Dresde

Dresde

Dresde (en alemán: Dresden Plantilla:IPA-de; Plantilla:Lang-hsb) és la capital del estat federat de Sajonia, en Alemània. Llimita al noroest en el districte de Meißen, al noreste en el de Bautzen i al sur en el de districte de Suïssa Sajona-Montes Metàlics Orientals. Dresde es troba just en el centre de la conurbación homònima. Esta aglomeració, junt en la de Chemnitz-Zwickau i la de Leipzig-Trobe, constituïxen l'anomenada “regió metropolitana del triàngul sajón”. La població total de Dresde supera els 550 000 habitants i el seu corresponent Regierungsbezirk o regió administrativa, el milló i mig.

Les innovacions i les tecnologies de vanguarda juguen un paper destacat en l'àrea de Dresde; la tecnologia de l'informació i la nanoelectrónica són econòmicament importants, per lo que també es posiciona com el centre de “Silicon Sajonia”. Els sectors farmacèutic, cosmètic, de maquinària, construcció de vehículs i plantes, alimentació, indústria òptica, servicis, comerç i turisme també generen un gran valor afegit en l'àrea de Dresde. En tres autopistes, dos estacions de trens de llarga distància, un port interior i un aeroport internacional, Dresde és també un important centre de transport.

Dresde té fama mundial en el sector cultural i artístic en una gran varietat de teatres com Semperoper, orquestes com l'Orquesta Estatal Sajona, cors com Kreuzchor i famosos museus com la Galeria de Pintures dels Mestres Antics. Al mateix temps conta en una arquitectura extraordinària, sobretot l'estil barroc, com Zwinger, Residenzschloss, Frauenkirche o Hofkirche. El mercadillo de Nadal, Striezelmarkt, fundat en 1434, és un dels més antics mercadillos de Nadal del món. El Valle del Elba en Dresde va ser Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco entre 2004 i 2009, pero va perdre el seu lloc en dita llista per la construcció d'un pont a dos quilómetros del centre històric.

En 2015, la ciutat va ser laureada, junt en la sueca Vara en el Premi d'Europa, una distinció otorgada anualment pel Consell d'Europa, des de 1955, a aquells municipis que hagen fet notables esforços per a promoure l'ideal de l'unitat europea.

Dresde també es diu Florencia en el Elba, originalment principalment per les seues coleccions d'art. La seua arquitectura barroca i mediterrànea, aixina com la seua ubicació pintoresca i climáticamente favorable en la vall del Elba varen contribuir significativament a eixe nom adicional.

Política

El Oberbürgermeister (primer alcalde) dirigix l'Ajuntament i representa a la ciutat. És elegit per un periodo de sèt anys. Per baix d'ell es troben varis alcaldes, cada u encarregat d'una cartera en particular. L'alcaldesa actual és Helma Orosz.

El ple del Ajuntament senta les bases sobre les que actuarà l'administració municipal i pot, per mig de l'oportuna resolució, donar órdens al alcalde. Si hi ha determinats temes sobre els que la decisió corresponent no recau en l'alcalde, decidix en tal case el ple de l'Ajuntament. De fet, el ple de l'Ajuntament participa en tots els assunts de la ciutat; aixina mateix promulga decrets i reglaments, defenent el poder llegislatiu que correspon a la ciutat. Els regidorés són elegits per mig d'un sistema de tres vots per al seu càrrec, que dura cinc anys. Hi ha un total de 70 regidors. La tercera edat i els estrangers que viuen en la ciutat estan representats per mig d'un vocal.

Dresde es dividix en dos districtes electorals per al Bundestag, Bundestagswahlkreise. El districte electoral Wahlkreis 160 es va fer famós en les eleccions de 2005, perque en ell es varen celebrar les eleccions dos semanes més vesprada, pel decés d'una de les candidates pocs dies abans dels comicis en tota Alemània.

El districte electoral 161 (Dresde II) comprén les zones de la ciutat al nort i algunes al suroest del Elba.

Últimament hi ha hagut varis temes molt controvertits en la vida municipal de Dresde: La construcció d'un nou pont, sobre el que es va decidir positivament per mig d'un referèndum. Atres temes conflictius varen ser la nova construcció d'una Opereta per a la ciutat, la modernisació d'un dels estadis de la ciutat i, en últim lloc, la venda planificada de la societat de vivenda de la ciutat.

Han segut alcaldes de Dresde, des de 1853:

Organisació administrativa

Densitat de població en les diferents zones.

Dresde està dividida en àrees administratives. Estes àrees es denominen districtes urbans (Orsteile), és dir, una agrupació de barris de la ciutat; cada districte és dirigit per mig d'una figura administrativa (Ortsamt), i governat per mig d'una figura de l'eixecutiu, Junta de districte (Ortsbeirat), tot això conforme a l'artícul 71 de les Ordenances Municipals de Sajonia, estes figures s'ocupen de totes els assunts d'importància que afecten al districte emanats per l'Ajuntament de la ciutat, per mig de les diferents comissions que es creuen. El president de la Junta és el primer alcalde o be una persona en la que haja delegat. Lo normal és que esta persona siga el director d'esta àrea administrativa. Els membres oficials de la Junta del districte els elegix l'Ajuntament de Dresde, d'una llista que proporcionen els diferents partits polítics, en funció del resultat que s'ha obtingut en les últimes eleccions municipals en cada àrea en particular. Estos membres tenen que tindre el seu domicili principal en l'àrea administrativa que representen.

En l'agregació de noves zones al municipi de Dresde que es va fer en 1990 es crea en Dresde la figura de població o pedania (Ortschaft). Per a estes noves poblacions agregades es varen crear igualment cinc figures administratives. La població Alfranken s'administra junt en la de Cotta. Estes poblacions tenen cada una el seu ajuntament pedáneo, el qual, a diferència de les Juntes de districte és elegit directament pels habitants de les poblacions, al mateix temps que es realisa les eleccions a l'Ajuntament de Dresde. Cada ajuntament pedáneo elegix igualment un responsable o director en Espanya denominat alcalde pedáneo.

Desenroll històric

Vista del Elba.

Des de el XIII (1292) està al cap de la ciutat un Gemeinderat (concejo municipal) en un Bürgermeister (alcalde). Est era elegit pel concejo i canviava cada any. El lloc era honorífic. Despuix de l'implantació de l'Ordenació General del Regne de Sajonia en 1832, es va conservar junt a l'alcalde un concejo elegit. En 1853 l'alcalde va passar a tindre el títul de Oberbürgermeister (primer alcalde). Ya en 1874 Dresde es va convertir en exemte Stadt. En l'estructura actual de l'estat es denomina a este tipo de ciutat kreisfreie Stadt (ciutat sense districte). No obstant, Dresde va continuar tant com a sèu del districte de la ciutat de Dresde (és dir, la ciutat i la seua hinterland) Amtshauptmannschaft com d'una demarcació administrativa major denominada Kreishauptmannschaft (semblada a la nostra província). Estes denominacions es varen modificar en 1938, denominant-se urbs (o districte) de Dresde Kreis i 'província' de Dresde Regierungsbezirk, respectivament. Estes divisions administratives resulten difícils de comprendre, ya que no tenen res a vore en les d'Espanya o països en estructura administrativa similar a la francesa, més racionals i cartesianas.

Durant l'época nazi els alcaldes, consellers i similars eren elegits pel NSDAP.

Despuix del fi de la Segona Guerra Mundial en 1945, durant l'época soviètica, en un primer moment es va encarregar de l'administració la Comandància Municipal. En setembre de 1946 es va elegir com a parlament municipal una assamblea de regidors. En les eleccions següents fins a 1989 tots els partits i organisacions concorrien en una llista comuna.

Despuix de l'entrada de la RDA en la RFA, el concejo municipal va tornar a ser lliurement elegit. El primer president, en est case presidenta, del concejo va ser Evelyn Müller (CDU). Llavors era tasca del concejo l'elecció del primer alcalde, pero des de 1994 est és elegit directament per la població.

Els districtes administratius (Ortsamt) que s'inclouen en les zones denominades Altstadt (ciutat antiga) i Neustadt (ciutat nova), constituïxen la ciutat original de Dresde. Junt a esta zona, situada intramuros de la ciutat, es troben extramuros arravals, a lo llarc de les vies principals d'accés a Dresde, la major part d'ells varen ser construïts per nobles, els qui a la seua volta li varen donar el seu nom. Antonstadt (ciutat d'Antonio), no obstant, li l'ha conegut com el cinturó del barri de Neustadt, és dir, no li l'ha considerat un arraval; pel contrari, atres arravals “nobles” varen seguir considerant-se d'esta forma. En el temps, la ciutat va continuar creixent, sobretot en el XIX conforme es varen ser construint en els pobles propencs fins a quedar units a la ciutat. Finalment, la denominació arraval va deixar d'utilisar-se.

Ya en 1958, la ciutat de Dresde i la seua Hinterland es dividia en 5 zones urbanes Centre, Est, Oest, Sur i Nort.

Dresde està dividida des de 1991 en 10 districtes municipals i 9 pedanies. Els districtes municipals o urbans varen sorgir de la ciutat i la seua àrea metropolitana en anterioritat a 1990, mentres que les pedanies es varen constituir com a conseqüència d'una nova reordenació municipal en posterioritat a 1990. El districte municipal en més població és Blasewitz, el de menor Loschwitz. La pedania de major superfície i en més població és Schönfeld-Weißig, que s'estén per la zona coneguda com a replanell de Hochland.

Les nou pedanies es componen de barris, en molts casos estos barris formaven abans municipis que a finals de 1990 es varen integrar per a formar dites pedanies. Cas a banda és el barri de Kauscha que fins a 1999 estava dins de Bannewitz i este a la seua volta en una comarca situada fòra de Dresde (Weißeritz) pero eixe any de 1999 es va escindir de Bannewitz per a passar a la pedania de Prohlis.

Originalment, al part més antiga de la ciutat es trobava al nort del Elba. No obstant, esta zona va ser destruïda en l'incendi de 1732. Despuix d'este fet, es va denominar Neue Königliche Stadt (Nova Ciutat Real), que després es va quedar en Neustadt (ciutat nova).

La zona que es troba en l'atra vora del riu va passar a cridar-se Altstadt (ciutat antiga). De la mateixa manera, la ciutat es va seguir ampliant cap al sur, ya que la vall del Elba és més pla en eixa zona. La ciutat no s'estén uniformemente per la vall en el que es troba, sino que principalment ho fa en direcció surest i noroest.

Des de 1835 a mida que la ciutat anava creixent, s'anaven agregant nous municipis. En total 64 municipis, dos Gutsbezirke i dos ciutats.

Els municipis que varen ser anexionados abans de 1990, varen mantindre l'estatus especial de Ortschaft (població) dins de l'estructura municipal de Dresde. La major anexió va ser la de Schönfeld-Weißig a l'est del terme municipal.

El propi Blasewitz es va incorporar a Dresde en 1921, des de llavors a este barri pertanyien àmplies zones dels actuals districtes urbans que es troben inclosos en la ciutat de Dresde.

Geografia

El pont de Bastei en la Suïssa sajona, a pocs quilómetros de Dresde.

Dresde, a una altura sobre el nivell de la mar de 113 metros, se situa en la vall del Elba, a abdós costats d'este riu. La vall es troba encajonado entre les estribaciones dels Montes Metàlics orientals (Osterzgebirge) per un costat, per les ales finals del replanell granític de Lusacia i, finalment, per les montanyes Elbsandstein (monts d'arenisca del Elba). La seua situació tan atractiva junt al riu, la seua arquitectura barroca i mediterrànea, aixina com el seu clima benigno han contribuït a que esta ciutat siga coneguda com la Elbflorenz (Florencia del Elba). La major altura del districte de Dresde és la montanya Triebenberg en 384 m, situada al nort del riu Elba.

La ciutat, com a conseqüència de l'anexió de nous municipis, aixina com pels nous assentaments de població, es troba en superfície solament per darrere de Berlín, Hamburc i Colónia, sent la quarta ciutat en tamany d'Alemània.

Els rius més importants de Dresde són el Elba, l'únic navegable, i dos afluents del Elba pel seu costat esquerre (el Weißeritz i el Lockwitzbach, naixent abdós en les Montes Metàlics orientals). Com a afluent pel costat dret destaca el Prießnitz.

Entanque del Elba vist des de Luisenhof.

Dresde, despuix de les últimes incorporacions administratives, s'ha convertit en una de les ciutats en més zones verdes d'Europa, ya que té un 63% de la seua superfície considerada zona verda o bosc. La Landa de Dresde constituïx una superfície de bosc tancat al nort de la ciutat. Més alluntat de la ciutat, pero en el seu espai administratiu, hi ha quatre zones medioambientalment protegides d'àmbit nacional i que suponen una superfície de 331 ha; en segon lloc, hi ha 11 000 ha incloses en figures de protecció d'àmbit autonòmic (Land) denominades zona de paisage protegit, superfície que són part de 9 Llocs d'Importància Comunitària, que en esta zona suponen 1800 ha. Existixen igualment incontables jardins, alamedas i parcs que poden ser considerats monuments i que junt en els cementeris constituïxen 110 tesors de la naturalea, o be, parts fonamentals del paisage.

Ciutats alemanes propenques de certa consideració són Chemnitz (80 km al suroest), Leipzig (100 km al noroest) i Berlín (200 km al nort). A 150 km al sur es troba la capital checa, Praga, coneguda com la ciutat dorada i a 230 km a l'est es troba Breslavia, en Polònia (Wrocław en polac, antiga capital de la Baixa Silesia).

Com s'ha dit, en les rodalies de Dresde estan la comarcas o districtes (en alemà Landkreis és una figura administrativa entre comarca i districte) de Suïssa Sajona-Montes Metàlics Orientals, en les ciutats de Pirna, Heidenau i Freital, la comarca de Bautzen en la ciutat de Radeberg i la de Meißen en les ciutats de Moritzburg i Radebeul. Totes elles lindan en Dresde i constituïxen el núcleu de la conurbación de Dresde. Més alluntada es troba Riesa en la ciutat de Freiberg, ya en les montanyes.

Clima

Dresde té un clima oceànic templat (Cfb), influït per la seua situació interior, en estius càlits i hiverns llaugerament més frets que el promig d'Alemània. La temperatura mija en giner és 0,6 °C i en juliol 19,4 °C. Els mesos més secs són febrer, març i abril, en una precipitació d'aproximadament 40 mm. Els mesos més humits són juliol i agost, en més de 70 mm al més. L'estació meteorològica està prop de l'aeroport de Dresde, 120 metros més alta que la majoria de la ciutat en la vall de la Elba; el clima allí és notable més fret i més humit que en la vall de la Elba. En una temperatura mija de 10,4 °C el centre de Dresde és entre les ciutats més caloroses d'Alemània. La temperatura més alta registrada és 39,8 °C en 12.08.2012.

Senyes de l'estació meteorològica de l'aeroport de Dresde (elevació 230m):

Demografia

Dresde té actualment (2018) prop de 560.000 habitants. Al començament de el XX Dresde era una de les cinc ciutats més poblades d'Alemània. En 1933 la ciutat va alcançar la seua major població, 642.143 habitants. Durant la Segona Guerra Mundial es va reduir la població fins als 468.000 habitants de 1946. Encara que temporalment la població va tornar a superar els 500.000 habitants, el número va tornar a reduir-se per l'emigració i al creiximent de les zones perifèriques. En 1995 la població era d'uns 469.000 habitants, poc més que en 1946. Despuix, la població ha seguit aumentant gràcies a les noves anexió a la ciutat i a un saldo migratori llaugerament positiu.

Per a ilustrar la diferència existent en la forma de poblar-se dels districtes de Dresde, basta comparar la zona perifèrica en l'interior del districte de Neustadt. La zona perifèrica (exterior) té una densitat de 11 000 hab/km², la major de la ciutat de Dresde, pel contrari la zona central o interior (caixco històric) té una densitat molt menor (3000 hab/km²).

La zona de Dresde en major densitat de població és la de Blasewitz. Per tant, la zona més densament poblada es troba just al costat de la menys poblada.

Les landas de Dresde (Dresdner Heide) es troben en el districte de Loschwitz, el qual té la menor densitat de població de tots els districtes de Dresde, en 268 habitants/km².

Religió

Frauenkirche.

En Dresde, unes 75.000 persones són de confessió luterana (protestant) i prop de 20.000 persones de confessió catòlica. Açò correspon a un 15% i a un 4%, respectivament, de la població permanent de la ciutat.^{cita requerida}

La Reforma protestant es va impondre en Dresde en l'any 1539. Cap a 1571, la ciutat defenia un fort luteranismo. En 1661 va tornar a haver servicis religiosos catòlics. El príncip elector Federico Augusto I va canviar la confessió de la cort per la catòlica en 1697 per a poder ser coronat rei de Polònia com Augusto II. En 1807, les parròquies catòliques es podien equiparar en número, pero els seus seguidors han permaneixcut en minoria.

A partir de 1949, la majoria dels habitants de Dresde (sobretot evangèlics) es varen apartar de l'Iglésia. El percentage d'habitants evangèlics va descendir des del 85% fins al 22% que es registrava en 1989. En 1980 Dresde es va convertir per primera volta en bisbat, i en això la Hofkirche es va consagrar com catedral del bisbat de Dresde-Meißen.

L'Ajuntament de Dresde estima el número de seguidors d'iglésies lliures o de creències no cristianes en unes 5000 persones (2005).

Cultura i llocs d'interés

Archiu:Dresden-Zwinger.courtyard.04. caps block 13

Zwinger, palau d'estil barroc.

Dresde és una ciutat d'alt nivell cultural i artístic a nivell mundial. La ciutat conta en més que 60 museus, 35 teatres, famoses orquestes i cors, i valioses coleccions d'art, una Escola de Belles arts, conegudes corporacions musicals i edificis significatius de numeroses époques. Generalment, els edificis significatius estan ocupats per institucions culturals. En la seua majoria són edificis i institucions que s'han desenrollat per separat. Cada any acodixen visitants tant d'Alemània com del restant del Món per a participar en les numeroses activitats relacionades en l'Art, la Ciència i la Tècnica. Digne de menció és l'engranage entre art i ciència i tècnica, que es pot reconéixer en moltes coleccions.

L'escut de la ciutat està dividit en dos parts dorades; en l'esquerra un lleó dorat, en l'atra dos barres negres verticals. El lleó representa a la Marca de Meißen, les barres a la Marca de Landsberg, els quals varen dominar la ciutat en l'Edat Mija tardana. Els dos símbols de l'escut s'utilisen des de el XIV en els sagells de la ciutat. Anteriorment, les barres eren blaves (compare's en els escuts de Leipzig i Chemnitz), pero més vesprada es varen canviar per a distinguir l'escut del de Meißen-Landsberg. Els colors de la ciutat són el groc i el negre.

Arquitectura

Artícul principal → Barroc de Dresde.

Dresde és coneguda com la ciutat del Barroc, aplegant a utilisar-se el terme Barroc de Dresde en el camp de l'arquitectura. En general, els edificis barrocs i alguns neobarrocos que es conserven varen ser construïts pels monarques sajones. No es conserven molts edificis civils barrocs. Per un atre costat, molts són classificats erròneament en este estil. Atres construccions són d'estil renaixentista i clàssic sobretot, pero en el nou estil de construcció del Historicisme arquitectònic.

Archiu:Dresden-Schloss.and.Dom. caps block 16

Catedral i Palau (dreta) en Theaterplatz.

• Frauenkirche: l'Iglésia evangèlica luterana de La nostra Senyora és mundialment coneguda com un monument en contra de la guerra i com a símbol de la reconciliació. El 14 de febrer de 1945 es va derrocar com a conseqüència del bombardeig de Dresde. Anys despuix ha segut reconstruïda gràcies, principalment, a donants de tot lo món. Es va consagrar el 30 d'octubre de 2005. A lo alt de la seua gran cúpula, la qual domina el perfil de la ciutat, es pot pujar per a tindre una vista panoràmica de tota l'urbs. L'edifici original de George Bähr va ser un dels millors exponents del Barroc. L'iglésia es va edificar entre 1723 i 1743. El temps de construcció, de 17 anys, era molt curt per a aquella época, davant tot si es té en conte que per a la reconstrucció s'han necessitat 10 anys en l'actualitat. Tant l'edifici nou com l'anterior tenen una altura d'uns 91 m.

• Hofkirche: l'Iglésia de la Cort (catedral catòlica) ha tornat a ser el segon edifici religiós en altura despuix de la reconstrucció de la Frauenkirche. La Hofkirche va ser reconstruïda despuix de la Segona Guerra Mundial i en 1980 va ser consagrada catedral. Dresde és una de les poques ciutats en les que una catedral catòlica no és l'edifici religiós més alt.

Terrats en el Elba de nit.

• Terrat de Brühl: és un conjunt arquitectònic que estén a lo llarc de la vora del Elba junt al caixco històric, a on està l'Escola Superior de Belles arts de Dresde. L'accés occidental al terrat es realisa a través d'unes escales que donen a la Schlossplatz. Des de començos de el XIX se li denomina també en ocasions “el balcó d'Europa”.

• Dresdner Schloss: antiga residència dels reis de Sajonia. En l'actualitat alberga vàries exposicions i coleccions; la més famosa, el Grünes Gewölbe.

• Augustusbrücke: el pont d'Augusto és el més significatiu de la ciutat i unix el caixco antic barroc en la Neustadt sobre el riu Elba.

• Dresden Hauptbahnhof: és l'estació central de ferrocarril de la ciutat.

• Gläserne Manufaktur: És una fàbrica d'automòvils de la firma Volkswagen situada en el Großer Garten. No és una fàbrica típica, sino que va ser dissenyada per a respectar l'entorn a on va ser construïda.

• Kreuzkirche: en el Altmarkt (Mercat Antic). L'iglésia de la Santa Creu és una iglésia evangèlica, com la majoria de les de Dresde, i existix des de el XIII, encara que en diferent forma. Va resultar destruïda al final de la Segona Guerra Mundial i va ser reconstruïda despuix de la Reunificación alemana.

• Iglésia ortodoxa russa de Dresde

• Dreikönigskirche (Iglésia dels Reis Macs): en el centre de la Neustadt i entre 1990 i 1993 va ser la sèu del Parlament Sajón.

• Christuskirche: es va construir entre 1902 i 1905 en la zona de Strehlen, sobre un tossal, pels arquitectes Schilling & Graebner de Dresde. És una de les iglésies més modernes i artístiques que es varen construir en la seua época en Alemània.

Großer Garten en Dresde.

• Sinagoga de Dresde: va ser destruïda durant la Nit dels cristals trencats (Kristallnacht) el 9 de novembre de 1938. L'antic edifici va ser construït entre 1838 i 1840 segons plans de Gottfried Semper. D'allí només es va poder salvar l'Estrela de David. Des del 9 de novembre de 2001 es pot visitar, casi en el mateix lloc, el nou edifici.

• Desfilada dels Príncips (Fürstenzug): és un mural de porcelana situat junt a la Schlossplatz que representa als monarques de la casa de Wettin entre 1123 i 1906.

• Großer Garten: parc barroc situat en el centre de la ciutat. Es va construir a partir de 1676 com a jardí de caça fòra de les muralles de la ciutat.

• Yenidze: antiga fàbrica de tabac en forma de mesquita reconvertida en restaurant i atracció turística.

• Sophienkirche: en Postplatz junt al Zwinger no va ser reconstruïda. A pesar del seu bon estat de conservació, va ser eliminada pel govern de la ciutat en el marc del anticlericalismo socialiste. Era un dels pocs edificis gòtics de Dresde.

Museus

Una sala de la Gemäldegalerie Alte Meister

• Galeria de Pintures dels Mestres Antics (Galerie Alte Meister): es troba en l'edifici Semperbau de Zwinger des de 1855. La peça més famosa de la colecció és la Madonna Sixtina de Rafael, la qual en un principi va ser part d'un retaule (1512/13). La galeria conta en pintures del Renaixença i del Barroc, com Durero, Tiziano, Giorgione, Jan van Eyck, Rembrandt, Vermeer, Rubens i Canaletto.

• Galeria dels nous mestres (Galerie Neue Meister): està situada en l'Albertinum i conté obres de pintors com Caspar David Friedrich, Max Liebermann, Max Slevogt, Otto Dix i artistes del grup Die Brücke. La galeria alberga treballs del Romanticisme, Impressionisme i Expressionisme. A diferència dels "antics mestres", els artistes d'esta galeria mostren numeroses referències a Dresde, degut a que molts han estudiat o ensenyat en la Hochschule für Bildende Künste o vixcut en Dresde.

• Grünes Gewölbe: esta "volta verda" alberga el tesor dels antics reis sajones, que és una colecció d'orfebreria i manufactura fina. En total es compon d'unes 3000 peces, de les quals unes 1000 estan expostes. La colecció està estretament unida a la colecció de Münzsammlung i a la Rüstkammer.

• Museu Alemà de l'Higiene (Deutsches Hygiene Museum): va ser alçat entre 1928 i 1930, una época en la que a través de numeroses institucions sanitàries i escolars es pretenia millorar l'estat de salut de la població. Des de la seua fundació en 1912, el museu de la salut, de la biologia humana i de la medicina explica estos temes al gran públic. La seua peça més famosa és la Gläserne Frau (Dòna de vidre), que dona una plàstica i ràpida idea de tots els entrevills. La mascota per a les explicacions als chiquets, abans de 1990, va ser Kundi.

• Mathematisch-Physikalische Salon: conté instruments relacionats en la física i les matemàtiques de l'época barroca, ademés de globos terráqueos i cartografia astronòmica. Esta colecció és una de les més primerenques unions entre cultura i ciència, ya que va ser formada en 1728.

• Militärhistorisches Museum der Bundeswehr: tracta sobre l'història militar de l'eixèrcit de la República Federal Alemana. Va ser construït segons els plans de Daniel Libeskind (vore més avall) i conté una colecció d'armes i màquines bèliques de varis sigles diferents.

• Museu Municipal de Dresde: la principal part de l'es troba en la casa de camp, Landhaus, en Pirnaischer Platz. Alberga exposicions sobre el desenroll de la ciutat. Atres museus municipals són el de Carl Maria von Weber, el de Józef Ignacy Kraszewski, el museu Kügelgenhaus -sobre el pintor romàntic de Dresde Franz Gerhard von Kügelgen- i Schillerhäuschen.

• Coleccions tècniques de la ciutat de Dresde: es troben en la zona de Striesen i ocupen el Ernemannbau, una antiga fàbrica d'aparats fotogràfics. Es mostren objectes de l'Industrialisació, ademés de calculadoras i processadors. El punt fort són els desenrolls sajones que varen influenciar l'industrialisació sajona.

• Museu de Erich Kästner: este museu situat en l'Albertplatz està dedicat a l'escritor Erich Kästner.

Música

Cors

Dresdner Kreuzchor: el cor jovenil de la Kreuzkirche (iglésia de la Santa Creu). És casi tan antic com la ciutat, ya que va ser fundat en el XIII.

Dresdner Kapellknaben pertanyent a la catedral (antiga Hofkirche).

Dresdner Kammerchor: actiu en la ciutat i l'estranger, especialisat en música antiga. Fundat en 1985 i dirigit per Hans-Christoph Rademann.

Philharmonischer Chor Dresden: fundat en 1967, treballa principalment en la Filharmònica. Dirigit per Gunter Berger

Knabenchor Dresden: fundat en 1971 pel catedràtic Manfred Winter. És dirigit per Matthias Jung.

Singakademie Dresden: important cor d'aficionats. Procedix de la Dresdner Lehrergesangverein, fundada en 1884. Consta de cors infantil, de cambra, oratorios i seniores. Dirigida per Ekkehard Klemm.

En Dresde existixen vàries orquestas famoses.

• Orquesta Estatal Sajona de Dresde: és l'agrupació musical més antiga del món. La seua predecessora, la Königliche Hofcantorey va ser fundada per Maurici de Sajonia en 1548. Esta, a principis de el XVII, va començar a acompanyar a l'òpera i, més vesprada, es va convertir en la Sächsischen Staatsoper (Semperoper). Entre uns atres, varen ser directors seus Carl Maria von Weber, Heinrich Marschner i assistent Richard Wagner. Fins a 2007 Fabio Luisi és el seu director musical.

• Filharmònica de Dresde: orquesta reconeguda internacionalment, va ser fundada en 1870. Fins a 1915 va dur el nom de Orchester dones Gewandhauses Dresden. Kurt Masur i Marek Janowski varen ser directors seus. Des de 2011 baixe la direcció de Michael Sanderling

• Dresdner Sinfoniker: és una jove orquesta fundada en 1996. Els socis soporten casi per complet a esta orquesta simfònica. Es dedica exclusivament a la música contemporànea, al marge dels repertoris comuns, i a les mescles de diferents gèneros musicals. En 2004 va ser premiada en el Tire Klassik i varen posar música, junt en Pet Shop Boys, a la película Panzerkreuzer Potemkin.

Teatres

Semperoper, l'edifici de l'òpera de la ciutat.

• Semperoper: l'edifici de l'òpera de Dresde s'ubica des de 1841 en la Theaterplatz i pren el seu nom del seu arquitecte, Gottfried Semper. Alberga les actuacions de la Sächsische Staatsoper (Òpera Estatal de Sajonia), la Staatskapelle Dresden (Orquesta de l'Òpera) i del Dresden Semperoper Ballet. En la Semperoper es varen estrenar òperas de Richard Wagner i Richard Strauss.

• Schauspielhaus am Zwinger: és el major teatre de Dresde.

Cines

Dresde conta en un variat panorama cinematogràfic. En els últims anys s'han creat quatre multicines: CinemaxX en Blasewitz, Metropolis en Waldschlößchen, UCI en Elbe-Park i UFA-Palast en Prager Straßi. Per l'arquitectura és especialment interessant el UFA-Palast, el qual va ser dissenyat per l'estudi d'arquitectura Coop Himmelb(l)au i construït en cristal. Ademés, just al costat es troba el Rundkino, un destacat cine dels temps de la RDA.

A pesar de l'aument dels multicines, Dresde conta en diversos cines alternatius (Programmkinos) i en el cine a l'antiga usanza Schauburg en Neustadt. La competència no ha pogut en ell, i inclús ha segut elegit reiterades voltes, segons una revista de Dresde, com el cine preferit de la ciutat. Entre els cines alternatius cal mencionar els següents: Programmkino Ost, Casablanca, Kino im Dach, Kino im Kasten i Thalia.

Deports

El club deportiu més famós de Dresde és l'equip de fútbol Dinamo Dresde, de gran èxit en temps de la RDA, pero que hui en dia milita en la 2. Bundesliga, la segona divisió del fútbol alemà. Juga les seues trobades de localía en el Rudolf-Harbig-Stadion que posseïx una capacitat per a més de 32.000 espectadors.

El Dresdner SC, creat en 1898, és un dels fundadors de la Federació Alemana de Fútbol. Un atre equip de fútbol en relatiu èxit és SC Borea Dresden, el qual participa activa en la Oberliga. Atres clubs populars en la ciutat són els Dresden Monarchs, que juguen en la primera divisió de fútbol americà, i els Dresdner Eislöwen, de la 2.ª Bundesliga d'hockey sobre gèl.

En 2010 la ciutat va ser una de les sèus de la Copa Mundial Femenina de Fútbol Sub-20 de 2010 i en 2011 va organisar el Mundial Femení

Especialitats culinàries

• Dresdner Christstollen
• "Pa rus" (Russisch Brot)
• Dominosteini
• Dresdner Eierschecke
• Pflaumentoffel

Personalitats

Artícul principal → .

Vore també

• Organisació territorial d'Alemània
• Bombardeig de Dresde
• Universitat Tècnica de Dresde
• Història d'Alemània
• Striezelmarkt
• Bunte Republik Neustadt
• Deutsche Werkstätten

Bibliografia

Sobre aspectes generals

• Ruf, Christian (2006). 800 Jahre Dresden. Eine Zeitreise (en alemà), Edition Sächsische Zeitung. ISBN 9783938325193.
• Helfricht, Jürgen (2005). Kleines Dresden-ABC (en alemà), Husum: Husum. ISBN 3-89876-122-3.

Sobre l'història de la ciutat

• Blaschke, Karlheinz (2005). Geschichte der Stadt Dresden, Tom 1: Von donen Anfängen bis zoom Ende dones Dreißigjährigen Krieges; Tom 2: Vom Ende dones Dreißigjährigen Krieges bis zur Reichsgründung i Tom 3: Von der Reichsgründung bis zur Gegenwart (en alemà), Stuttgart: via. ISBN 3806219060.
• Zumpe, Dieter (2003). Dresden: Heute/Today (en anglés i alemà), Prestel Pub. ISBN 3-7913-2860-3.

Monogràfics sobre el bombardeig

• Taylor. Dresde: el bombardeig més controvertit de la II Guerra Mundial (en v.o.: Dresden: Tuesday 13 February 1945), 2005 edició, Temes de Hui. ISBN 978-84-8460-411-2.
• Addison, Paul (2006). Firestorm: The Bombing of Dresden (en anglés), Pimlico. ISBN 1-8441-3928-X.

Sobre aspectes arquitectònics i urbanístics

• Flagge, Ingeborg (2004). Dresden (FSB Architekturführer. Stadtführer zeitgenössischer Architektur) (en alemà), Darmstadt: Verlag Dones Beispiel. ISBN 3-935243-48-0.
• Löffler, Fritz (1999). Dones alte Dresden. Geschichte seiner Bauten (en alemà), Leipzig: Seemann. ISBN 3-363-00007-3.
• Hübner, Ulrich (1998). Symbol und Wahrhaftigkeit. Reformbaukunst in Dresden (en alemà), Dresden: Verlag der Kunst. ISBN 978-3-86530-068-3.
• Knebel, Victoria (2007). Preserve and Rebuild: Dresden during the Transformations of 1989-1990. Architecture, Citizens Initiatives and Local Identities (en anglés), Peter Lang Pub. ISBN 978-3631559543.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dresde.
• Pàgina web de la ciutat (en alemà i anglés)
• Dresden.info travel guide
• Turisme en Dresden,(espanyol).
• StadtPanoramen Dresden — Vistes panoràmiques de Dresde