Còdexs prehispànics de Mesoamérica

Erro al crear miniatura:

Els còdexs mayas prehispánicos que es coneixen procedixen de la península de Yucatán i tenen una temàtica essencialment calendárica. En l'image, la làmina 9 del 1864 Còdex de Dresde, cultura maya, Periodo Posclásico mesoamericano (ss. X-XVI).

Els còdexs prehispánicos de Mesoamérica són un conjunt de documents realisats per membres dels pobles indígenes de Mesoamérica abans de la Conquista espanyola dels seus territoris. Estos documents constituïxen un testimoni del modo en que els indígenes mesoamericanos concebien el temps i el història. També plasmen alguns dels principals eixemples dels sistemes d'escritura que es varen amprar en Mesoamérica a lo llarc de milenis.

Despuix de la Conquista de Mèxic, els còdexs varen ser destruïts en grans cantitats en actes com l'Auto de Maní —realisat el 12 de juliol de 1562 en Maní (Yucatán)—, a on Diego de Landa va ordenar l'incineració de varis d'estos documents, obra dels mayas, per considerar-los mostra de l'idolatría indígena. Uns atres més es varen extraviar o no varen sobreviure al pas del temps. En l'actualitat es conserva solament un grapat d'ells, tots resguardats per museus i biblioteques d'Europa, en excepció del Còdex Colombino i del Còdex maya de Mèxic, que es troben en la Biblioteca Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic (BNAH). Este chicotet grup està compost per sèt còdexs mixtecos, quatre còdexs mayas i els sèt còdexs del grup Borgia. A ells se sumen uns atres que varen ser realisats o conclosos durant la Colónia, encara que la seua temàtica i estil presenten escassa o cap influència europea. Dits documents són els quatre còdexs mexicas i el Còdex Selden, d'orige mixteco. En total es poden contar al voltant de 23 còdexs prehispánicos.

Per als tlacuilos, en náhuatl: "els que escriuen pintant", era molt important destacar el poder aixina com també les expressions facials i corporals. Podien plasmar hòmens o dònes, ya que tenien una magnífica habilitat en el dibuix; se'ls adestrava en la llengua i la cultura náhuatl fins a conéixer-la profundament. Sabien de religió, costums, lleis, mides, pictografía, història, plantes i animals; eren persones d'una extensa cultura, mateixa que transmetien als seus fills.

Els indígenes que havien estudiat en el Calmecac junt als antics sacerdots eren els únics que podien interpretar lo que estava plasmat en els còdexs, puix ells coneixien ben cóm es manejaven les seues tradicions, ritos, costums i demés; els que acodien a este centre de formació eren els que pertanyien a l'elite indígena.

Els còdexs són llargues tires de pell o paper elaborat a partir de la corfa de l'arbre cridat amate o ámatl. Cada u dels còdexs conté una història diferent.

En l'adolescència, al voltant dels 15 anys les dònes es casen i els hòmens entren al Calmecac, el centre d'ensenyances superiors, i deprenen la vida religiosa, sobretot a demanar penitència. Ocupen càrrecs importants, com a embaixadors o governants i si treballen dur són nomenats juges els qui el privilegi de posar castics a els qui fallen en els casos d'adulteri.

Hi ha alguns còdexs que estan anotats en la llengua castellana, donant una interpretació que anara entendible i coherent per a que el Virrey els llegira.

Algunes de les representacions que varen fer els tlacuilos en els còdexs varen ser les expressions corporals i facials que feyen. Per eixemple: per a saber que algú tenia repudie d'alguna cosa se li dibuixava el cap a 180 graus i en la mà estesa a l'altura de l'esquena i la palma estesa, açò significava que rebujava qualsevol cosa que no li semblara.[3]

Per un atre costat estan pintats aquells que eixercien el mando; senyalaven en el dit índex a els qui es referixen i en veu ferma els ordenaven lo que tenien que fer.

Els còdexs solen ser un conjunt de documents a on podem analisar cóm era l'agricultura, el modo de vida i els tipos de creències i/o religions en el Mesoamérica antic. Els còdexs moltes voltes eren fets o creats per tires de pell o tires de corfa d'arbre (paper), ademés de dur de dur colors vibrants com lo eren el roig i el blau posat que cada u d'estos colors significaven alguna cosa. Carlos de Sigüenza i Góngora tenia en el seu poder varis manuscrits (còdexs) els quals donó segons lo escrit en el seu testament. En la finalitat de que conegam les nostres raïls, és d'importància prendre en conte que els còdexs són un document indígena mesoamericana.

1. REDIRECT Plantilla:Panorama

Soports

Els soports amprats per a la realisació dels documents són variables. Els mesoamericanos varen desenrollar una tècnica per a realisar una espècie de paper en la fibra cuita del jonote o amate. Es varen identificar alguns eixemplars molt ben elaborats en fibres de agave o maguey, encara que estos ya són còdexs posthispánicos.

Format

Erro al crear miniatura:

Els còdexs mesoamericanos eren grans biombos de amate o pell. En l'image, una còpia del Còdex Nuttall, exposta en el Museu Britànic, permet vore el format dels còdexs precolombinos. Còdex Nuttall, procedix de la Mixteca Alta, Periodo Posclásico (ss. X-XVI).

Els còdexs prehispánicos es presenten en un format únic. Es tracta de llargues tires de paper amate o de pell que varen ser doblades a manera de biombo. Varen deure tindre cobertes, possiblement de fusta forrada de pell d'animals. El tamany de cada una de les làmines és variable, lo mateix que el número de fulls que componia cada biombo. Per eixemple, tots els còdexs mayas posseïxen un format rectangular, l'esgambi del qual és considerablement menor a la llongitut de les pàgines. Per un atre costat, els còdexs mixtecos, mexicas i del grup Borgia tenen dimensions que s'aproximen prou a un quadrat.

Bibliografia

Martínez Musiño, Celso. Els còdexs prehispánicos i novohispanos en Mesoamérica com a objectes de l'escritura. Biblioteques. Anals d'Investigació, núm. 11, 2015, pp. 32-49. https://web.archive.org/web/20180411165746/http://revistas.bnjm.cu/index.php/anals/article/download/3384/3140