Anar al contingut

Cántara

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cántara
Artícul principal → cànter (recipient).


La cántara va ser una mida de volum utilisada en Espanya que s'aplicava preferentment per a medir el vi.

Cantarería del Museu de ceràmica de Chinchilla de Montearagón.

En Aragó, dotze cànters de vi eren un alquez; cada cànter eren huit gerros; el gerro, dos cuartillos, i el cuartillo, quatre copes.[1] En Castella, el moyo eren 16 cántaras o arroves de vi; la cántara o arrova, 8 azumbres; la azumbre, 4 cuartillos; i el cuartillo, 4 copes; estes mateixes mides s'usaven en Almeria, Huelva i Jaén.[2]

En les províncies catalanes, Lleida usava el cànter com a mida equivalent a 12 porrones; el porrón són 4 cuartillos o patricones. En Valéncia i Castelló de la Plana, un cànter equivalia a 16 cuartillos (cridats michetas en Alacant). En Balears, el vi es media en cortines.

En Extremadura, l'arrova o cántara per a líquits eren quatre quartes, i cada quarta, nou cuartillos. En Galícia: La Corunya, una cántara, 8 azumbres i mija; la azumbre, 4 cuartillos; el cuartillo, 4 copes (per al aguardiente, s'usava una cántara alguna cosa major; i en Orense, com en Castella, es partia del moyo: 8 cántaras o gorcs; el gorc, 9 azumbres; la azumbre, 4 cuartillos; el cuartillo, 4 copes. En Navarra, s'usava el cànter navarrés de 16 pintes; sent la pinta quatre cuartillos. Les províncies no citades seguien el sistema de mides de Castella.[3]


Referències

[editar | editar còdic]