Premi d'Europa

El Premi d'Europa (en francés: Prix de l'Europe), en inglés: EuropaPrize és una distinció creada en 1955 pel Comité de ministres del Consell d'Europa que s'otorga anualment a un o més municipis que hagen fet notables esforços per a promoure l'ideal de l'unitat europea.

Cada any, en març o abril, la Subcomisión del Premi d'Europa, composta per membres de l'Assamblea Parlamentària, determina la seua elecció i ho presenta per a la seua aprovació a la Comissió de mig ambient, agricultura i assunts regionals de l'Assamblea Parlamentària. Des de giner de 2010, és president de la Subcomisión del Premi d'Europa el polític alemà Axel E. Fischer i el seu adjunt el diputat turc Moustafa Ünal.

En 1984 es va establir una Associació de guanyadors del Premi d'Europa que està presidida des de 2011 per l'alcalde d'Ankara, Melih Gökcek.

Els guanyadors de 2012 varen ser la ciutat italiana de Corciano i, per primera volta que una ciutat rumana, la ciutat de Sighișoara en Transilvania. En 2013, la ciutat alemana d'Altötting i l'hongaresa de Tata; en 2014, la polaca Slupsk; en 2015, Dresde i la sueca Vara i en 2016, l'espanyola Girona.

En total, 76 ciutats han obtingut el Premi d'Europa.

Composició del premi

El premi d'Europa està compost per un trofeu itinerant, constituït per una placa de bronze, en motius alegóricos i una inscripció llatina que du el nom de cada municipi que ha guanyat el premi. També conta en una medalla de bronze, un pergamí commemoratiu i una beca per a finançar viages d'estudi en Europa destinats a jóvens del municipi guanyador. S'entrega oficialment a la ciutat guanyadora pel president de l'Assamblea, en l'assistència de la Subcomisión del Premi d'Europa, durant el curs d'una "Jornada d'Europa", organisada solemnement pel municipi. El trofeu permaneix en la ciutat guardonada fins a la següent entrega.

El premi d'Europa té quatre nivells, per orde creixent d'importància:

• l'Diplomar Europeu: és la primera fase de la selecció dels guanyadors, en una trentena d'diplomar concedits anualment. Els alcaldes dels municipis premiats reben un Diplomar en el nom del municipi i la data de concessió en una cerimònia oficial celebrada en el Palau d'Europa en Estrasburc, durant la sessió de juny de l'Assamblea Parlamentària.

• la Bandera d'Honor és el premi més conegut i constituïx un pas previ cap a l'obtenció de la Placa d'Honor i del Premi d'Europa. Cada any s'entreguen una vintena de banderes, havent-se concedit més de 1000 banderes des de 1961. Un membre de l'Assamblea Parlamentària fa entrega de la bandera al municipi guardonat en una cerimònia municipal oberta al públic.

• la Placa d'Honor, renovada en 2001: en la part superior, té unes figures en latón que representen el rapte d'Europa; en la central, les dotze estreles d'Europa i una inscripció en l'any d'obtenció de la Placa; en l'inferior té un mapa estilisat i en filigrana de la Gran Europa en el que s'indica el nom del municipi guardonat. Un membre de l'Assamblea Parlamentària fa entrega de la mateixa al municipi guanyador en una cerimònia a la que s'invita a la població local. Cada any s'entreguen unes dèu plaques, en un total de 175 concedides fins a la data.

• el Premi d'Europa pròpiament dit, rebent-ho cada any un o dos municipis que hagen obtingut la Placa i la Bandera. El President de l'Assamblea Parlamentària del Consell d'Europa fa entrega del Premi en un “Dia d'Europa” organisat pel municipi, al que també vares agarrar la Subcomisión del Premi d'Europa.

En 2005, 61 ciutats europees ya havien segut laureadas en el premi d'Europa, 175 en la placa d'honor, 1033 colectivitat locals havien rebut la bandera d'honor i més de 500 municipis havien segut laureados en l'diplomar europeu.

Criteris

Els criteris que es valoren en la concessió són els següents:

• Adheriment a organisacions europees o internacionals de municipiosinteresadas en difondre l'idea europea, com el Consell de Municipis i Regions d'Europa, Ciutats i Governs Locals Units, etc..

• Agermanament en atres municipis d'Estats i activitats que han organisat en el marc d'estos agermanament

• Atres relacions en municipis en l'estranger d'organismes locals, públics, semipúblicos o privats, com a universitats, cambres de comerç, associacions professionals, sindicats, associacions culturals, clubs deportius, etc.

• Intercanvis de persones

• Organisació d'events de caràcter europeu com a manifestacions a favor de l'unitat europea, congressos de jóvens, trobades culturals, conferències econòmiques, festivals folklòrics internacionals, tornejos deportius, festivals musicals, exposicions internacionals, etc.

• Celebració del Dia d'Europa (9 de maig) en events oficials en este motiu (reunió formal del Consistori, actes públics, abanderamiento d'edificis públics, festes, cartells, anuncis dirigits a la població).

• Difusió de l'idea europea en els centres municipals d'educació per a adults (charrades o conferències en classes nocturnes o en centres municipals d'educació) i en les escoles (concursos de redacció o de dibuix sobre temes europeus, entrega de llibres sobre temes europeus com a premis escolars, etc.) i participació de les escoles municipals en el «Dia Europeu de les Escoles».

• Solidaritat europea, com a donacions de fondos o prestació d'assistència a municipis estrangers en resposta a crides realisades en nom de víctimes de desastres naturals

• Disposició a organisar una cerimònia pública en la que participen activament els jóvens per a l'entrega per un membre de l'Assamblea Parlamentària del Consell d'Europa del guardó i que no deurà coincidir en una campanya electoral ni en un acte organisat per un partit polític.