Còdex de Dresde

Còdex de Dresde

El Còdex de Dresde o Còdex Dresde, també conegut com Codex Dresdensis, és un llibre maya originari de la regió de Chichén Itzá en Mèxic que data de el XIII, aproximadament entre l'any 1200 al 1250. El còdex conté una gran cantitat de registres astronòmics alvançats que inclou taules calendáricas d'eclipses, cicles solars, cicles llunars, el cicle de Venus i profecies ademés d'informació astrológica relacionada en deidades de la mitologia maya. Es creu que este llibre, o còdex maya, és la còpia d'un text original que ho precedix uns trescents o quatrecents anys.

El Còdex Dresde consta de 39 fulls, en escritura en abdós costats, en una llongitut total de 3,56 metros. Originalment, el manuscrit havia segut doblat en forma de acordeón. En l'actualitat, s'exhibix en dos parts, cada una en una llongitut d'aproximadament 1,8 metros, en el museu de la Biblioteca de l'estat sajón en Dresde, Alemània. El document ha jugat un paper clau en el dessiframent dels glifos mayas.

Història

Primera publicació en 1810 d'Humboldt, quí va pintar cinc pàgines per al seu últim llibre.

El còdex està datat entre els anys 1200 i el 1250 despuix de cristo, corresponent al periodo posclásico de la civilisació maya i va ser creat en la regió de Chichén Itzá a l'orient de Yucatán. Els complexos registres d'astronomia continguts en el còdex com el cicle de Venus i les taules de cicles solars i llunars associades als eclipses varen ser objecte d'estudi en la ciutat en edificis com L'Observatori des de l'any 1200 d. C. i la cosmovisión astronòmica era part important de la mitologia practicada en Chichén Itzá el cult principal de la qual era cap a Kukulcán, deu maya relacionat en Venus, la funció del còdex era el d'un llibre de coneiximents ancestrals per a la realisació de cerimònies i rituals en la ciutat, aixina com l'antelació a events astronòmics.

L'Observatori de Chichén Itzá.

El còdex va ser comprat en 1739 per Johann Christian Götze, director de la Biblioteca Real de Dresde, a un propietari privat de Viena. No se sap cóm va aplegar a Viena, encara que es creu que pot haver segut enviat per Hernán Cortés en 1519 com a homenage al rei Carlos I d'Espanya. El rei havia nomenat a Cortés com a governador i capità general del territori recent conquistat en Mèxic. El còdex va permanéixer en Europa des de llavors.

En 1810, Alexander von Humboldt va publicar cinc pàgines del còdex en el seu atles Vues dones Cordillères et Monuments dones Peuples Indigènes de l’Amérique. La biblioteca de l'estat de Sajonia va publicar el còdex per primera volta en 1848. No va ser sino fins a 1853 que Charles Étienne Brasseur de Bourbourg va identificar el text com un manuscrit maya. En 1835, el còdex va ser colocat entre panels de vidre en dos parts, en un llongitut d'1,85 i 1,77 metros respectivament.

Entre 1880 i 1900, el bibliotecari Ernst Wilhelm Förstemann de Dresde va conseguir dessifrar la secció del calendari, incloent els numerals mayas utilisats en el còdex. Estos números es basen en un sistema de numeració vigesimal (base-20) format per tres símbols: zero (forma de closca), un (punt) i cinc (barra). Fites importants en la posterior decodificaació de la secció no-calendárica varen ser l'assignació de deidades a glifos específics per Paul Schellhas en 1897 i l'enfocament de dessiframent fonètic de Yuri Knorozov en la década de 1950. El treball de Knorozov es va basar en l'alfabet de Landa desenrollat per Diego de Landa al voltant de 1566.

Reproducció moderna del Còdex Dresde.

La biblioteca a on es guardava el còdex va ser alcançada durant el bombardeig de Dresde en la Segona Guerra Mundial. El còdex va sofrir danys importants per l'aigua per a apagar els fòcs provocats per l'atac, pero va anar meticulosament restaurat. No obstant, algunes de les pàgines varen ser tornades en una seqüència errònea a la caixa protectora de vidre. S'han mantingut aixina perque el dany causat per l'aigua va fer que algunes de les àrees pintades s'adheriren al vidre.

En 1981 el govern mexicà va intentar negociar en el govern de la República Democràtica Alemana la repatriació del còdex de Dresde a Mèxic pero no es va concretar un acort.

En 2020, el llavors president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador va solicitar per mig d'una cridada diplomàtica al govern d'Alemània el préstam del còdex per a ser exhibit en una exposició de peces històriques mexicanes per a la commemoració de l'aniversari d'independència de l'any 2021, no obstant, el còdex no va poder ser traslladat de tornada a Mèxic per qüestions de preservació i va ser enviada des d'Alemània una còpia digital en el seu lloc.

Descripció

Sis pàgines (55-59, 74) del còdex B, que representen eclipses (esquerra), taules de multiplicació i l'inundació (dreta)

L'exposició actual del còdex. Els versos de les pàgines són visibles a través d'espills.

El Còdex Dresde és el més complet dels quatre còdexs mayas considerats autèntics. Els noms dels quatre còdexs són una referència al lloc a on es troben en l'actualitat. El Còdex Dresde està fet de paper amate, corfa de jonote (ficus) que ha segut esclafada i coberta d'una pasta de calç), doblada en plecs en forma de acordeón com els panels d'un biombo.

Té un total de 78 pàgines sobre 39 fulls, en una llongitut total de 3,56 metros. Quatre de les pàgines estan buides. Cada una dels fulls medix 20,5 cm per 10,0 cm. Originalment, el còdex havia segut doblat en forma de acordeón. Des de 1835 ha segut exhibida en dos parts, cada una conservada entre panels de vidre. La primera part conté 20 fulls, la segona 19.

El còdex va ser escrit per sis escrigues diferents. Cada u tenia el seu propi tema, estil d'escritura i glifos. Les imàgens dels còdexs varen ser pintades en una claritat extraordinària utilisant pinzells molt fins. Els colors bàsics, fets de tintures vegetals, eren de color roig, negre i blau maya.

Han segut decodificados al voltant de 250 dels aproximadament 350 signes del còdex. La majoria es referix a les figures adjuntes i comenten sobre les imàgens en frases curtes. També hi ha números, formats per tres símbols: barres (cinc), punts (u) i closques estilisades (zero).

El Còdex Dresde conté taules astronòmiques d'una precisió extraordinària. És particularment famós pel seu série llunar i cicles venusianos. La série llunar té intervals que es correlacionan en eclipses. La taula de Venus es relaciona en els moviments aparents del planeta.

Conté també almanacs, taules astronòmiques i astrológicas, i horaris rituals. Les referències numen específiques són associades en un cicle ritual de 260 dies dividits en vàries formes. També inclou instruccions sobre cerimònies d'any nou, aixina com descripcions de les localitats associades en la deidad de la pluja.

Vore també

• Còdexs mayas
• Còdex Tro-cortesiano
• Còdex Maya de Mèxic
• Còdex de París
• Còdexs mexicas

Bibliografia

• Anzovin, Steven et al., Famous First Facts International Edition, H. W. Wilson Company (2000), ISBN 0-8242-0958-3.
• Aveni, Anthony F., Empires of Clave, Tauris Parke Paperbacks, 2000, ISBN 1-86064-602-6.
• Thompson, J. Eric S., A Commentary on the Dresden Codex: A Maya Hieroglyphic Book, Philadelphia: American Philosophical Society, 1972.
• Ruggles, Clive L.N., Ancient Astronomy, ABC-CLIO, 2005, ISBN 1-85109-477-6.
• Sharer, Robert J. et al., The Ancient Maya, Stanford University Press, 2006, ISBN 0-8047-4817-9.
• Teresi, Dick, Lost Discoveries: The Ancient Roots of Modern Science—from the Babylonians to the Maya, Simon and Schuster, 2002, ISBN 0-684-83718-8.
• Van Stone, Mark (2008). "It's Not the End of the World: What the Ancient Maya Tell Us About 2012." Located online at the Foundation for the Advancement of Mesoamerican Studies website.
• Plantilla:1911