Círcul de habitació talayótico
El círcul de habitació talayótico és el tipo de vivenda característica de la cultura talayótica final i exclusiu de Menorca, que es documenten a partir del 600-500 a. C. (segona Edat del Ferro). És l'estructura més excavada i documentada de la prehistòria menorquina. El seu nom prové de la seua planta circular i ho va utilisar per primera volta Maria Lluïsa Serra Belabre.[1]
Història de les investigacions
[editar | editar còdic]A. Vives Escudero i F. Hernández Sanz varen excavar els primers círculs talayóticos en 1916. Els resultats d'esta intervenció mai varen ser publicats pero J. Hernández Mora (fill de F. Hernández Sanz) va senyalar posteriorment (1943), que les estructures excavades pel seu pare podien correspondre a cases d'época talayótica. Ya en la década dels anys 1960, Maria Lluisa Serra va excavar en els jaciments de Torelló i Sant Vicents d'Alcaidus, en ells va descobrir toda una serie de estructures que va descriure i va senyalar com a cases, a les quals va donar el nom de círculs.[2] A inicis de el XXI un equip de Amics del Museu de Menorca ha estat excavant algunes d'estes estructures en Torre d'en Galmés.[3]
Estructura i característiques
[editar | editar còdic]Esta construcció de tipologia ciclópea es caracterisa per la seua planta circular —encara que algunes poden tindre una forma més quadrangular— i els murs de doble parament del seu perímetro.[4] Estos murs són, generalment diferents per cada cara; en l'exterior, una primera hilada de pedres planes s'assenta sobre la roca mare formant un zócalo sobre el qual es coloca una segona hilada de grans lloses verticals i a continuació hiladas de pedres més chicotetes fins al sostre. En la cara interna, el mur està construït en pedres de mides mijanes formant llínees horisontals. Entre mig d'este mur hi ha toda una serie de pilars que junt en els que es troben situats al voltant del pati podrien formar part de la coberta dels aposentos.
La distribució espacial de l'hàbitat s'establix a partir d'un pati central descobert delimitat per cinc pilars. En este pati es documenta un espai circular, dedicat a la cuina, i en alguns casos un chicotet sija segurament destinada a la captació d'aigua.
L'entrada en la casa es realisa a través d'un corredor que dona accés al pati, en este interpás, generalment es localisen dos menuts aposentos de funció indeterminada. Una volta en l'interior del pati, al nort es troba el habitació més gran a la que s'accedix per una porta adintelada, segons sembla es tracta de l'habitació de descans dels habitants. Es documenta una estructura més elevada, un nivell de terra apisonada a diferència del restant de aposentos i en alguns círculs s'ha documentat una espècie de brasero.
A l'oest, generalment sempre hi ha dos aposentos que podrien servir per a l'almagasenament de diferents materials o la producció de materials.[5] La zona este és la que presenta una morfologia més variada dins del registre arqueològic, pero en general presenta dos habitacions contigües.
El sostre de la casa segurament estava format per un entramat de voltós de fusta que es recolzarien sobre els diversos pilars i per damunt hi hauria una coberta d'argila i pedres i una capa vegetal.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ SERRA, M. Ll. (1961): D'arqueologia menorquina: círculs. Revista de Menorca. Sèptima Época, pàg. 65-74.
- ↑ SERRA, MARIA LLUISA «Els circulos de Alcaidús: la seua relació en els monuments de Malta». VIII Congrés Nacional de Arqueologia, 1964.
- ↑ CARBONELL, MARTÍ (2012). El Cercle 7 de Torre d'en Galmés. Estudi d'una estructura domèstica del segle III aC a Menorca. Treball final de Màster, Universitat de Barcelona
- ↑ TORRES, OCTAVI «Cercles Menorquins: aproximació a l'influència de l'arquitectura púnica en les vivendes postalayóticas de Menorca». CEPOAT nº2, 2017.
- ↑ FERRER, A, RIUDAVETS, I. (2015): “Els fusaioles i els pesos de teler del Cercle 7 de Torre d’en Galmés: un exemple de la producció de teixits a Menorca durant la segona edat del ferro” en C. Andreu, C. Ferrando i O. Pons (ed.): L’entreteixit del temps. Miscel·lània d’estudis en homenatge a Lluís Plantalamor Massanet. Govern dels Illes Balears, Palma de Mallorca.
- ↑ PÉREZ-JUEZ, AMALIA «Estudi interdisciplinar de l'hàbitat post-talayótico: bioarqueología, geoarqueología i registre arqueològic per a la revisió metodològica de l'arqueologia en Menorca.». Universitat de Wollongong, 2011.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Círculo de habitación talayótico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.