Cántara
- Artícul principal → cànter (recipient).
La cántara va ser una mida de volum utilisada en Espanya que s'aplicava preferentment per a medir el vi.
En Aragó, dotze cànters de vi eren un alquez; cada cànter eren huit gerros; el gerro, dos cuartillos, i el cuartillo, quatre copes.[1] En Castella, el moyo eren 16 cántaras o arroves de vi; la cántara o arrova, 8 azumbres; la azumbre, 4 cuartillos; i el cuartillo, 4 copes; estes mateixes mides s'usaven en Almeria, Huelva i Jaén.[2]
En les províncies catalanes, Lleida usava el cànter com a mida equivalent a 12 porrones; el porrón són 4 cuartillos o patricones. En Valéncia i Castelló de la Plana, un cànter equivalia a 16 cuartillos (cridats michetas en Alacant). En Balears, el vi es media en cortines.
En Extremadura, l'arrova o cántara per a líquits eren quatre quartes, i cada quarta, nou cuartillos. En Galícia: La Corunya, una cántara, 8 azumbres i mija; la azumbre, 4 cuartillos; el cuartillo, 4 copes (per al aguardiente, s'usava una cántara alguna cosa major; i en Orense, com en Castella, es partia del moyo: 8 cántaras o gorcs; el gorc, 9 azumbres; la azumbre, 4 cuartillos; el cuartillo, 4 copes. En Navarra, s'usava el cànter navarrés de 16 pintes; sent la pinta quatre cuartillos. Les províncies no citades seguien el sistema de mides de Castella.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Enciclopèdia aragonesa.». Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2018. Consultat el 4 de giner de 2012.
- ↑ Index de peses i mides anteriors a l'implantació del sistema mètric decimal.
- ↑ Institut Geogràfic i Estadístic; Equivalència entre les peses i mides usades antigament en les diverses províncies d'Espanya i les llegals del Sistema Mètric Decimal
- Archivat el 3 de febrer de 2012 archivat en Wayback Machine.; Madrit; 1886.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cántara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.