar | editar còdic]El terme va ser adquirit per Faraday (série VII de les Investigacions experimentals sobre l'electricitat), en el significat de «camí descendent» o «d'eixida», puix prové del grec κατά [catá]: ‘cap a avall’, i ὁδός [odós]: ‘camí’, pero referit exclusivament al electrolito d'una cela electroquímica.[4]
Convencionalidad de sentits
[editar | editar còdic]La seua vinculació al pol negatiu del corresponent generador implica la suposició de que la corrent elèctrica circula pel circuit exterior des del pol positiu fins al negatiu; és dir, és transportada per càrregues positives, la qual cosa és la convenció usual. Si el conductor extern és metàlic, el sentit de la corrent realment és el recorregut pels electrons cap al pol positiu.
No obstant, en una cela electrolítica, el conductor és l'electrolito, no un metal. En aquell poden coexistir ionés negatius i positius, que en desplaçar-se prenen sentits oposts. Per conveni, s'adopta que el sentit de la corrent siga del ànodo al càtodo o, lo que és lo mateix, del pol positiu al negatiu.
En el cas de les vàlvula termoiòniques, diodos, tiristorés, fonts elèctriques, piles, etc., el càtodo és l'electrodo o terminal de major potencial. Per això, en una reacció redox correspon al element que es reduïx.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Quiimica General (en és), Universitat Nac. del Llitoral. ISBN 9789875085961.
- ↑ Aldabe, Sara; Aramendia, {{{nom2}}}. Química 2. Química en acció (en és), Edicions Colihue SRL. ISBN 9789505813445.
- ↑ FERNÁNDEZ, JULIÁN RODRÍGUEZ (2014-08). Equips elèctrics i electrònics (en és), Edicions Paraninfo, S.A.. ISBN 9788428335454.
- ↑ http://es.wikisource.org/wiki/definiciones_de_nuevos_t%C3%A9rminos
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cátodo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.