Anar al contingut

Cèlula espumosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les cèlules espumosas apareixen en la paret de gots sanguíneus formant una veta de greix. Est és l'inici de la formació de la placa d'ateromes i són derivades de macrófagos i cèlules musculars planes de la paret arterial. En casos d'hiperlipidemia crònica, les lipoproteínes conglomerades dins de l'íntima dels gots sanguíneus es oxidan per l'acció dels radicals lliures generats ya siga pels macrófagos, cèlules endoteliales o, especialment en plaques alvançades, també de cèlules musculars planes.[1] Els macrófagos digerixen les lipoproteína de baixa densitat (LDL) oxidadas per un procés cridat endocitosis, dirigits per receptors scavenger, que són distints dels receptors de LDL. La LDL oxidada s'acumula en els macrófagos i atres fagocits, que després són conegudes com a cèlules espumosas.[2] Estes formen estrías de greix en les plaques d'ateroma de la corfoll íntim de les artèries.

Les cèlules espumosas no són perillosos en sí, pero poden convertir-se en un problema quan s'acumulen en certs focs específics, creant aixina un centre necrótico en el procés d'ateroesclerosis. Es pot formar una capa fibrosa a raïl del centre necrótico que pot després desapegar-se de la llum d'un got, formant un trombo que pot conduir a embòlies que ocluyen gots més chicotets. L'oclusió de chicotets gots dona com resultats l'isquemia, que contribuïx al accident cerebrovascular i infart de miocardi, dos de les principals causes de mort cardiovascular relacionades en l'aterosclerosis.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Vicenta Llorente i Lina Badimon. [enllaç trencat] Rev Esp Cardiol. 1998;51:633-41. - Vol.51 no. 8
  2. Kumar, Abbas, Fausto, Aster (2010). Robbins and Cotran: Pathologic Basis of Disease, Eighth Edition International edició, Philadelphia: Saunders Elsevier, pp. 500–501. ISBN 978-1-4160-3121-5.